Península de Baixa Califòrnia
_250m.jpg){kind=link}
La península de Baixa Califòrnia (denominada en ocasions com a península de la Baixa Califòrnia), està localisada al noroest de Mèxic. Penetra en l'oceà Pacífic, formant el golf de Califòrnia entre la seua costa oriental i les costes de Sonora i Sinaloa. Té una llongitut aproximada de 1250 km i comprén els estats mexicans de Baixa Califòrnia i Baixa Califòrnia Sur.[1] Inicia en la frontera de Mèxic en Estats Units i termina en un veta en enormes formacions rocoses, entre les que es troba el cridat Arc Monumental. La seua àrea és de 143 396 km², el seu esgambi mig va des de 40 km en el seu punt més estret fins a 320 km en el seu punt més ample. Té aproximadament 3,000 km de costa i al voltant de 65 illes. La península de Baixa Califòrnia té un gran desenroll, posseïx un IDH de 0.851, segons indicadors del INEGI, i ademés un potencial turístic, degut a que les seues plages desperten l'interés dels residents de la mateixa, de diverses parts de Mèxic i dels visitants dels estats de Califòrnia, Arizona i Nevada, d'a on prové un important i constant fluix turístic en busca de les aigües més templades del oceà Pacífic i del golf de Califòrnia, que són càlides tot l'any, per la qual cosa es pot gojar de gran varietat de temperatures, tipos de plages, espècies marítimes de peixca deportiva, aixina com serres, parcs nacionals, grans deserts en vegetació i espècies zoològiques endèmiques i úniques, per lo que menudean els refugis protegits per a la fauna i la flora, tant en l'oceà i el golf com en les illes i en el massiç peninsular. cal dir que a molts d'estos punts contrastantes es pot aplegar en poc temps i en comoditat, per la forma esvelta de la península i a la creixent infraestructura aeroportuario, carreteril, turística i ecològica.
Ciutats més poblades
[editar | editar còdic]Les ciutats més poblades de la península de Baixa Califòrnia en 2020 varen ser:[2]
| Ciutat | Població | Municipi | Estat |
|---|---|---|---|
| Tijuana | 1 810 645 | Tijuana | border|20px Baja California |
| Mexicali | 854 186 | Mexicali | border|20px Baja California |
| Ensenar | 330 652 | Ensenar | border|20px Baja California |
| La Pau | 250 141 | La Pau | border|20px Baja California Sur |
| Veta Santa Lucas | 202 694 | Les Vetes | border|20px Baja California Sur |
| Sant Josep de la Veta | 136 285 | Les Vetes | border|20px Baja California Sur |
| Plages de Rosarito | 100 660 | Plages de Rosarito | border|20px Baja California |
| Tecate | 81 059 | Tecate | border|20px Baja California |
| Ciutat Constitució | 43 805 | Comondú | border|20px Baja California Sur |
| Vila del Camp | 33 360 | Tijuana | border|20px Baja California |
Els primers pobladors de la península de Baixa Califòrnia
[editar | editar còdic]En remota antiguetat calculada en catorze mil anys varen aplegar a la península per la ruta de les costes del oceà Pacífic els primers grups humans nómades. Vivien una forma d'economia de subsistència o sobrevivien. Tres zones culturals s'han distinguit i examinat arqueológicamente els restants òsseus d'uns 100 individus distribuïts en els museus del món, aixina de la regió nort habitada pels yumanos, -cultura Yumana- la regió central o del desert central –cultura comondú- i la regió sur o de la veta -cultura de les Palmes-. En la cultura Yumana, la trobem al nort i sur de l'actual frontera de Califòrnia EUA i Baixa Califòrnia Mèxic podem trobar a les tribus de kumiai, kiliwas, pai pai, i cucapás, cahilla i akula ; la cultura comondú, comprenia des del sur de Comondú en el paral 26° fins al 28°55´ latitut nort la qual comprén de manera general el desert central i la cultura les Palmes en la regió de l'extrem sur de la península, o en la zona de les vetes.[3]
Existien tres grups tribals perfectament definits en l'época prehispánica, a saber: els pericúes, els guaycuras i els cochimíes. Els pericúes habitaven la partix sur de la península i s'estenien cap al nort, des de veta Santa Lucas fins a la part mija de la península. Els guaycuras habitaven la part mija i els cochimíes en l'extrem nort.
