Anar al contingut

Salmonidae

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Salmonidae
Salvelinus fontinalis.

Els salmònits (Salmonidae) són l'única família de l'orde Salmoniformes, peixos marins i de riu que es distribuïxen de forma natural per tot l'hemisferi Nort, pero que han segut àmpliament introduïts pel ser humà en aigües fredes de rius de tot lo món per a peixca.[1] El seu nom procedix dellatí salm, que és com cridaven en l'antiga Roma a estos peixos.[2] Apareixen per primera volta en el registre fòssil en el Cretàceu superior.[3] L'espècie més chicoteta alcança els 13 cm, mentres que els majors eixemplars de les espècies de major talla poden alcançar 1,5 m de llongitut màxima.[1]

Aleta anal

Esquelet d'un Enchodus petrosus en el Woodland Park, Colorado.

Tenen escames chicotetes tipo cicloide; no presenten espines en les aletes, tenint tots ells en la seua esquena una aleta adiposa.[1]

Hàbitat i biologia

Molts d'estos peixos són anádromos, passant part de la seua vida en la mar, pero retornant als rius que remonten fins a prop de la seua capçalera per a desovar en els llits de grava; despuix d'açò molts d'ells moren.[1]

Importància per al ser humà

Són espècies molt valorades en la peixca, tant comercial com a deportiva; també moltes són molt usades en aqüicultura, tenint gran importància la seua comercialisació per a alimentació humana.[1]

Classificació

Salmó de l'atlàntic, Salmo salar.

Esta família biològica es compon de la següent manera: 3 subfamílies, 12 gèneros i més de doscentes espècies vàlides, sense contar les subespècies:[1]


Híbrits

Evolució

Els salmònits actuals comprenen tres llinages, tractats taxonòmicamente com a subfamílies: Coregoninae (peixos blancs d'aigua dolça), Thymallinae (clava'ls) i Salmoninae (truites, salmons, chars, taimens i lenoks). En general, els tres llinages s'accepten per a assignar un conjunt de traces derivades que indiquen un grup monofilètic.[4]

Els salmònits apareixen per primera volta en el registre fòssil en el Eocé mig en Eosalmo driftwoodensis, que es va descriure per primera volta a partir de fòssils trobats en Driftwood Creek, Columbia Britànica central. Este gènero compartix traces que es troben en els tres llinages de la subfamília. Per lo tant, I. driftwoodensis és un salmónido arcaic, que representa una etapa important en l'evolució dels salmònits.[4]


Apareix un buit en el registre fòssil de salmònits despuix d'I. driftwoodensis fins a fa uns 7 millons d'anys (mya), en el Miocé tardà, quan apareixen fòssils semblats a truites en Idaho, en els llits dellac Clarkia.[5] Vàries d'estes espècies semblen ser Oncorhynchus, el gènero actual per al salmó del Pacífic i la trucha del Pacífic. La presència d'estes espècies tan a l'interior va establir que Oncorhynchus no només estava present en els drenages del Pacífic abans del començ del Pliocé (5-6 millons d'anys), sino també que els llinages de la trucha arc iris i degollada, i del salmó del Pacífic havien divergit abans del començ del Pliocé. Per tant, la divisió entre Oncorhynchus i Salm (salmó atlàntic i trucha europea) va deure produir-se molt abans del Pliocé. S'han fet sugerències que es remonten fins al Miocé primerenc (uns 20 millons d'anys).[4][6]

Genètica

Salmó Chinook, Oncorhynchus tschawytscha.

Segons les proves més recents, els salmònits varen divergir del restant de peixos teleósteos fa 88 millons d'anys, a finals del Cretàceu. Esta divergència va estar marcada per una duplicació del genoma complet en el salmónido ancestral, en la que el ancestre diploide es va convertir en tetraploide.[7][8] Esta duplicació és la quarta d'este tipo que es produïx en elinaje evolutiu dels salmònits, dos de les quals es varen produir comunament en tots els vertebrats òsseus i una atra específicament en els peixos teleósteos.[8]


Tots els salmònits actuals mostren indicis de tetraploidía parcial, ya que els estudis mostren que el genoma ha segut somés a selecció per a recuperar un estat diploide. Els treballs realisats en la trucha arc iris (Onchorhynchus mykiss) han demostrat que el genoma seguix sent parcialment tetraploide. Al voltant de la mitat dels gens duplicats que codifiquen proteïnes s'han eliminat, pero totes les seqüències aparents de microARN seguixen mostrant una duplicació completa, en potencial per a influir en la regulació del genoma de la trucha arc iris. Es creu que este patró de tetraploidía parcial es reflectix en el restant de salmònits existents.[9]

La primera espècie fòssil que representa a un verdader peix salmónido (Eosalmo driftwoodensis) no apareix fins a l'Eocé mig.[10] Este fòssil ya mostra traces associades als salmònits actuals, pero com no es pot seqüenciar el genoma d'I. driftwoodensis, no es pot confirmar si la poliploidía estava present en este animal en eixe moment. Este fòssil també és significativament més jove que la divergència proposta entre els salmònits i el restant de peixos teleósteos, i és el salmónido més antic confirmat que es coneix en l'actualitat. Açò significa que els salmònits tenen un llinage fantasma d'aproximadament 33 millons d'anys. Donada la falta de fòssils de transició més primerencs i l'incapacitat d'extraure senyes genómicos d'espècimen distints de les espècies existents, la datació de l'event de duplicació del genoma complet en els salmònits va ser històricament una categorisació de temps molt àmplia, que oscilava entre els 25 i els 100 millons d'anys d'antiguetat.[9] Els nous alvanços en els anàlisis de rellonges moleculars calibrats i relaixats han permés un examen més detallat del genoma dels salmònits i una datació més precisa de la duplicació del genoma complet del grup, que situa la data més tardana possible de l'acontenyiment en 88 millons d'anys.[8]

