Anar al contingut

Guaicura

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Guaycuras.png
Territori històric dels guaicuras.
Archiu:Guaicuras.png
Territori dels guaicuras.

Els guaycuras —també coneguts com guaicura o waicura— varen ser un conjunt de pobles natius de Baixa Califòrnia sur (Mèxic), que varen ocupar un àrea que s'estenia des del sur de l'actual ciutat de Loreto fins a Tots Sants. Disputaven l'àrea de La Pau als pericúés.

Història

[editar | editar còdic]

Els guaycura varen entrar en contacte en els [espanyols] en Airapí (nom indígena en el que es denominava l'actual emplaçament de la capital sudcaliforniana) al voltant de l'any 1530. Per un sigle i mig, les trobades en les expedicions marítimes a la península de Califòrnia varen ser esporàdics. Les missions jesuïtes destinades a l'evangelizaació dels guaicuras varen ser construïdes en Airapí (1720), Chillá (1721), Tots Sants (1733) i Chiriyaquí (1737). Els guaicuras varen estar implicats en la Rebelió dels Pericúes en contra dels jesuïtes en 1734, i varen començar a declinar demogràficament en la segona mitat de el XVIII. Provablement es varen extinguir culturalment al voltant de l'any 1800.

Alguns exploradors i misionero varen deixar certs informes etnogràfics relacionats en el poble guaicura. Els més detallats d'ells corresponen al sacerdot jesuïta francés Juan Jacobo Baegert, que es va establir en la Missió de Chiriyaquí entre 1751 i 1768.[1] Baegert va prendre massa a pit el seu càrrec en Chiriyaquí, al grau que va calificar als guaicuras de "estúpits, bruts, bruts, insolents, ingratos, mendaces, grans habladores fins al final i infantils".[2] Pensava que l'organisació social d'este poble era l'extrem de la simplicitat, i creïa que eixe sistema havia permaneixcut sempre aixina.[3]

Artícul principal → Idioma guaicura.


El testimoni de Baegert inclou un vocabulari en el nom d'algunes parts del cos, un esquema de la conjugació del verp i alguns texts en la llengua guaicura, entre ells una versió de Pare Nostre i dels dotze artículs del Credo.[4] William C. Massey en 1949 va sugerir una relació llingüística entre el guaicura i el pericú,[5][6] pero esta proposta carix d'evidència suficient i comparacions significatives. Alguns llingüistes han sugerit que el guaicura pot pertànyer a la controvertida família hokana de Califòrnia i Mèxic;[7] no obstant, l'evidència disponible no sembla concloent.[8]

Junt en les llimitades observacions de Baegert sobre els guaicuras es conta en el testimoni del misionero Miguel del Barco aclarix que els guaicuras estaven dividits en varis grups huchitíes, coras, aripes, guaicuras pròpiament dits i monquis.[9] Cada u d'estos grups representaria un dialecte o llengua diferenciada.[10]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Baegert 1772, 1952, 1982
  2. Baegert 1952:80
  3. cf. Laylander 2000
  4. Baegert, 1942, pp. 129-140
  5. Massey, 1949, pp.302-303
  6. Massey, 1966, pp. 51-52
  7. Gursky 1966; Swadesh 1967
  8. Laylander 1997; Mixco 2006
  9. Del Barco, 1973, p.173-174
  10. Mixco, 1996, p. 9
  • Baegert, Johann Jakob. 1772. Nachrichten von der Amerikanischen Halbinsel Californien mit einem zweyfachen Anhand falscher Nachrichten. Churfürstl. Hof- und Academie-Buchdruckerey, Mannheim.
  • Baegert, Johann Jakob. 1942. Notícies de la península americana de Califòrnia. Antiga llibreria de Robredo, Mèxic.
  • Baegert, Johann Jakob. 1952. Observations in Lower Califòrnia. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  • Baegert, Johann Jakob. 1982. The Letters of Jacob Baegert 1749-1761, Jesuit Missionary in Baixa Califòrnia. Dawson's Book Shop, Los Angeles.
  • Gursky, Karl-Heinz. 1966. "On the historical position of Waicura". International Journal of American Linguistics 32:41-45.
  • Del Barco, Miguel. 1973. Història natural i crònica de l'Antiga Califòrnia, editat per Miguel León-Portilla, Institut d'Investigacions històriques de la UNAM.
  • Laylander, Dò. 1997. "The linguistic prehistory of Baixa Califòrnia". In Contributions to the Linguistic Prehistory of Central and Baixa Califòrnia, edited by Gary S. Breschini and Trudy Haversat, pp. 1-94. Coyote Press, Salines, Califòrnia.
  • Laylander, Dò. 2000. Early Ethnography of the Californias: 1533-1825. Coyote Press, Salines, Califòrnia.
  • Massey, William C. 1949. "Tribes and languages of Baixa Califòrnia". Southwestern Journal of Anthropology 5:272-307.
  • Mixco, Maurici J. 1996. "Les llengües indígenes de la Califòrnia peninsular" en Archiu de llengües indígenes de Mèxic: Kiliwa de la Riera León, Baixa Califòrnia, pp. 9-11. Colege de Mèxic, Mèxic.
  • Mixco, Maurici J. 2006. "The indigenous languages". En The Prehistory of Baixa Califòrnia: Advances in the Archaeology of the Forgotten Peninsula, edited by Don Laylander and Jerry D. Moore, pp. 24-41. University Press of Florida, Gainesville.
  • Swadesh, Morris. 1967. "Lexicostatistical Classification". In Linguistics, edited by Norman A. McQuown, pp. 79-115. Handbook of Middle American Indians, Vol. 5, Robert Wauchope, general editor. University of Texas Press, Austin.


Referències

[editar | editar còdic]