El descobriment de la península
[editar | editar còdic]Es considera a Hernán Cortés descobridor de la península, perque va anar el primer europeu que va desembarcar en ella, Fortún Jiménez, pilot al mando d'el navío Concepció, ho va fer com a part d'una expedició feta per conte i risc del propi Cortés. En avistar la península i desembarcar en ella en 1534, Fortún Jiménez va pensar que era una illa, encara que pocs anys despuix una atra expedició favorida per Cortés va descobrir que no era aixina.
El mapa antic que està a la dreta és l'original del Pare Kino, qui, abans de la seua expedició al nort, pensava que la Califòrnia era una illa, a pesar de que, des de 1540, 140 anys abans, ya havia segut perfectament cartografiada com a península per Dumenge del Castell. Este error i desconeiximent del pare Kino ha causat una gran confusió en l'historiografia moderna, sobretot en la nortamericana.
Francisco d'Ulloa, va anar el primer en recórrer abdós llitorals de la península de Califòrnia entre 1539 i 1540. Francisco d'Ulloa, en navegar i reconéixer en la seua totalitat la part alta del Golf de Califòrnia, conegut hui com Mar de Cortés, va establir correctament que la península no era una illa sino península,[4] com s'havia cregut equivocadamente des del primer descobriment d'eixes terres per Fortún Jiménez i Hernán Cortés. Potser pel secretisme en que la Corona Hispànica conservava la seua cartografia, l'idea de que la Califòrnia era una gran illa es va propagar gràcies als erròneus mapes francesos i anglesos, que els seus marins mai havien estat en la zona, duent inclús a que, en 1680, el jesuïta Eusebio Francisco Kino pensara que havia descobert la verdadera condició de la Baixa Califòrnia. El Pare Kino era geógrafo i cartógrafo, per lo que ell mateixa va corregir el seu mapa inicial, en el que cridava illa La Califòrnia, i la va juntar al massiç continental, en el nom de Californias o Carolinas.[5] A partir de llavors, es va començar a cridar les Californias a la zona, per a diferenciar a l'Antiga o Baixa Califòrnia, al sur, de la Nova o Alta Califòrnia, al nort.[6]
La primera expedició
[editar | editar còdic]Durant la seua estància en Espanya en 1529, Cortés va negociar una capitulació sobre els futurs descobriments en la mar del Sur, com llavors es dia a l'oceà Pacífic. Tornat a Nova Espanya (Mèxic), el 30 de juny de 1532 va enviar al seu cosí Diego Hurtado de Mendoza per a que explorara les illes i llitorals de la Mar del Sur, més allà dels llímits de l'audiència de la Nova Galícia, llavors governada per Nuño de Guzmán, enemic acérrimo de Cortés. Va partir l'expedició en dos barcos des de les drassanes de Cortés en l'istme de Tehuantepec (actual estat d'Oaxaca). Despuix de tocar Manzanillo (Colima) es varen ser costejant els hui estats de Jalisco i Nayarit--que per llavors formaven part de l'audiència de la Nova Galícia--fins a descobrir les illes Marías. De tornada a terra ferma, en la baïa de Matanchén (Nayarit), Nuño de Guzmán, senyor de la regió, els va negar permís per a abastir-se d'aigua. En els barcos maltractats per les tormentes, l'expedició va mamprendre la tornada i va arribar a les costes de l'actual estat de Jalisco, terminant en mans de Nuño de Guzmán. L'atre navío, en el que anava Diego Hurtado, va prendre rumbo al nort, i jamai cap dels que anaven a bordo va retornar a la Nova Espanya ni es va tornar a tindre notícies d'ells. Anys despuix, l'autor de la Segona Relació Anònima de la Jornada que Va fer Nuño de Guzmán a la Nova Galícia, va arreplegar alguns informes que fan supondre que la nau va naufragar en ellitoral Nort del hui estat de Sinaloa, perint Diego Hurtado i el restant de la tripulació.
