Pericú

Localisació del territori pericú.

Els pericúes —coneguts també com edúes i coras— varen ser una ètnia que va habitar en l'extrem sur de la península de Baixa Califòrnia —en la regió de Les Vetes—, al noroest de Mèxic. Els pericúes varen desaparéixer com a grup en la segona mitat de el XVIII. Existixen alguns testimonis del idioma pericú, pero són insuficients per a poder classificar filogenéticament la seua llengua. Dels informes que han aplegat fins als nostres dies sobre ells, se sap que vivien en gran austeritat degut a que el mig del sur de Baixa Califòrnia és molt hostil. No coneixien l'agricultura i la base de la seua subsistència era la caça i la recolecció. Segons algunes hipòtesis (Fujita, 2006), és possible que els pericúes foren descendents directes dels primers grups humans que varen passar d'Àsia a Amèrica ademés està cultura forma part de les tres principals en Baixa Califòrnia Sur

Territori

La punta sur de la península californiana, des de Cap Santa Lucas fins a la Cap Pulmo, junt en les grans illes del sur del golf de Califòrnia –com Cerralvo, Esperit Sant, Partida i Sant Josep– han segut reconegudes com el territori ètnic dels extints pericúes. William C. Massey (1949) pensava que la porció oriental de les Vetes, incloses la baïa de Las Palmas i la baïa Finestra, varen ser ocupades pel grup guaicuriano conegut com cora –no confondre en els coras de Nayarit–. En investigacions més recents, s'ha trobat que l'evidència etnohistórica apunta a que els cora en realitat eren un grup de filiació –o inclús, sinònim de– pericú (Laylander 1997).

L'estatus de la regió de La Pau és incerta. Massey l'assignava a grups guaicuras, ya anaren els coras o els aripes. W. Michael Mathes (1975) argumentava que La Pau va deure ser ocupada pels pericúes durant els sigles XVI i XVII, pero que posteriorment va deure ser ocupada pels guaicuras, al voltant dels anys 1668 i 1720. Una interpretació alternativa és que La Pau (cridada Airapí pels indígenes) va ser un territori que es trobava en disputa pels pericúes i els guaicuras per l'época en que varen aplegar els espanyols a la regió.

Idioma

La regió de les Vetes (extrem sur de la península de Califòrnia) va ser l'àmbit on es va habitar el poble pericú fins a la seua extinció en el XIX. En l'image, l'arc de Cap Santa Lucas, lloc que en la llengua dels indígenes era conegut com Yenecamú.

L'evidència relacionada en l'idioma pericú és molt llimitada, i està integrada per unes poques paraules registrades pels misionero i al voltant d'una dotzena de noms que designen a unes atres tantes localitats de Baixa Califòrnia Sur (León-Portilla 1976; [1]). Els misionero jesuïtes varen reconéixer que el pericú era un idioma distint del guaicura. William C. Massey (1949) sugeria que el pericú i el guaicura varen deure constituir una família llingüística a la que va cridar guaicuriana, pero segons pareix, esta afinitat es va plantejar només en base en la proximitat geogràfica.

Topònims pericúes en Baixa Califòrnia Sur

• Aiñiní: nom indígena del lloc en el que es va construir la missió de Santiago dels Coras.
• Anicá: nom d'una ranchería indígena.
• Añuití: nom pericú del lloc a on es va construir la missió de Sant Josep, prop de l'actual ciutat sudcaliforniana de Sant Josep del Cap.
• Caduaño: topònim d'un poble modern, localisat en el municipi de Les Vetes (Baixa Califòrnia Sur). Significa Cañada Vert.
• Calluco.
• Cunimniici: nom d'una cadena de montanyes localisada en territori pericú.
• Eguí.
• Marinó: nom indígena per als monts de Santa Ana (Baixa Califòrnia Sur).
• Purum: topònim que designava a un conjunt montanyós i a una ranchería indígena.

• Yeneca: topònim d'una ranchería.
• Yenecamú: topònim indígena de Cap Santa Lucas.

Vore també

• Complex Las Palmas
• El Conchalito
• Aridoamérica

Bibliografia

• Andrews, Thomas F. 1979. English Privateers at Cap Santa Lucas. Dawson’s Book Shop, Los Angeles.
• Fujita, Harumi. 2006. "The Cape Region". In The Prehistory of Baixa Califòrnia: Advances in the Archaeology of the Forgotten Peninsula, edited by Don Laylander and Jerry D. Moore, pp. 82-98. University Press of Florida, Gainesville.
• González-José, Rolando, Antonio González-Martín, Miguel Hernández, Hector M. Pucciarelli, Marina Sardi, Alfonso Rosers, and Silvina van der Molen. 2003. "Craniometric evidence for Palaeoamerican survival in Baixa Califòrnia". Nature 425:62-65.
• Laylander, Dò. 1997. "The linguistic prehistory of Baixa Califòrnia". In Contributions to the Linguistic Prehistory of Central and Baixa Califòrnia, edited by Gary S. Breschini and Trudy Haversat, pp. 1-94. Coyote Press, Salines, Califòrnia.
• Laylander, Dò. 2000. Early Ethnography of the Californias: 1533-1825. Coyote Press, Salines, Califòrnia.
• León-Portilla, Miguel. 1976. "Sobre la llengua pericú de la Baixa Califòrnia". Anals d'Antropologia 13:87-101.
• León-Portilla, Miguel. 2000. La Califòrnia Mexicana, edició de l'Universitat Nacional de Mèxic (Institut d'Investigacions Històriques). ISBN 968-36-4717-0
• Massey, William C. 1949. "Tribes and languages of Baixa Califòrnia". Southwestern Journal of Anthropology 5:272:307.
• Massey, William C. 1955. Culture History in the Cape Region of Baixa Califòrnia, Mexico. Ph.D. dissertation, University of Califòrnia, Berkeley.
• Massey, William C. 1961. "The survival of the dart-thrower on the peninsula of Baixa Califòrnia". Southwestern Journal of Anthropology 17:81-93.
• Massey, William C. 1966. "Archaeology and Ethnohistory of Baixa Califòrnia". Handbook of Middle American Indians 5:38-58, Austin, University of Texas Press.
• Mathes, W. Michael. 1973. The Conquistador in Califòrnia: 1535. Dawson’s Book Shop, Els Anegles.
• Mathes, W. Michael. 1975. "Some new observations relative to the indigenous inhabitants of La Pau, Baixa Califòrnia Sur". Journal of Califòrnia Anthropology 2:180-182.
• Mathes, W. Michael. 2006. "Ethnohistoric Evidence". In The Prehistory of Baixa Califòrnia: Advances in the Archaeology of the Forgotten Peninsula, edited by Don Laylander and Jerry D. Moore, pp. 42-66. University Press of Florida, Gainesville.
• Rivet, Paul. 1909. "Recherches anthropologiques sur la Basse-Californie". Journal de la Société dones Américanistes de Paris 6:147-253.
• Taraval, Sigismundo. 1931. The Indian Uprising in Lower Califòrnia, 1734-1737. Quivira Society, Los Angeles.
• Venegas, Miguel. 1979. Obres californianes del pare Miguel Venegas, S.J. 5 vols. Universitat Autònoma de Baixa Califòrnia Sur, La Pau, Mèxic.