Peixca deportiva

La peixca deportiva és l'activitat deportiva relacionada en l'àmbit de la peixca. Esta es realisa a nivell personal o en equip de persones per oci o competició. Hi ha diverses tècniques per a realisar-la i també existixen competències que poden ser realisades en rius, estanys, vora de la mar i mar oberta.

Peixca deportiva en Colòmbia.

Quan es realisa en forma deportiva és gestionada per diferents federacions de peixca regionals i nacionals, que regulen l'us d'arts i aparejos, delimitant el cupo de captures i el seu tamany segons espècies, i inclús gestionen l'us i activitat dels diferents hàbitats. També organisen concursos, campeonats i activitats a tots els nivells, que poden desenrollar-se des de la vora o en embarcació.

Hi ha gran varietat d'estils tant d'aparejos com dels entorns en els que es desenrollen i d'espècie a capturar. La peixca deportiva es desenrolla per mig de dos instruments principals: canya i carret, els quals es subdividen a la seua volta en: Spinning (carret de bobina vertical), baitcasting (carret de bobina horisontal), convencional i mosca.

Peixca deportiva en Colòmbia.

Peixcadors de salmón en el Parc Estatal de Recree dellac Chilkoot, Haines, Alaska (Estats Units).

l'International Game Fish Association (IGFA) o l'Associació Internacional de Peixca Deportiva és l'autoritat mundial que regula la peixca en canya i l'encarregat de la peixca de récorts a nivell mundial més important. Va ser fundada en 1939 i actualment té la seua sèu en la ciutat de Dania Beach en Florida (Estats Units).

Esta associació és la responsable d'haver estandardisat mundialment les tècniques, nomeclaturas i còdics referents a la peixca deportiva. La IGFA promou enèrgicament el capturar i soltar (catch and release, C&R) per la conservació de les espècies, particularment aquelles considerades més deportives. Una atra organisació que promou lliberar les espècies, en especial els picudos, és peixcant en el Carib iniciativa d'un juge dels tornejos de peixca en l'estat mexicà de Quintana Roo, que en cada torneig impulsa als peixcadors a la conservació de les espècies. Actualment esta organisació esta a nivell estat (Quintana Roo). Els peixcadors professionals o amateurs del món sancer que es rigen baix esta institució procuren seguir les seues regles per a rebre l'honor de ser llistats en el seu informe "Peixca deportiva de Récort mundial", la principal publicació d'esta índole. La publicació també dona consells de peixca, i té una guia d'identificació de peixos molt extensa.

La peixca continental o fluvial es practica usant infinitat d'arts i modalitats, segons siguen les condicions de la zona a practicar la peixca. Esta comprén les extensions d'aigua dolça, podent ser rius, embassaments, estanys, estanys costers, llacs o ibones. La peixca deportiva a nivell continental o fluvial pot desenrollar-se en carnadas vives o mortes i en enzas artificials desenrollats per l'home. Aixina mateix pot realisar-se per mig de l'utilisació de cordes de mà o en canya i carret. La peixca marítima es realisa des de la costa, tant en espigones i instalacions portuàries, com en plajas i estuaris dels rius, també cal destacar la cada dia més creixent afició a la peixca des d'embarcació en la zona costera i en alta mar.

Equip de peixca

L'equip de peixca regular consta de canya de peixca, carret, fil de peixcar, hams, enzes i carnades.

Canya de peixcar

La canya de peixcar és una vara de llongitut variable de 5´ a 14´, que permet incorporar el carret a la seua base i realisar llançaments a distància de les enzes o carnades i la resistència de les quals permet baix l'acció de palanca conseguir cansar al peix despuix d'un periodo variable de temps de baralla. Originalment creades en bambú, en l'actualitat el seu material és composició de fibra de vidre i grafit o grafit pur. Són altament resistents a la tensió angular. Es dividixen en: acció pesada, la qual és utilisada per a la captura de mar; d'acció mija, la qual és utilisada per a la peixca de riu; i finalment d'acció llaugera, la qual és utilisada per a accionar enzes en rius i estanys.

Carret

Diversos tipos de carrets per a peixcar

El carret mecànic és l'instrument per a la lliberació de la corda i el seu mecanisme de rotor li permet recobrar la llínea de peixca quan el peixcador li dona regrés a la manilla del mateix. Posseïx un sistema de fre de compressió de plats ajustable que permet que la corda ixca en tensió controlada durant la baralla en el peix. La combinació de palanca de la canya aünat a la capacitat de recuperació de la llínea pel carret és lo que permeten realisar la peixca. La llínea o corda de peixca i que va enrollada en la bobina del carret, és aquella que pot ser conformada ya siga com monofilamento o multifilamentos, en materials diversos tals com: nailon, Dyneema i Spectra. La seua funció és conseguir mantindre en contacte en el peixcador al peix que ha segut enganchat pels hams i permetre despuix de la baralla, dur-li a un punt propenc al peixcador, ya siga per a ser tret o lliberat en l'aigua. Els carrets de peixca tenen una bobina en a on es enrolla la corda de peixca, sent la cantitat de la mateixa important ya siga per allançament o per a contindre peixos de gran tamany.