La segona expedició
[editar | editar còdic]el navío Concepció, al mando del capità i comandant de l'expedició Diego de Becerra, va ser una de les dos naus que Hernán Cortés va enviar en 1533 en un segon viage d'exploració de la Mar del Sur, poc despuix de la conquista de Mèxic-Tenochtitlan. L'atra nau era el Sant Lázaro, al mando del capità Hernando de Grijalva. Va salpar l'expedició des del hui port de Manzanillo (Colima) el 30 d'octubre de 1533 i el dia 20 de decembre les naus ya s'havien separat: el Sant Lázaro, que s'havia alvançat, va esperar en va al Concepció durant tres dies i al no saber d'el navío acompanyant, es va dedicar a explorar el Pacífic i va descobrir l'archipèlec de Revillagigedo. A bordo del Concepció tot era diferent: el navegant i segon en el mando, Fortún Jiménez, es va amotinar i va assessinar mentres dormia al capità Diego de Becerra; despuix va agredir als tripulants que es varen mostrar lleals a l'assessinat capità i posteriorment va abandonar als ferits en les costes de Michoacán junt en els flares franciscanos que els acompanyaven en la travessia. Fortún Jiménez va navegar cap al noroest seguint la costa i en algun moment va girar cap a l'oest i va aplegar a una apacible baïa; va pensar que havia arribat a una illa i jamai va saber que havia arribat a una península que, en el temps, es cridaria península de la Baixa Califòrnia. Es va trobar en natius que parlaven una llengua desconeguda, anaven semidesnudos i eren molt diferents dels natius del altiplano mexicà que tenien una cultura desenrollada. Els tripulants que li acompanyaven, al vore les dònes semidesnudas i a causa de la llarga vigília sexual, es varen dedicar a prendre-les per la força. També s'havien donat conte de que en lloc abundaven les perles que els natius extreen de les closques dels moluscs que abundaven en la baïa, aixina que es varen dedicar a saquejar elloc i a abusar de les dònes. És necessari resaltar que ni Fortún Jiménez ni els seus acompanyants varen batejar cap dels llocs que varen trobar i que serien atres exploradors els qui donarien nom als llocs visitats per ells. L'abús de les dònes i el saqueig varen provocar un violent enfrontament en els natius que va terminar en la mort de Fortún i alguns dels seus companyers. Els sobreviviente es varen retirar delloc i varen abordar a dures penes el Concepció, navegant erráticamente durant varis dies fins a aplegar a les costes del hui estat de Jalisco, en a on es varen topar en els subalternos de Nuño de Guzmán, que els varen requisar la nau i els varen prendre presoners.
La tercera expedició
[editar | editar còdic]Despuix d'haver patrocinat dos expedicions sense resultats materials, Hernán Cortés va decidir encapçalar per sí mateixa el tercer viage d'exploració. Molest Cortés perque Nuño de Guzmán, el seu archienemigo de sempre, li havia requisat un barco en la primera expedició, i el Concepció en la segona, va decidir fer-li front en la seua pròpia demarcació i des d'ahí montar la tercera expedició. Per a això va preparar un gran número de tropes de peu i a cavall per a marchar sobre la província de la Nova Galícia, el señorío de Nuño de Guzmán.
Antonio de Mendoza i Pacheco, virrey de la Nova Espanya va advertir a Cortés el 4 de setembre de 1534 «que no enfrontara a qui li havia requisat els seus barcos», a lo que Cortés es va negar alegant que havia gastat més de 100 000 castellans d'or, ademés d'haver segut designat pel rei Carlos I per a conquistar i descobrir nous territoris. L'enfrontament entre Cortés i Nuño de Guzmán mai tindria lloc. El proyecte de Cortés era ambiciós: enviaria els navío a Chametla, prop de l'actual Escuinapa, Sinaloa, en el territori governat per Nuño de Guzmán i allí abordaria l'eixèrcit de terra comandado per ell. Per a aplegar a Chametla, Cortés va tindre que travessar durant varis dies en el seu eixèrcit la Nova Galícia. Conte Bernal Díaz del Castell que quan en la Nova Espanya es va saber que el marqués d'Oaxaca anava de conquista novament, molts «varen creure que era cosa certa i rica» i es varen oferir a servir-li soldats de cavall, arcabuceros i ballesteros, i 34 casats en les seues dònes; en total, 320 persones i 150 cavalls. I afig Bernal que els navío