Anar al contingut

Oncorhynchus mykiss

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
trucha arcoíris (Oncorhynchus mykiss)


La trucha arcoíris (Oncorhynchus mykiss) és un peix eurihalino d'aigua dolça i de mar de la família dels salmónidos, distribuït de forma nativa pel nort del oceà Pacífic, des de Japó passant pel mar de Bering fins a la península de Baixa Califòrnia en Mèxic, encara que de forma artificial ha segut introduïda per l'home en molts llocs.[1] Està inclosa en la llista 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món[2] de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.

Etimologia

El nom del gènero Oncorhynchus deriva de les paraules gregues ὄγκος /ónkos/, que significa "gancho" o "púa", i ῥύγχος /rhúnkhos/, que significa "nas" o "morro". Fa referència a les característiques mandíbules ganchudas que adquirixen els mascles de moltes espècies de salmó en l'época d'emparellament.[3] L'epítet específic mykiss deriva de la paraula mykisk del danés antic, que s'utilisava per a referir-se a un tipo de trucha.

Anatomia

La llongitut màxima registrada va ser d'un eixemplar de 120 cm, encara que lo normal és una llongitut de 60 cm.[4] Té de tres a quatre espines en l'aleta dorsal.[1] Els mascles reproductors no presenten canvis en la morfologia del cap ni restant del cos tan cridaners com els de atres espècies del mateix gènero; variant molt la coloració de la pell en l'hàbitat i el tamany; els que residixen en rius de forma permanent són més obscurs, similars als anádromos en edat reproductiva, mentres que els que residixen en llacs són de coloració més clara.[1]

Hàbitat i biologia

Map of native range of anadromous form-steelhead
Ranc de distribució natiu de la trucha arcoíris

És un peix d'aigües subtropicals a fredes i anádromo,[5] que viu en la mar prop del fondo en un ranc de profunditats entre 0 i 200 m, remontant els rius per a desovar.[6]


Els alevines més chicotets són bentopelágicos, mentres que els jovenils de més edat es tornen totalment pelágicos.[7] L'hàbitat natural de l'espècie és l'aigua dolça d'uns 12 °C en estiu, possiblement originària de Kamchatka, no estant clar si l'aparició de l'anadromía és una adaptació genètica o simplement un comportament oportuniste, lo que si sembla clar és que qualsevol població d'esta espècie és capaç d'emigrar a la mar en qualsevol moment que ho necessiten, sent capaços d'adaptar-se a tot tipo d'aigües.[8] Sobreviu millor en llacs que en corrents de rius.[9]

Sobre la dieta, els adults són generaliste, alimentant-se d'invertebrats i peixos d'escàs tamany,[10] mentres que els alevines s'alimenten de zooplancton.[11]

Els anádromos solen viure uns onze anys, remontant els rius per primera volta a reproduir-se en el tercer any de vida, per lo que solen reproduir-se unes huit voltes en la vida; els no anádromos solen viure un màxim de sis anys, reproduint-se per tant tres voltes en la vida.[12]

Importància per a l'home

És una espècie molt peixcada i criada en acuicultura en una importància comercial gran, es ven fresc, congelat, fumat, en salazón o enlatado, cuinant-se en multitut de maneres, molt apreciat en gastronomia.[13]

També és molt usat en peixca deportiva, ya que l'espècie ha segut introduïda en multitut de cursos d'aigua con este fin.[13] De fet, se li considera una espècie invasora que està causant un problema ecològic en algunes de les zones en les que s'ha introduït.

Introducció en atres països i caràcter invasor

Espanya

Pel seu potencial invasor o la susceptibilitat de convertir-se en una amenaça greu per competir en les espècies selvades autòctones, alterar la seua purea genètica o els equilibris ecològics, en Espanya esta espècie ha segut inclosa —per sentència judicial del Tribunal Suprem—[14] en el Catàlec Espanyol d'Espècies Exòtiques Invasoras, aprovat per Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural en tot el territori nacional i en les zones marines jurisdiccionals, la seua possessió, transport, tràfic i comerç.[15]

Localisació en Sudamérica

S'ha introduït este peix en el Perú (1928), Chile, Equador, l'Argentina i Colòmbia i es troba en la majoria dels llacs i rius de la Patagonia.[16] En l'Argentina, li'l va introduir en els valls Calchaquíes cap a mediats de la década dels 70,[17] pero estudis científics senyalen que la seua introducció està danyant espècies endèmiques del lloc,[18] com els bentos, la Corydoras gladysae i la Jenynsia maculata.

Argentina

Esta espècie va ser introduïda a principis del sigle XX en varis països, entre ells Argentina, a on es varen introduir per primera volta en 1904, en la patagonia, nou espècies de salmónidos, entre ells la trucha arc iris, "Oncorhynchus mykiss". El riu Santa Creu en el sur de la Patagonia és l'únic riu en el món a on se sap que una població autosostenida de trucha arcoíris introduïda ha desenrollat un recorregut anádroma.[19] En els anys successius, les introduccions de truches arc iris en el nostre país varen mermar considerablement, quedant registrada per a Jujuy, Bota, Tucumán, Catamarca, La Rioja, Sant Joan, Mendoza, Sant Luis, Còrdova, La Pampa, Buenos Aires i tota la Patagonia. Entre les províncies del NOA, Catamarca i La Rioja registren la més baixa diversitat de peixos (34 i 14 espècies citades respectivament) lo que evidencia encara més l'amenaça d'introduir una espècie exòtica invasora. Ademés, açò es veu agravat per l'elevat endemisme (5 espècies i 3 espècies, respectivament) en vàries rieres de la Puna Argentina. Desafortunadament, aquells ambients coincidixen en les preferències d'hàbitat de la trucha arc iris, possible causant de la reducció o extinció de poblacions locals de peixos i inclús amfibis. [20]

Esta espècie és coneguda per la seua capacitat depredadora, afectant directament a peixos autòctons i atres organismes aquàtics.Aixina mateix, s'ha reportat que pot transmetre malalties i paràsits a les poblacions locals, exacerbando el risc per als ecosistemes afectats. [21]

A pesar d'estes accions, el control de la trucha arcoíris seguix sent un desafiu, ya que la seua capacitat per a adaptar-se i reproduir-se en diversos cossos d'aigua dificulta la seua erradicació.

