Anar al contingut

Heinrich Friedrich Link

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Heinrich Friedrich Link

Johann Heinrich Friedrich Link (Hildesheim, 1767-Berlín, 1851) va ser un mege, botànic, pteridólogo, micólogo i naturaliste alemà.

Biografia

Link va estar influenciat des d'una edat molt primerenca pel seu pare, August Heinrich Link (1738-1783), que posseïa una colecció d'Història natural. Estudia medicina i les ciències naturals en el Hannoverschen Landesuniversität de Gotinga i obté el seu títul de doctor en 1789. La seua tesis es titula Flora der Felsgesteine rund um Gotinga. Seguix, en particular, els cursos del famós naturaliste Johann Friedrich Blumenbach (1752-1840). Johann Link es convertix en preceptor (Privatdozent) en Gotinga.'

En 1792, es va convertir en el primer professor del nou departament de Química, Zoologia i Botànica de la Universitat de Rostock. Durant este periodo, es va tornar un dels fanàtics de la teoria antiflogistica d'Antoine Lavoisier (1743-1794) i fa referència, en els seus cursos, al oxigen i alloc de la flogística. És tan partidari de les proves de Jeremias Benjamin Richter (1762-1807) per a utilisar matemàtica en química; Johann Link introduïx la estequiometría en les seues lliçons. En 1806 va construir el primer laboratori de Rostock en el "Seminargebäude". Va ser un autor prolijo que escriu sobre múltiples temes: física, geologia, mineralogia, botànica, zoologia, filosofia, ètica, prehistòria i història antiga. Se li elegix dos voltes com a rector de la seua universitat. En 1793 es casa en Charlotte Juliane Josephi (1768?-1829), germana del seu colega universitari, el professor Wilhelm Josephi (1763-1845). De 1797 a 1799, visita Portugal en el comte Johann Centurius Hoffmannsegg (1766-1849), un botànic, entomólogo i ornitólogo de Dresde. Este viage va definitivament a orientar la seua carrera científica i es consagra llavors a la botànica. En 1800, es va tornar membre de la prestigiosa Deutsche Akademie der Naturforscher Leopoldina, la més antiga escola d'història natural d'Europa. En 1808 va rebre el premi de l'Acadèmia de San Petersburgo per a la seua monografia Von der Natur und donen Eigenschaften delichts (naturalea i característica de la llum). La seua reputació científica creix i es torna internacionalment conegut. En 1811, es convertix en professor de química i botànica en la Universitat de Breslau, a on se li elegix, de nou, dos voltes com a rector. Despuix de la mort de Carludwig von Willdenow (1765-1812), passa a ser en 1815, professor d'història natural, conservador del herbario i director del Jardí Botànic de Berlín (Hortus regius Berolinensis), funció que conserva fins a la seua mort. Este periodo es torna el més ric de la seua carrera científica. Va enriquir les coleccions del jardí que conta en 14.000 espècimen, la majoria sent espècies rares. Treballa en estreta colaboració en Christoph Friedrich Otto (1783-1856), conservador del jardí botànic. En 1827, descriu els gèneros de cactus Echinocactus i Melocactus. La majoria de les espècies de champiñones que descriu, conserven encara el seu nom d'orige, indicant la gran calitat del seu treball (per eixemple: Cordyceps, Creopus, Fusarium, Leocarpus, Myxomycetes, Phragmidium). Va ser membre de numeroses societats científiques inclosa la Acadèmia de les ciències de Berlín. Va formar a numerosos naturalistes com Christian Gottfried Ehrenberg (1795-1876). durant tota la seua vida, viaja a través de tota Europa. Políglota, parla numeroses llengües inclosos el idioma àrap i el sánscrito. A la seua mort, en Berlín, li va succeir en el seu lloc Alexander Karl Heinrich Braun (1805-1877). Està considerat com un dels científics més grans del XIX. Entre les seues obres, es pot citar Handbuch zur Erkennung der nutzbarsten und am häufigsten vorkommenden Gewächse (tres volums, 1829-1833).