estaven molt ben proveïts de bizcocho, carn, oli, va vindre i vinagre, molt rescat, tres ferrers en els seus forges i dos carpinteros de ribera en les seues ferramentes, ademés de clercs i religiosos, i meges, cirugians i botica. A pendó alçat va arribar l'eixèrcit de Cortés a la població de Santiago de Galícia de Compostela, hui Municipi de Compostela (Nayarit), a on el governador Nuño de Guzmán ho va acollir amistosament. En la tal població Cortés i el seu eixèrcit varen permanéixer durant quatre dies abans de proseguir el seu viage. Es diu que Nuño de Guzmán va aconsellar a Cortés no seguir en el viage d'exploració, si be li va proveir de bastiments, mentres que Cortés es va sorprendre de la pobrea en que vivia Nuño de Guzmán. Sense dubte alguna, l'amable rebuda que Guzmán va fer al conquistador de Mèxic es va deure a l'eixèrcit que li acompanyava, puix despuix de la partida de Cortés, Nuño de Guzmán va dirigir una carta a l'Audiència en Mèxic queixant-se de que el marqués del Valle (d'Oaxaca) havia volgut penetrar en la seua gent en la seua governació, sent que només era Capità General. En Chametla (Sinaloa), despuix de travessar els hui estats de Jalisco i Nayarit, territori conegut com a part de l'audiència de la Nova Galícia en eixa época, Cortés i la seua comitiva varen abordar els bucs Santa Águeda i Sant Lázaro, embarcant aixina mateix 113 peons, 40 ginets en tot de cavall i deixant en terra a 60 ginets més, segons va informar a la Real Audiència el governador Guzmán. El Sant Lázaro, que duya a Cortés junt en la seua expedició, va posar rumbo al noroest, i el 3 de maig de 1535 va arribar a una baïa que el Marqués va nomenar Baïa de la Santa Creu, actualment La Pau (Baixa Califòrnia Sur). En talloc es va confirmar la mort de la seua subalterno Fortún Jiménez a mans dels natius. Despuix de prendre possessió de la Baïa de la Santa Creu, Cortés va decidir establir allí una colónia, per a lo que va manar dur els soldats i bastiments que havia deixat en Sinaloa. Va voler la mala fortuna que el mal temps destruïra els bucs; únicament va retornar a la baïa de Santa Creu un navío que portava una càrrega de cinquanta fanegas de dacsa. Com açò no bastara per a alimentar a tota l'expedició, Cortés va eixir personalment en busca de víveres. Una volta més lo conseguit es va mostrar insuficient, per lo que Cortés va decidir retornar a la Nova Espanya en intenció d'abastir-se degudament. Al mando del poblat de la Santa Cruz va quedar Francisco d'Ulloa, pero les queixes dels familiars d'els qui s'havien quedat en la península varen fer que el virrey ordenara l'abandó de la població i la tornada dels pobladors a la Nova Espanya. Despuix del fracassat tercer viage d'exploració i el frustrat intent de fundar una colónia en les terres recent descobertes i que li pertanyien per Cèdula Real, va nàixer segons pareix el nom de Califòrnia, nom en el que es coneixen actualment la península de Baixa Califòrnia, el golf de Califòrnia, i tres estats, Califòrnia en Estats Units; Baixa Califòrnia i Baixa Califòrnia Sur, en Mèxic. Un jangló enemic de Cortés, a qui un escritor de l'época cita com Alarcón, en clara alusió a Les sergas d'Esplandián, novela de cavalleria de voga en eixos dies, va donar per nomenar en to burlesco a les abandonades terres com Califòrnia per a zaherir a Cortés. Com anara, eixes terres seguixen duent tal nom, ademés de que el golf de Califòrnia és conegut també com mar de Cortés.
Alta Califòrnia
[editar | editar còdic]De manera independent de la península, els espanyols varen conéixer l'actual Califòrnia des d'el XVI. Explica Martha Soto en el seu estudi sobre la Colonisació de la zona: En 1539, Francisco d'Ulloa va aplegar a l'extrem sur d'Alta Califòrnia puix va descobrir la delta del Riu Colorat; a l'any següent, Fernando d'Alarcón va navegar pel riu Colorat fins a la seua confluència en el Gila. Al poc temps es varen iniciar les expedicions marítimes que tenien per objecte explorar ellitoral californià. Juan Rodríguez Cabrillo va explorar, entre 1542 i 1543, la costa nort-occidental del continent americà fins al paral 44°. Rodríguez Cabrillo va navegar per lo que hui coneixem com la Baïa de Sant Diego i el Canal de Santa Bàrbara.
