Jord.
Claude Thomas Alexis Jordan (Lió, 29 d'octubre de 1814 - íbid. 7 de febrer de 1897) va ser un botànic i taxónomo francés.[1]
El jordanisme
[editar | editar còdic]En 1845, integra la Societat linneana de Lió i debuta en entomologia en companyia d'Antoine Casimir Marguerite Eugène Foudras (1783-1859); a la parell dels fundadors d'eixa Societat linneana, en particular de Clémence Lortet (1772-1835), Jean Juste Noël Antoine Aunier (1781?-1859), Jean-Baptiste Balbis (1765-1831), Georges Roffavier (1775-1866), Nicolas Charles Seringe (1776-1858) i Marc Antoine Timeroy (1793-1856). Este últim estudia minuciosament les espècies i descobrix formes noves en la regió lionesa, que li senyala a Alexis Jordan. Eixes espècies crítiques interessen al jove Jordan que anota els seus caràcters i els compara en aquells individus d'atres localitats. Aixina reconeix numeroses formes típiques, abans considerades com a simples varietats, i que ameritan el status d'espècie. El seu nou método analític dona orige a una « Escola jordaniana » que conduirà als seus adeptes a descriure més i més espècies tenint en conte diferències cada volta més tènues, i verificant experimentalment que eixes espècies no es hibriden entre sí. A títul d'eixemple, Alexis Jordan reconeix, en el seu colaborador Pierre Jules Fourreau (1844-1871), 200 espècies de Erophila ; encara que rebrà crítiques negatives molt severes. El seu método va ser largamente reprochat pel malacólogo Arnould Locard (1841-1904) sobre els moluscs continentals i de la mateixa manera suscitava positives i vives reaccions. Les espècies d'Alexis Jordan, en número d'1.685, varen anar sobrenombrades jordanias per Georges Coutagne (1854-1928) i jordanianas per Johannes Paulus Lotsy (1867-1931). El seu herbario va ser considerat un dels més grans d'Europa en la seua época. Durant 40 anys, de 1836 a 1877, recorre França (sobretot els Alps i Provença) rebent exsiccata (mostres seques) de més de 200 botànics, entre els que figuraven Eugène Bourgeau (1813-1877) (de 1845 a 1875), Elisée Reverchon (de 1866 a 1897), Benedict Balansa (1825-1892) (de 1852 a 1867) i de Theodor Heinrich Hermann von Heldreich (1822-1902) (de 1848 a 1892). Ademés de les seues coleccions de exsiccata plantes seques, reunix una vasta colecció de plantes vives, en el sí d'un jardí botànic experimental baix la responsabilitat de sy fidel colaborador, cap de cultius, Joseph Victor Viviand-Morel (1843-1915), igualment redactor en cap de Lió horticole. Alexis Jordan cultiva en l'ajuda del seu cap de cultius, millers d'espècies vegetals durant 50 anys a fi de provar experimentalment que les espècies pròximes que cultivava no es hibridaban entre elles, perque pertanyien a espècies distintes.
Honors
[editar | editar còdic]- Asperula jordani per Eugène Pierre Perrier de la Bâthie (1825-1916) & André Songeon (1826-1905)
- Centaurea jordaniana per Jean Charles M. Grenier (1808-1875) i Dominique A. Godron (1807-1880) en 1849
- Rosa jordani per Pierre Alfred Déséglise (1823-1883)
- Sàlvia jordanii per Jay B. Walker (fl. 2017) en 2017
- Thalictrum jordani per Friedrich Wilhelm Schultz (1804-1876) en 1847
- Viola jordani per Hippolyte Hanry (1807-1893) en 1853
Publicacions
[editar | editar còdic]- 1845-1849. Observations sur plusieurs plantes nouvelles, rares ou critiques de la France. Annals de la Société linnéenne de Lió, 1ª i 2ª série. Lió
- 1850-1855. Notes sur diverses espèces et sur plusieurs plantes nouvelles. Archives de la Flore de France et d'Allemagne, 1850 : 159-165 ; 1851, p. 191 ; 1854 : 304-325 ; 1855 : 340-348.
