Anar al contingut

Mar del Sur

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a la localitat argentina vore Mar del Sud.
Erro al crear miniatura:
Denominacions de mar del Sur i del Nort en un mapa d'Amèrica publicat per Jodocus Hondius cap a 1640.

La mar del Sur (arcaizantemente, mar del Sud) o mar de Balboa (per qui va prendre possessió d'ell) eren els noms en els que es coneixia al oceà Pacífic en l'época de les primeres exploracions espanyoles en Amèrica.

Història

[editar | editar còdic]

Orige de la denominació

[editar | editar còdic]

Segons Jules Marcou, la primera volta que els espanyols varen tindre notícia de l'existència d'una mar a l'atre costat del istme de Panamà, va anar durant el quart viage de Colón, qui explorava Mosquitia.

Havent deixat la regió situada al peu de la Serra de «Amerrique», Colón va tocar vinticinc llegües més al Sur, en el país de Veraguas, que ell menciona en la seua relació... Ademés, va anar allí a on va haver la primera indicació de l'existència d'una mar a l'Oest (la mar del Sur).
Jules Marcou. Noves investigacions sobre l'orige del nom Amèrica.[1]

El primer europeu en divisar esta mar va ser el fidalc i explorador espanyol Andrés Contero[2] qui li'l va comunicar a Vasc Núñez de Balboa, qui el 25 de setembre de 1513 va avistar «una enorme extensió d'aigua» des d'un cim ubicat en l'istme de Panamà.[3] Despuix d'haver pres possessió de les seues aigües en nom de la Corona espanyola, ho va denominar «mar del Sur» ya que en relació en el mar Carib se li va aparéixer situat al sur.[4] Balboa va ser el descobridor per a la Corona espanyola, pero dit oceà ya era conegut anteriorment pels natius de Polinèsia i Amèrica, entre uns atres.

Posteriorment el navegant portugués al servici de la Corona espanyola Fernando de Magallanes, en la seua viage de circumnavegació de la Terra, lo adjetivó com a «mar Pacífica» en considerar tranquiles les seues aigües per no trobar-se en cap tempestat durant la seua navegació per ell.[5]

Mars del Sur

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Mapa del Regne del «Perú. Mar del Sur». Cartógrafo: Willem Blaeu (1635). Edició príncip: 300 eixemplars.
Erro al crear miniatura:
Gravat que ilustra una vista de la mar del Sur des del Regne de Chile (1744).

Diferents expedicions d'exploració varen ampliar els coneiximents geogràfics de les mars del sur del globo. El nom genèric «mar del sur» o la nominal «mar de Balboa» es va estendre i transliteró a «mars del Sur» per les successives obertures de noves rutes de navegació buscades per les diferents i homònimes «companyies comercials monopolistes» creades per Holanda i atres nacions, favorides per Anglaterra, precursora i abanderada del librecambisme front al proteccionisme (Anglaterra i tota Europa varen ser economies proteccionistes fins al descobriment universal d'Amèrica) en el qual es mantenien oficialment les Españas de «aquende i dellà».

Espanya no va crear «companyies comercials monopolistes» fins a 1728, despuix de la fita dinàstica Àustria-Borbón va mudar la planta política en Espanya, tals com, la Companyia de Filipines derivada de la Companyia Guipuscoana, sino rutes transatlàntiques de comunicació, movilitat i comerç «interior» en les seues pròpies «províncies o Regnes d'ultramar» a través de la primigènia «Casa d'Índies», que va ser implementada per mig de la «Flota d'Índies».

En 1790 les denominacions les «mars del Sur» i «oceà Pacífic» coexistien diferenciant extenses àrees d'este oceà. A partir d'el XIX, el nom «mar del Sur» va ser oficialment extint i el «oceà Pacífic» va passar a genèric.

En la cultura popular va declinar gradualment cap al desús, encara que el Romanticisme va mantindre la denominació lliterària «mars del Sur» fins a el XX.

Denominacions contemporànees

[editar | editar còdic]

Encara es poden trobar texts recents que parlen de les «illes de les mars del Sur». Estos texts casi sempre aludixen a les illes d'Oceania ubicades en l'oceà Pacífic.

La mar que banya la zona austral de la península de Corea, part del mar de la China Oriental, hui es coneix també com a mar del Sur.

Actualment la denominació mar del Nort ha quedat circumscrita a la gran baïa de l'Atlàntic delimitada per les costes de Bèlgica, els Països Baixos, costes atlàntiques d'Alemània i Dinamarca, costes atlàntiques meridionals de la península d'Escandinavia i les costes orientals de l'illa de Gran Bretanya.

En neerlandés es diu a una baïa de la mar del Nort Zuiderzee (espanyol: «mar del Sur» o «mar Meridional»).

Vore també

[editar | editar còdic]

Seqüència d'époques:

Les companyies comercials de naturalea monopolista i capital privat, respalades per mig de les respectives marines de guerra, varen ser cuasi una metonímia de la denominació «Les Mars del Sur» (no exhaustius):

En relació directa a Espanya:

Aspectes genèrics relacionats (no exhaustius):

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Marcou, 1888, p. 10.
  2. «Andrés Contero | Real Acadèmia de l'Història». dbe. rah. és. Consultat el 2021-04-19.
  3. El País.
  4. «[1]», El Debat (periòdic digital). Consultat el 7 de novembre de 2022. «ho va batejar com a «Mar del Sur» per trobar-se al sur del «país de l'abundància de peixos», significat de «Panamà»»
  5. Fernández de Navarrete, 1837, p. 50.

Bibliografia

[editar | editar còdic]