Subespècies

Encara que es produïxen numerosos canvis en les subespècies, podríem considerar vàlides les següents:

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Gall, G.A.I. i P.A. Crandell, 1992. "The rainbow trout". Aquaculture 100:1-10.
  2. ↑ Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). 100 de les Espècies Exòtiques Invasoras més amoladores del món. Una selecció del Global Invasive Species Database. Publicat pel Grup Especialiste d'Espècies Invasoras (GEEI), un grup especialiste de la Comissió de Supervivència d'Espècies (CSE) de l'Unió Mundial per a la Naturalea (UICN), 12pp. Primera edició, en anglés, treta junt en el número 12 de la revista Aliens, decembre de 2000. Versió traduïda i actualisada: Novembre de 2004.
  3. ↑ Romero, P. (2002). An etymological dictionary of taxonomy, Madrit: unpublished.
  4. ↑ Bristow, P., 1992. "The illustrated encyclopedia of fishes". Chancellor Press, Londres.
  5. ↑ Riede, K.,2004. "Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081". Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemània. 329 p.
  6. ↑ Fedorov, V.V., I.A. Chereshnev, M.V. Nazarkin, A.V. Shestakov i V.V. Volobuev, 2003. "Catalog of marine and freswater fishes of the northern parwikipedia no llosa segun ni profet of the Siga of Okhotsk". Vladivostok: Dalnauka, 2003. 204 p.
  7. ↑ Mundy, B.C., 2005. "Checklist of the fishes of the Hawaiian Archipelago". Bishop Museum Bulletins in Zoology. Bishop Mus. Bull. Zool. (6):1-704.
  8. ↑ Kailola, P. J., M. J. Williams, P. C. Stewart, R. I. Reichelt, A. McNee i C. Grieve, 1993. "Australian fisheries resources". Bureau of Resource Sciences, Canberra, Austràlia. 422 p.
  9. ↑ McDowall, R. M. i R. D. J. Tilzey, 1980. "Family Salmonidae, salmons, trouts and chars", pp. 72-78. En R.M. McDowall (ed.) Freshwater fishes of south-eastern Austràlia. A.H. & A.W. Reed Pty. Ltd. Sydney, Austràlia.
  10. ↑ Catàlec SIAC
  11. ↑ Cadwallader, P. L. i G. N. Backhouse, 1983. A guide to the freshwater fish of Victoria. Government Printers. Melbourne, Austràlia. 249 p.
  12. ↑ Riva-Rossi, C., M. A. Pascual, J. A. Babaluk, M. Garcia-Asorey i N. M. Halden, 2007. "Intra-population variation in anadromy and reproductive life span in rainbow trout introduced in the Santa Cruz River, Argentina". J. Fish. Biol..
  13. ↑ 13,0 13,1 Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Pixeu, Oxford, Anglaterra. 215 p.
  14. ↑ «Sentencia de 16 de març de 2016, de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, que anula els següents extrems del Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, que regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras: 1º L'exclusió de les espècies Batrachocytrium dendrobatidis, Udaria pinnatifida, Helianthus tuberosus, Cyprinus carpio, Oncorhynchus mykiss. 2º L'exclusió de la població murciana del bóvido Ammotragus lervia, que deu quedar inclosa sense excepcions. 3º La Disposició adicional quinta queda anulada en la seua totalitat. 4º De l'apartat segon de la Disposició adicional sexta queda anulada la següent indicació: "En cap cas s'autorisaran noves explotacions de crío de visón americà ("Neovison vison"), o ampliació de les ya existents, en les províncies de l'àrea de distribució del visón europeu ("Mustela lutreola"), que figuren en l'Inventari Espanyol del Patrimoni Natural i la Biodiversitat". 5º La Disposició transitòria segona queda anulada en la seua totalitat.».
  15. ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
  16. ↑ «el_2001.pdf Copia archivada». Archivat des d'el el_2001.pdf original, el 8 de març de 2012. Consultat el 4 de març de 2011.
  17. ↑ «Entanques Calchaquíes: alerten sobre la possible extinció d'espècies per l'introducció de truchas» (en és-és). Infobae. Consultat el 24 de febrer de 2020.
  18. ↑ «Impact of rainbow trout on aquatic invertebrate communities in subtropical mountain streams of northwest Argentina».Ecologia Austral.018(01)
    101–117.Consultat el 24 de febrer de 2020.
  19. ↑ «l'orige de la trucha arcoiris introduïda».
  20. ↑ «Nous registres de trucha arc iris Oncorhynchus mykiss(Walbaum, 1792) del Noroest argentí i barreres naturals que llimiten la seua dispersió».
  21. ↑ «a-la-fauna-nativa-de-les-serres-de-cordoba/ La sembra de truchas: una amenaça per a la fauna nativa de les Serres de Còrdova».

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Oncorhynchus_mykiss&oldid=1386659»