Anar al contingut

Reut.

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Reut.

Georges François Reuter (París, 30 de novembre de 1805 - Ginebra, 23 de maig de 1872) va ser un naturaliste francés.[1] [2]

Biografia

Inicialment és aprenent de gravador, i en 1835 canvia de vocació i es dedica a la botànica.[3]

Al començament de 1835 és curador del herbario d'Augustin Pyramus de Candolle, i de 1841 a 1849, ho és de Pierre Edmond Boissier. Fa els seus estudis en l'escola central de les arts i manufactura de París de 1840 a 1842. A partir de 1847, és professor emèrit en l'Escola normal, després a partir de 1848, professor de Química en el Atheneum de Luxemburc. Dirigix el jardí botànic de Ginebra a partir de 1849.[4]

Henri Margot (1807-1894) i Reuter publiquen en 1838, una Prova d'una Flora de l'illa de Zante. És el conservador del herbario de Pierre Edmond Boissier (1810-1885).

Obra

  • Catalogue dones plantes vasculaires qui croissent naturellement aux environs de Genéve, 1861[5]
  • Quelques notes sur la végétation de l'Algérie, 1852
  • En Boissier. Pugillus Plantarum Novarum Africae Borealis Hispaniaeque Australis Ginebra, 1852
  • Essai sur la végétation de la Nouvelle Castille, 1843
  • En Boissier. "Diagnoses plantarum novarum hispanicarum praesertim in Castella nova lectarum" 1842

Honors

Gènero
Espècies (58 + 30 + 6 registres)

Fonts

  • Benoît Dayrat (2003). Els Botanistes et la Flore de France, trois siècles de découvertes. Publication scientifiques du Muséum national d’histoire naturelle : 690 p.
  • B. W. Feddersen et A. F. von Oettingen (1898). J. C. Poggendorff Biographisch-Literarisches Handwörterbuch zur geschichte der exacten wissenschaften. Verlag von Johann Ambrosius Barth. (Leipzig).

Reut.També apareix en equip com:

  • Boissier & Reuter

Vore també

Referències

  1. ↑ Benoît Dayrat. 2003. Els Botanistes et la Flore de France, trois siècles de découvertes. Publications scientifiques du Muséum national d’histoire naturelle : 690 pp.
  2. ↑ B. W. Feddersen, A. F. von Oettingen. 1898. J. C. Poggendorff Biographisch-literarisches Handwörterbuch zur Geschichte der exacten Wissenschaften. Verlag von Johann Ambrosius Barth. (Leipzig).
  3. ↑ Zürich Herbaria [1] archivat en Wayback Machine. (curta biografia)
  4. ↑ [2] Taxonomic literature : a selective guide to botanical publications
  5. ↑ Identities (publicacions)
  6. ↑ Elench. Pl. Nov. 46 1838 (IK)
  7. ↑ Consp. Fl. Eur. 2: 397 1879 (IK)
  8. ↑ Pl. Or. Nov. Dec. ii 6 (IK)
  9. ↑ Taxon 58(3): 822 2009
  10. ↑ Consp. Fl. Eur. 1: 18 1878 (IK)
  11. ↑ Asie Min. Bot. (P. A. Tchichatscheff) ii. 57 (Quid ?) 1860 nom. inval. (IK)

Bibliografia

Enllaços externs