Cultura de Sant Dieguito

La cultura de Sant Dieguito (Sant Dieguito Complex, en anglés) és un patró arqueològic de Norteamérica que es va desenrollar en l'Holoceno primerenc. S'han detectat llocs relacionats en el complex en el sur de Califòrnia i regions circunvecinas del Suroest d'Estats Units, aixina com en la porció nort de la península de Califòrnia, en el noroest de Mèxic —a on és classificada com a part de l'Etapa Lítica de les cultures natives—.

Historial d'investigacions arqueològiques

El complex va ser identificat per primera volta per Malcolm J. Rogers en 1919, en el lloc denominat SDI-W-240 en Amagat (Califòrnia). En eixe moment, Rogers va cridar als portadors d'esta tradició cultural en el nom de Scraper Makers (anglés: Hacedores de raspadors), basat en la presència d'instruments líticos unifaces en els llocs relacionats en el complex.

En un reporte inicial, Rogers sugeria que els scraper makers corresponien a una segona onada de grups humans que varen aplegar a la regió, que es trobava ocupada pels portadors de la cultura que després va ser coneguda com complex La Jolla. Els nouvinguts haurien desplaçat als primers habitants cap a les costes del Oceà Pacífic. No obstant, les pròpies excavacions de Rogers en el lloc C. W. Harris (CA-SDI-149) en Rancho Santa Fe (Califòrnia) varen permetre establir que els materials corresponents a la cultura de Sant Dieguito es trobaven en un estrat més antic que els pertanyents al complex La Jolla.

Les excavacions subsecuentes en Harris varen confirmar les principals conclusions de Rogers i varen tirar com a resultat, despuix de l'examen per carbono 14 dels materials obtinguts, que els materials del complex Sant Dieguito trobats en Harris dataven de l'any 8200 a. C.

Característiques

Algunes de les característiques sugerides per a l'identificació del complex Sant Dieguito, ademés dels raspadors, que es presenten en abundància, inclouen peces bifaciales produïdes per mig de percussió; pedres tallades en forma de mija lluna; puntes líticas d'estil Lake Mohave i Lake Silver; escassea o absència d'instruments de molienda (metates) i absència de menuts proyectils i ceràmica.

Basant-se en l'evidència arqueològica, els canvis d'assentament i les transformacions tecnològiques observades en els materials trobats en les seues excavacions, Rogers va distinguir tres fases cronològiques per al complex Sant Dieguito. No obstant, molts arqueòlecs no ampren estes subdivisions, per les confusions originades pels canvis de la nomenclatura de les mateixes

Les interpretacions del complex Sant Dieguito s'han modificat conforme alvancen les indagacions arqueològiques. Alguns consideren als seus portadors com a grans caçadores, successors de la cultura Clovis del final del Pleistoceno. Uns atres els califiquen de forrajeadores. Mentres que Rogers vea en el complex Sant Dieguito el producte d'una població diversa en el temps i en els seus components ètnics, atres investigadors consideren que existix una continuïtat cronològica entre este complex i el de la Jolla. Una interpretació més radical sugerix que Sant Dieguito no va ser, ni ètnica ni cronològicament, distint de les atres cultures; sino que es tractava de gents del mateix poble aplicades a un conjunt d'activitats especialisades —lligades a la producció d'instruments de pedra— que varen mantindre les traces del complex La Jolla durant casi tot el Holoceno.

Rogers va estendre la classificació Sant Dieguito a una àmplia regió del ponent d'Amèrica del Nort, reconeixent quatre grans regions: La Regió Central, corresponent al surest de Califòrnia, l'occident de Nevada i el noreste de Baixa Califòrnia; la Regió Sur, que comprén el sur d'Arizona i el nort de Sonora. La Regió Sudoccidental comprén el suroest Califòrnia i una part important de Baixa Califòrnia, i per últim la Regió Occidental, composta pel nort de Califòrnia. Els materials provinents del Gran Replanell i havien segut associats al complex Sant Dieguito, són relacionats en treballs més recents en el complex Lake Mohave. La nomenclatura del complex Sant Dieguito és amprada en freqüència en l'anàlisis arqueològic del desert de Sonora, el nort de Baixa Califòrnia i el suroest californià.

Bibliografia

• Gallecs, Dennis R. (editor). 1987. Sant Dieguito-La Jolla: Chronology and Controversy. Sant Diego County Archaeological Society Research Paper No. 1.
• Rogers, Malcolm J. 1929. "The Stone Art of the Sant Dieguito Plateau". American Anthropologist 31:454-467.
• Rogers, Malcolm J. 1939. Early Lithic Industries of the Lower Basin of the Colorat River and Adjacent Areas. Sant Diego Museum Papers No. 3. Sant Diego.
• Rogers, Malcolm J. 1966. Ancient Hunters of the Far West. Union-Tribune Publishing, Sant Diego.
• Warren, Claude N. 1966. The San Dieguito Type Site: M. J. Rogers' 1938 Excavation on the San Dieguito River. Sant Diego Museum Papers No. 5. Sant Diego.
• Warren, Claude N. 1967. "The San Dieguito Complex: A Review and Hypothesis". American Antiquity 32:168-185.
• Warren, Claude N., and D. L. True. 1961. "The San Dieguito Complex and its Plau in Califòrnia Prehistory". University of Califòrnia, Los Angeles, Archaeological Survey Annual Report 1960-1961:246-307.