- 1855-1861. Note sur plusieurs plantes nouvelles et autres. Annotations de la Flore de France et d'Allemagne, 1855 : 12-33 ; 1856 : 43-50 ; 1858 : 123-124, 128-131 ; 1859 : 171-175 ; 1861 : 227-232
- 1866-1868. Breviarium plantarum novarum sive specierum in horto plerumque cultura recognitarum descriptio contracta ulterius amplianda. Paris, F. Savy, 137 p. [en colaboració en Jules Fourreau]
- 1866-1903. Icones ad Floram Europae novo fonamente instaurandam spectantes. Paris, F. Savy, 3 vol., 501 pl. [en colaboració en Jules Fourreau]
- 1852. Pugillus plantarum novarum, praesertim gallicarum. Académie de Lió, Paris, 148 pp.
- 1852. Origine dones diverses variétés ou espèces d'arbres fruitiers. Académie de Lió, Paris, 97 pp.
- 1858. Description de quelques Tulipes nouvelles. Annals de la Société linnéenne de Lió, 2ª série, 5 : 9-14. Lió
- 1860 et 1864. Diagnoses d'espèces nouvelles ou méconnues, pour servir de matériaux à unix Flore de France réformée. Annals de la Société linnéenne de Lió, 355 pp.
- 1873. Remarques sur li fait de l'existence en société à l'état sauvage dones espèces affines. Annals de la Société linnéenne de Lió, 2ª série, 20 : 195-213. Lió
Notícies necrològiques
[editar | editar còdic]- Discurs pronunciat per M. Beaune, president de l'Acadèmia de Lió, als funerals d'Alexis Jordan, 10 de febrer de 1897. Rapports, Fondations, Concours, Notices, 1797-1901, Lió, Rei Impr. 8 pp.
- Lettre adressée parell M. Borel à la Société Botanique de France, li 8 février 1897, à la mort d'Alexis Jordan. Bulletin de la Société botanique de France, 12 de febrer, p. 81-83.
- Lettre adressée parelli Dr Saint-Lager à la Société Botanique de France, 8 de febrer de 1897, à la mort d'Alexis Jordan. Bulletin de la Société botanique de France, reunió del 12 de febrer, pp. 83-85
- Allocutions de MM. Ed. Bornet et Malinvaud. Bulletin de la Société botanique de France, 12 de febrer, p. 85-86
- Notice nécrologique sur Alexis Jordan, parell X. L'Échange, Revue linnéenne, n° 147, març de 1897, Lió, Rei Impr. 2 pp.
- Notice sur Alexis Jordan parelli Dr Saint-Lager. Annals de la Société botanique de Lió, XXII, 1897, 16 pp.
- Notes biographiques sur quelques horticulteurs célèbres parell Oct. Meyran. Lió, Bouvier, 1898
- Note biographique, in Prodrome d'unix histoire dones botanistes lyonnais.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Jean-Jacques Amic, « Jordan (Claude, Thomas, Alexis) », in Nouveau Dictionnaire de biographies roussillonnaises, vol. 3 Sciences de la Vie et de la Terre, Perpignan, Publications de l'olivier, 2017, 915 p. (ISBN 9782908866506)
- Bange C. 1993. J. V. Viviand-Morel, colaborador et témoin d'Alexis Jordan. Bulletin de la Société linnéenne de Lió, 62 (10) : 350-362.
- Bange C., 2004. Li botaniste Alexis Jordan (1814-1897) à la Société linnéenne de Lió. Bulletin de la Société linnéenne de Lió, 73 (1) : 7-24.
- Magnin A., 1906. Prodrome d'unix histoire dones botanistes lyonnais. Annals de la Société linnéenne de Lió, 2ª série, 31-32, 140 pp.
- Roux C. & Colomb A. Alexis Jordan et són œuvre botanique. Annals de la Société linnéenne de Lió, 2ª série, 54 : 181-258
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jean-Jacques Amic, « Jordan (Claude, Thomas, Alexis) », in Nouveau Dictionnaire de biographies roussillonnaises, vol. 3 Sciences de la Vie et de la Terre, Perpignan, Publications de l'olivier, 2017, 915 p. (ISBN 9782908866506)
Notes
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Jord..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Claude Thomas Alexis Jordan» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.