Yumanos
Yumanos és una família de les tribus indígenes entre les que es trobaven els cucapah, halyikwamai, alakwisa, kohuana, kamia, yuma, halchidhoma i mojave.[1] Els yumanos originalment vivien en els voltants de l'actual Los Àngeles i de les seues illes —l'archipèlec del Nort— pero varen anar ya siga exterminats de la zona o desterrats pels tongvas entre 1500 i 500 a. C.[2]
Hui en dia agrupa a distintes tribus, assentades principalment en Califòrnia i Arizona en Estats Units i Baixa Califòrnia en Mèxic. En Estats Units, s'ubiquen en l'estat d'Arizona els quechan (o poble yuma), maricopa, halchidhoma, mojave, yavapai, hualapai i havasupai; En Califòrnia els Kumehyaee, Este grup conta en la família etnolinguística yumana - Cochimí. Les tribus binacionales són: cucapah en Mèxic o cocopah en Estats Units (Mexicali, Baixa Califòrnia; Sant Luis Ric Colorat, Sonora; i Yuma, Arizona) i kumiai, (Tecate, Tijuana i Plages de Rosarito, Baixa Califòrnia; i Sant Diego, Califòrnia), i el restant en Baixa Califòrnia com són: kiliwa (Ensenar) pai pai (Ensenar), tipai (Tecate) i cochimís (Sant Quintín).
Antecedents
[editar | editar còdic]Els antecessors dels yumanos són la Cultura de Sant Dieguito i els lajollano, els qui varen pertànyer al periodo paleo indi en antiguetat de 10,000 anys. S'han trobat vestigis en 7,000 anys. Els yumanos en Mèxic conten en una antiguetat de 2,500 a C. a on llavors eren nómades, la subsistència de les quals era caçadors, peixcadors i recolectors. Posteriorment s'establixen en la zona de forma semi-permanent. D'alguna manera està relacionada en la cultura hohokam. També fan peces de ceràmica i adorns de closques i pedres. Este modo de vida va durar fins a l'arribada d'Occident, aixina com el llenguage en que es comunicaven, en algunes variants.
L'explorador espanyol Hernando d'Alarcón va ser el primer espanyol en mencionar als yumanos - Cucapá com els en els màrgens del Riu Colorat en 1540. Juan de Oñate va aplegar al Riu Gia en 1603. El misionero vingut de l'evangelizaació dels pimas en el nort de Sonora i sur d'Arizona, Eusebio Francisco Kino va fer contacte en els yumas en 1699, 1701, 1702, i 1706 dels quals va estimar una població de 2500 individus en el marge del Riu Gila, i Riu Colorat. Juan Batiste de Anza va aplegar i va travessar el Riu Colorat en 1774-1776, que a la seua volta varen ser rebuts per Olleyquotequiebecon qui Salvador Palma, va fer amistat en ells i va convéncer a alguns yuma per a que es batejaren.[3]
En el sur, els cochimíes, varen ser contactats pels evangelizadores i exploradors de la Baixa Califòrnia per el misionero i explorador croata Fernando Consag en 1746, quan va aplegar al la desembocadura i Delta del Riu Colorat. En 1751 es va iniciar la fundació de la missió de Santa Gertrudis en terres cochimíes.
El misionero i explorador Wenceslao Linck va deprendre la llengua cochimí del pare Jorge Retz. Quan va ser enviat a la missió de Sant Francisco Borja de Ádac en Baixa Califòrnia, la qual va construir el primer edifici en 1762, en atobó de fanc, ubicat a on estan els manantiales de Ádac, un d'ells d'orige termal, Els indígenes hostils, es varen sumar a la feligresía de la missió, sumant fins a 2,000 indígenes. Posteriorment varen ser evangelizando cap al nort construint aixina múltiples missions en territori yumano. Wenceslao va ser el primer que va tindre contacte en els Kiliwas, qui va registrar i va informar tal trobada. Va realisar anotacions etnogràfiques en els seus diaris sobre les seues costums, geografia, alguns térmens indígenes i aspectes de la seua vida diària. Els misionero mai varen residir ni evangelizaron als Cucapáhs.
l'Art Rupestre en Baixa Califòrnia com a vestigis de les cultures yumanas en més de 23 llocs, distribuïts a lo llarc l'estat.
La cultura dels yumanos del nort de Baixa Califòrnia, han permaneixcut viva, i encara es poden trobar menuts grups de habitants de les diferents ètnia yumanas, llevat cochimíes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ University of Califòrnia Publications in American Archaeology and Ethnology.
- ↑ Sutton, 2009, pp. 65-67. «ca. 3,500 to 2,500 BP [...] When the proto-Gab/Cupan entered coastal southern Califòrnia, they replaced the existing Millingstone (Hokan, proto-Yuman) populations. The biological signatures of the Takic were retained. Thus, it seems provable that the Hokan groups were either forced to move south or east or were eliminated»
- ↑ «Descarrega la nova monografia dels yumanos.» (en és). gob.mx. Consultat el 2023-06-13.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Sutton, M. Q. (2009). “People and language: Defining the Takic expansió into southern Califòrnia”. Pacific Coast Archaeological Society Quarterly 41 (1–2).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Yumanos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.