Esta datació més precisa i l'examen de la duplicació del genoma complet dels salmònits han permés especular més sobre la radiació d'espècies dins del grup. Històricament, es pensava que la duplicació del genoma complet era la causa de la variació dins de Salmonidae. Les proves actuals realisades en anàlisis del rellonge molecular revelen que gran part de la especiació del grup es va produir durant periodos d'intens canvi climàtic associats a les últimes glaciacions, observant-se taxes d'especiació especialment altes en els salmònits que varen desenrollar un estil de vida anádromo.[8]

Filogènia

Coregonus lavaretus, conegut com lavareto o farra.

La filogènia de Salmoniade s'ha publicat en varis artículs.[11][12] Es pot representar de la següent manera:


Cruzaments híbrits

La següent taula mostra els resultats de la combinació de creus híbrits en Salmonidae.[13]


Cruzament
macho
Salvelinus Oncorhynchus Salm
leucomaenis
fontinalis
mykiss
(trucha arc iris)
masou masou
masou ishikawae
(Amago Salmon)
gorbuscha
(salmon rosa)
nerka
keta
kisutsh
tshawytscha
trutta
(trucha marró)
salar
(salmó atlàntic)
femella
(Salvelinus) leucomaenis
- O X O O X X O
fontinalis
O - X O O X X O X X
(Oncorhynchus) mykiss
(trucha arc iris)
O O - O O O X X X X X
masou masou
O X X - O X X O O X
masou ishikawae
(Amago Salmon)
O O X O - X O
gorbuscha
(salmó rosa)
X - O O O
nerka
X X X X X O - O O O X
keta
X X X X O O - O X X
kisutsh
X X O O X - O X X
tshawytscha
O O O X O -
Salm trutta
(Trucha marró)
O O X O O X X - O
salar
(salmó atlàntic)
O X X X O -

Nota :- : Del mateix tipo, O : (en supervivència), X : (Mort)

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 "Salmonidae". En FishBase (Rainer Froese y Daniel Pauly, eds.). Consultada en novembre de 2015. N.p.: FishBase, 2015., ficha basada principalment en: Nelson, J. S. (1994). Fishes of the world, 3ª edició edició (en anglés), Nova York: John Wiley & Sons, Inc., pp. 600 p.
  2. ↑ Romero, P. (2002). An etymological dictionary of taxonomy, Madrit: unpublished.
  3. ↑ Resetnikov, J. S., 1988. "Coregonid fishes in recent conditions". Finnish Fisheries Research 9:11-16.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 McPhail, J. D. (1997). «Pacific Salmon and Their Ecosystems: Status and Future Options», The Origin and Speciation of Oncorhynchus, New York, New York: Chapman & Hall.
  5. ↑ Smiley, Charres J. «Clapix Cenozoic History of the Pacific Northwest» (PDF). Association for the Advancement of Science: Pacific Division. Archivat des de l'original, el 2004-08-04. Consultat el 2006-08-08.
  6. ↑ Montgomery, David R.. «ess. washington. edu/grg/publications/pdfs/salmonevolution.pdf/ Coevolution of the Pacific Salmon and Pacific Rim Topography»(PDF), Department of Geological Sciences, University of Washington, 2000. Consultat el 2006-08-08.
  7. ↑ Allendorf, Fred W.; Thorgaard, Gary H. (1984). «Tetraploidy and the Evolution of Salmonid Fishes», Evolutionary Genetics of Fishes, pp. 1–53. doi:10.1007/978-1-4684-4652-4_1. ISBN 978-1-4684-4654-8.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 MacQueen, D. J.; Johnston, I. A.(2014).«A well-constrained estimate for the timing of the salmonid whole genome duplication reveals major decoupling from species diversification».Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences.281(1778): 20132881.doi:10.1098/rspb.2013.2881.
  9. ↑ 9,0 9,1 Berthelot, Camille; Brunet, Frédéric; Chalopin, Domitille; Juanchich, Amélie(2014).«The rainbow trout genome provides novella insights into evolution after whole-genome duplication in vertebrates».Nature Communications.5: 3657.doi:10.1038/ncomms4657.
  10. ↑ Zhivotovsky, L. A.(2015).«Genetic history of salmonid fishes of the genus Oncorhynchus».Russian Journal of Genetics.51(5): 491–505.doi:10.1134/s1022795415050105.
  11. ↑ Crête-Lafrenière, Alexis; Weir, Laura K.; Bernatchez, Louis(2012).«Framing the Salmonidae Family Phylogenetic Portrait: A More Complete Picture from Increased Taxon Sampling».PLOS ONE.7(10): i46662.doi:10.1371/journal.pone.0046662.(en anglés)
  12. ↑ Shedko, S. V.; Miroshnichenko, I. L.; Nemkova, G. A.(2013).«Phylogeny of salmonids (salmoniformes: Salmonidae) and its molecular dating: Analysis of mtDNA data».Russian Journal of Genetics.49(6): 623–637.doi:10.1134/S1022795413060112.
  13. ↑ Ito, Daisuke; Fujiwara, Atushi; Abe, Syuiti(2006).«Hybrid Inviability and Chromosome Abnormality in Salmonid Fish».The Journal of Animal Genetics.34: 65–70.doi:10.5924/abgri2000.34.65.(en anglés)

Bibliografia

Enllaços externs

Commons