Enza

Enza de Peixca Tipo Minnow / Rapala

Enza Tipo Camarón / Storm

Una enza és un artilugio creat per l'home, la funció del qual radica en despertar els instints naturals del peix, per a que este lo mossegue com a resposta a l'acte fisiològic d'alimentació. Dins de les enzes artificials existixen aquells que són imitadors d'organismes vius, emuladors que són aquelles enzes que tenen característiques de sers vius sense ser iguals als mateixos i atractores que són aquells que sense semblar-se a res existent en la naturalea creen diversos moviments i sons que són atrayentes als peixos. Tot enza de peixca va armat en un ham o varis dels mateixos, la seua finalitat és sostindre al peix una volta que est ha mossegat l'engany. Els materials de confecció de les enzes són variables: fusta, metal, plomes, resines plàstiques, entre atres materials.

A nivell mundial, un dels màxims exponents en la creació de l'enza de bassa, va anar el peixcador d'orige finlandés Laurie Rapala, qui en la seua enza original, va canviar la dinàmica de la peixca en enzes en el món sancer. El seu concepte clau, va anar que l'enza es moguera com una presa ferida i aixina atrayese al depredador aquàtic.

Existixen enzes per a peixcar en la mar en modalitat d'arrastre en embarcació coneguda en anglés com la modalitat de "trolling".

Són enzes per a peixcar la finalitat de les quals és la de ser arrastrats darrere d'una embarcació i atraure als grans peixos marins.

Ham

Parts de l'Ham

Arpón o garfio, chicotet per lo comú, de ferro o un atre metal, que, pendent d'un sedal o aram i, posat en ell algun esc, servix per a peixcar.

Les parts d'un ham comprenen: ull o anell (servix per a nugar la llínea de peixca), coll o asta (llongitut de l'ham), curva o doblés, agalla, barba o mort, curva o obertura i la punta esmolada. L'home ha creat antigament els hams de tot tipo de materials que inclouen la fusta, ossos d'animals, ossos humans, banyes, closques, pedres, bronze i ferro. En l'actualitat la seua confecció es desenrolla en els acers templats, temperados de la més alta, calitat, resistència i durabilitat creats en aleacions de cromo, molibdeno i vanadi en puntes diverses i esmolat químic de les mateixes per la companyia d'orige francés VMC. D'acort a les necessitats, el peixcador podrà triar els hams d'acort al seu tamany i forma, ya siguen els mateixos o circulares i si les seues aplicacions són per a aigua salada, els mateixos deuran ser de material acerado, de tal forma que soporten la corrosió i que ademés tinguen la resistència adequada per a soportar la força dels poderosos peixos marins que brinden batalla al peixcador de canya i carret.

Estils de peixca

En realitat existixen tants estils de peixca com a peixcadors (podem trobar peixca en enzes artificials o en escs naturals, en un gran número de subdivisions estandardisades i personals) llocs tant en aigua dolça com a salada i associades a algunes de les següents espècies de peixca deportiva:

Espècies

Peixca de la trucha en la modalitat en mosca.

Espècies de peixca fluvial:

Lobina (Micropterus salmoides), dorat del Paraná (Salminus brasiliensis), tucunare (Chichla sp.), surubí (Pseudoplatystoma sp.), peix tigre (Hydrocinus sp.), perca d'el Nilo (Clapixes niloticus), martafalla (Brycon guatemalensis i B. behereae), roncador (Pomadays crocro i P. bayanus), beco (Joturus pichardi), tepemechín (Agosnostomus monticola), arapaima (Arapaima gigues), piraña (Serrasalmus sp.), tararira (Hoplias malabaricus i H. lacerdae), trucha arc iris (Oncorhynchus mykiss), trucha comú (Salm trutta), lucio (Esox lucius), salmón (Salm sp.), tilapia (Oreochromis sp.), tenca (Tinca tinca), esturión (Acipenser sturio), arawana (Osteoglossum bicirrhosum), pacú (Colossoma macropomum), sabaleta (Brycon rubricauda), guapote (Parachromis dovii), mojarra blau (Caquetaia umbrifera), pejerrey (Odontesthes), Carpa (Cyprinus carpio), etc.

Espècies de peixca costera:

Furta-ho (Centropomus sp.), peix gall (Nematistius pectoralis), pargo (Lujanidae sp.), mer (Serraniedae sp.), barracuda (Spheraena sp.), jurel (Carangidae sp.), amberjack (Seriola sp.), dorada (Sparidae sp.), pargo (Dentex sp.), pargo (Pagrus pagrus), triple tail (Lobotes surinamensis), ret fish (Sciaenops ocellatus), corvina (Cynoscion sp.), striped bass (Morone saxatilis), barramundi (Clapixes calcarifer), sábalo real (Megalops atlanticus), macarela serra (Scomberomorus serra), macarela (Scomberomorus commerson), macarelas (Scomberomorus cavalla), palometa (Trachinotus falcatus), pudenta africana (Alectis ciliaris), palaya (Osteoglossum bicirrhosum), halibut (Hippoglossus stenolepis).

Espècies de peixca d'altura:

Marlin (Makaira mazara, M. nigricans), dorat (Coryphaena hippurus), peix vés-la (Isthioporus sp.), wahoo (Acanthocybium solandri), mako (Isurus oxyrinchus), marlin blanc (Kajikia albida), spearfish (Kajikia audax), peix espasa (Xiphias gladius), tonyina aleta groga (Thunnus alacares), tonyina roja (Thunnus thynnus i T. orientalis), albacora (Thunnus alunga), tonyina ull gran (Thunnus obesus), tonyina dents de gos (Gymnosarda unicolor).

Vore també

• Peixca deportiva en Chile
• Internacional Game Fish Association

Enllaços externs

• Igfa
• Fishbase