Forrajeo
En etologia el terme forrajeo es referix a les conductes encaminades a conseguir aliment, com la busca, l'exploració, la selecció i la manipulació d'aliment o substrat.[1] Totes estes són de gran rellevància per a la vida dels individus i del grup, degut a que tenen un alt component social per a l'aprenentage dels jóvens, aixina com l'enfortiment de vínculs de confiança entre el grup, el corteig, etc. El forrajeo afecta l'aptitut o eficàcia biològica d'un animal perque juga un paper important en la seua supervivència i reproducció.[2] La teoria del forrajeo és una branca de l'ecologia del comportament que estudia el comportament d'animals en resposta a l'ambient a on viuen.[3]
Els ecólogos del comportament usen models econòmics per a comprendre el forrajeo; molts d'estos models són un tipo de models òptims. Aixina la teoria del forrajeo es discutix en térmens d'optimisació de guanys segons decisions de forrajeo. La recompensa es medix sobre la base de la cantitat d'energia que un animal rep per unitat de temps, més específicament el grau més alt de guany d'energia per unitat d'esforç.[4]
La teoria de forrajeo prediu que les decisions que maximizar l'energia per unitat de temps i que proporcionen el major guany són seleccionades i persistixen. Algunes paraules clau en discussions de comportament de forrajeo inclouen «recursos», els elements necessaris per a la supervivència i reproducció, «depredador», qualsevol organisme que consumix a uns atres, «presa», un organisme que és menjat en total o en part per un atre[2] i «pegats» de recursos.
Els ecologistes del comportament varen escomençar a enfrontar este tema en les décades de 1960 i 1970. L'objectiu era quantificar i formalisar un conjunt de models que posaren a prova el hipòtesis nula de que els animals forrajean a l'acàs. Alguns autors que varen fer importants contribucions a la teoria de forrajeo són:
- Eric Charnov, que va desenrollar la teorema de valor marginal per a predir el comportament de forrajeros que usen pegats de recursos;
- Sir John Krebs, en treball en el model de dieta òptima en relació Baeolophus i Poecile;
- John Goss-Custard, el primer en estimar el model de dieta òptima comparat en comportament de camp, usant archibebe comú, i comparant-ho en un estudi a fondo del forrajeo del ostrero euroasiàtic.
Factors que afecten el forrajeo
- Aprenentage
- Genètica
- Presència de depredadors
- Parasitisme
Tipos de forrajeo
Hi ha dos tipos principalsː forrajeo solitari i en grups. Quan és beneficiós forrajear en grups es tracta d'una economia d'agregació i quan és perjudicial fer-ho aixina és una economia de dispersió.
Forrajeo solitari
El forrajeo solitari inclou forrajeo que l'individu troba, captura i consumix l'assut solament. Els animals poden elegir el forrajeo solitari quan els recursos són abundants, quan el hàbitat és ric o quan els coespecíficos són pocs. En tals casos no hi ha necessitat de forrajear en grup.[5]
Forrajeo en grups
El forrajeo en grups es referix a animals que capturen i consumixen assuts en presència d'atres individus. L'èxit del forrajeo depén, no solament dels comportaments de l'individu, sino també dels comportaments d'uns atres.[6]
Vore també
Referències
- ↑ Riera, Alejandra (2020). «5», Forrajeo per a aus de companyia (en castellà), Espanya, p. 41. ISBN 978-84-09-25003-5.
- ↑ 2,0 2,1 (2008) Behavioural Ecology, New York: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-920629-2.
- ↑ Gutierrez, G. Estratègies de forrajeo
- ↑ [Hughes, Roger N, ed. (1989), Behavioural Mechanisms of Food Selection, London & New York: Springer-Verlag, p. v, ISBN 978-0-387-51762-9]
- ↑ Riedman, Marianne (1990). The pinnipeds: seals, siga lions, and walruses, Berkeley: University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-06497-3. «ISBN The pinnipeds: seals, siga lions, and walruses By Marianne Riedman 1990.»
- ↑ (2007) Foraging: Behavior and Ecology, Chicago: University of Chicago Press.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Forrajeo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.