Melocactus

Melocactus

Melocactus és un gènero en unes 40 espècies de cactus originàries de Mèxic i la partix nort de Sudamérica. Creixen en diversos països d'América Central (com El Salvador, Hondures) i Amèrica del Sur, inclús en algunes illes del Carib (Cuba conta en 11 espècies).

Descripció

Són de creiximent llent i de difícil cultiu. Presenten talle globular, generalment solitari, llevat que el meristemo apical haja segut danyat. Quan la planta és madura, el cos deté el seu creiximent i es produïx una corona en la part superior denominada cefalio, que pot estar en creiximent permanent durant molts anys, i en algunes espècies pot excedir l'alt del cos de la planta. En esta part és a on es produïxen les chicotetes flors de matisos rosa o roig que apareixen abundantment durant la primavera o l'autumne, segons les espècies. Els fruts de color roig contenen numeroses llavors encapsuladas en ells i una atra característica del gènero és que quan maduren es tornen carnosos i cauen.

Taxonomia

El gènero va ser descrit per Nicholas Edward Brown i publicat en Journal of Botany, British and Foreign 66: 141. 1928.

Etimologia

Melocactus: nom genèric, utilisat per primera volta per Tournefort, prové del llatí melo, abreujament de melopepo (terme en que Plinio el Vell designava al meló). Es distinguix de les demés cactàcees cilíndriques per tindre un cefalio o gorro roig, raó per la que els primers espanyols que varen aplegar a Amèrica ho cridaven gorro turc.