Obra

  • Florae goettingensis specimen, sistens vegetabilia saxo calcáreo propria (H. M. Grape, Gotinga, 1789)
  • Annalen der Naturgeschichte (Gotinga, 1791)
  • Dissertationes botanicae ; quibus accedunt Primitiae horti botanici ; et Florae rostochiensis (G. Baerensprung, Suerin, 1795)
  • Philosophiae botanicae novae seu Institutionum phytographicarum prodromus (Jo. Christ. Dieterich, Gotinga, 1798)
  • Voyage en Portugal, depuis 1797 jusqu'en 1799 (Levrault, Schoell et Cie, Paris, an XII-1803)
  • Grundlehren der Anatomie und Physiologie der Pflanzen (Gotinga. 1807); (Principis fonamentals de l'Anatomia i de la Fisiologia de les plantes) (demostra, per primera volta, que les cèlules vegetals existixen individualment i no són solament una part d'una massa vegetal homogénea)
  • Nachträge zu donen Grundlehren etc. (Gotinga. 1809)
  • Kritische Bemerkungen und Zusätze zu Karl Sprengels verk über donen Bau und die Nature der Gewäsche (C. A. Rümmel, Berlin, deux volumes, 1812)
  • Die Urwelt und dones Altertum, erläutert durch die Naturkunde (Berlín 1820-1822, 2.ª ed. 1834) ; (El Temps prehistòric i antic, explicats per l'història natural)
  • cer Übergang zur neuern Zeit (Berlín 1842) ; (L'Antiguetat i la transició al temps modern)
  • Elementa philosophiae botanicae (Berlín 1824; segona edició, en llatí i en alemà, 1837)
  • Üeber die Gattungen Melocactus und Echinocactus (Berlín, 1827)
  • Hortius regius botanicus Berolinensis (G. Reimer, Berlín, deux volumes, 1827-1833)
  • Anatomisch-botanische Abbildungen zur Erläuterung der Grundlehren der Kräuterkunde (Berlín, 1837-1842); (Ilustracions de l'anatomia dels vegetals per a l'iniciació dels herboristas)
  • Ausgewählte anatomisch-botanische Abbildungen (Berlín, 1839-1842) (Selecció d'ilustracions anatòmiques vegetals)
  • Filicum species in horto regio Berolinensi cultae (Berlín, 1841) (Les espècies de falagueres del Jardí botànic de Berlín)
  • Anatomie der Pflanzen in Abbildungen (Berlín, 1843-1847) (L'anatomia de les plantes ilustrades)
  • També publica junt en Friedrich Otto :
    • Icones plantarum selectarum horti regii botanici Berolinensis (Berlín, 1820-1828) (Ilustracions d'una selecció de plantes del Jardí botànic de Berlín)
  • Igualment en Christoph Friedrich Otto i ajudat per Johann Friedrich Klotzsch (1805-1860) (conservador del Jardí botànic de 1841 a 1844)
    • Icones plantarum rariorum horti regii botanici Berolinensis (Berlín 1828-31) (Ilustracions de plantes rares del Jardí botànic de Berlín)
  • També és l'autor, junt en el comte von Hoffmansegg :
    • Flore portugaise (Berlín, 1809-1840) (Flora portuguesa), que ha segut durant molt temps una obra de referència

Honors

Eponimia

Espècies

Link Plantilla:Zoólogo

Vore també

Notes

  1. ↑ Enum. Diagn. Cact. 48 1837 (IK)
  2. ↑ Mant. ii 118 (IK)
  3. ↑ Ind. Sem. Hort. Berol. 1848 13 (IK)
  4. ↑ New Zeal. J. of Botany 17 1979 (APNI)
  5. ↑ Diagn. Pl. Orient. ser. 2, 3: 160 1856 (IK)

Enllaços externs

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Heinrich_Friedrich_Link&oldid=1296907»