Quan es va obrir el comerç entre les illes Filipines i la Nova Espanya (1565), es va pensar en la possibilitat d'habilitar un port en l'Alta Califòrnia que servira com a lloc per al reabastiment i la protecció del Galeón de Manila. Mentres el govern espanyol preparava les expedicions que eixirien en busca del port requerit; Francis Drake, navegant anglés, salpava d'Huatulco (Oaxaca) rumbo al nort (1579), va visitar la costa d'Alta Califòrnia fins a la veta Mendocino i va prendre possessió de New Albion, com va cridar al territori, a favor de la corona britànica. El govern espanyol, a la seua volta, va voler protegir lo que considerava el seu territori, i va enviar successivament a Francisco de Gali (1584), Pedro d'Unamuno (1587) i Sebastián Rodríguez de Cermeño (1595) per a explorar la costa. cal senyalar que estes tres expdiciones varen tindre poc èxit en demarcar la costa perque es varen realisar a bordo del galeón de Manila quan este retornava de les Filipines.
En 1599, el rei Felipe III va enviar una cèdula al virrey Gaspar de Zúñiga i Acevedo Comte de Monterrey en la que ordenava l'exploració minuciosa de la costa d'Alta Califòrnia. El comte va elegir a Sebastián Viscaí com a cap de l'expedició que exploraria la regió. Vizcaíno va salpar d'Acapulco el 5 de maig de 1601. Durant el viage es va donar el seu nom actual a la baïa de Sant Diego i va ser descobert el port de Monterrey, aixina cridat en honor del virrey. Quan Viscaí va retornar, va desembarcar en Acapulco el 21 de març de 1602, l'informe que va presentar sobre el port descobert va ser tan atractiu que el virrey va estar dispost a colonisar-ho. L'expedició colonizadora no es va realisar perque el nou virrey Juan de Mendoza i Lluna, marqués de Montesclaros, va suspendre el proyecte. En eixe moment tot interés per l'ocupació de l'Alta Califòrnia va quedar adormecido davant la possibilitat d'establir relacions comercials permanents entre Filipines i Japó...[7]
L'interés per explorar l'Alta Califòrnia va despertar. Les missions jesuïtes en la península de Baixa Califòrnia varen significar anys d'intensa llabor. Es pensava que anava a ser igual de difícil colonisar la nova zona. El procés va ser interromput en 1767, per l'expulsió dels jesuïtes. A l'any següent Fra Junípero Serra al front de setze franciscanos va aplegar a l'Alta Califòrnia per a evangelizarla. La Baixa Califòrnia va quedar en mans dels dominicos.
Vore també
[editar | editar còdic]- Orige del nom de Califòrnia
- Illa de Califòrnia
- Baixa Califòrnia
- Baixa Califòrnia Sur
- Pericú
- Guaicura
- Les Californias
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ INEGI. Catàlec Únic de Claus d'Àrees Geoestadísticas...
- ↑ «inegi. org. mx/app/scitel/Default? ev=9 SCITEL». www. inegi. org. mx. Consultat el 2022-07-25.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Rose A. Tyson. Museu de l'Home de Sant Diego, Califòrnia (ed.): .
- ↑ [Presidi. Soldats del Rei. García Ruiz, Jorge L. (2023) ISBN 979-8378355877]
- ↑ The Library of the Congress. Father Eusebio Kino...
- ↑ León-Portilla, Miguel. Cartografia i Cròniques de l'Antiga Califòrnia.
- ↑ Ortega Soto, M. "Colonisació d'Alta Califòrnia..." p. 86-87.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- INEGI. Catàlec Únic de Claus d'Àrees Geoestadísticas Estatals, Municipals i Localitats. http://www. inegi. org. mx/geo/contenidos/geoestadistica/catalogoclaves. aspx
- León-Portilla, Miguel. Cartografia i Cròniques de l'Antiga Califòrnia. http://books. google. com. mx/books? id=XsWmHf-eklUC&pg=PA106&lpg=PA106&dq=kino+%2B+california&source=bl&ots=p8bVWABYI9&sig=qzrEpxT6WFq5WiWE2WlvkOnckOw&hl=es&sa=X&ei=XY5eU--nK4-jyATUx4KIAQ&ved=0CG0Q6AEwBjgK#v=onepage&q=kino%20%2B%20california&f=false
- Ortega Soto, Martha. "Colonisació d'Alta Califòrnia: primers assentaments espanyols." En Signes. Universitat Autònoma Metropolitana-Iztapalapa. http://www. juridicas. unam. mx/publica/librev/rev/signos/cont/1/art/art5.pdf p. 85-103.
- The Library of the Congres. Father Eusebio Kino. El Pare Eusebio Kino. http://international. loc. gov/intl/eshtml/es-1/es-1-3-3. html
- Este artícul conté una traducció derivada de «Península de Baja California» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.