Flota d'Índies

"Galeón Espanyol" d'Alberto Durero.

Sevilla en el XVI com a port d'eixida de la Flota d'Índies

La Flota d'Índies o Flota del Tesor va ser el nom en el qual es va conéixer a la flota espanyola destinada al virreinato de la Nova Espanya durant el periodo de dominació hispànica del continent americà. Es distinguix de la cridada Flota dels Galeones que es dirigia al virreinato del Perú. La flota estava composta per naus de la Real Armada Espanyola i del monopoli del Real Consulat de Carregadors a Índies que acompanyaven als barcos mercants. Es va impondre per primera volta en 1522 per órdens de l'emperador Carlos V (Carlos I d'Espanya), i va desaparéixer en 1778 a conseqüència del Decret de Lliure Comerç promulgat pel rei Carlos III. La seua eixida oficial va ser originalment Sevilla, sent traslladada al port de Càdis en 1717 per decret del rei Felipe V. El seu arribe final va ser el port de Veracruz en prèvia parada en L'Habana.

Història

L'assalt del corsario normando Juan Florín (Jean Fleury) als galeones espanyols enviats des de Veracruz per Hernán Cortés en 1522 va obligar a la monarquia hispànica a configurar la defensa de les embarcacions que creuaven l'Atlàntic. Eixe mateix any es va organisar des de Sevilla un primer comboi format per naus mercants i defensives que es va convertir en el model durant els següents dos sigles per a la configuració de la cridada Sura d'Índies. La flota es va organisar cada dos anys des de Sevilla, partint, no obstant, des d'atres ports més accessibles com varen ser Sanlúcar de Barrameda i Càdis. El seu destí final va ser el port de Veracruz, detenint-se en L'Habana a on es bifurcaba en la cridada Flota dels Galeones en destí a Cartagena de Terra Ferma i Portobelo originalment pertanyents al virreinato del Perú, després al de la Nova Granada.

Fortalea de Sant Joan de Ulúa en el port de Veracruz, destí de la Flota d'Índies

A partir de 1565, la Flota d'Índies es va conectar en el cridat Galeón de Manila, que realisava viages anuals entre la Nova Espanya i Filipines, monopolisat pel Real Consulat de Mèxic. D'eixa manera es va realisar la primera operació transpacífica i transatlàntica de l'història, intercanviant-se en la Fira de Xalapa els bens adquirits en Àsia en aquells provinents del restant d'Amèrica i Europa.

El cridat tornaviaje eixia del port de Veracruz, reunint-se en la Flota dels Galeones en L'Habana abans de la seua partida de regrés cap a Sevilla (o Càdis).

En 1717, el rei Felipe V va decretar el trasllat del monopoli transatlàntic de Sevilla a Càdis.

L'última Flota d'Índies va salpar en 1776 des de Càdis en destí a Veracruz. En 1778 el rei Carlos III va promulgar el Reglament del Lliure Comerç, donant fi al monopoli del transport marítim en Amèrica, i per lo tant permetent les eixides independents de naus des de distints ports de la península ibèrica cap a Amèrica, i inaugurant en això els viages autònoms "d'avís", que varen substituir a les flotes.

Monopoli marítim

La Casa de la Contractació d'Índies va ser una institució de la Corona de Castella que va ser establida pels Reis Catòlics en Sevilla en 1503. Fiscalizaba tot lo relacionat en el comerç en les Índies, Canàries i Berbería, actuava com a escola de pilots i tenia funcions judicials. Entre 1717 i 1790 va tindre la seua sèu en Càdis.

El Consulat de Carregadors a Índies va ser un orgue en funcions judicials, gremials, mercantils, administratives i financeres dels que comerciaven en el Nou Món. Va funcionar de manera paralela a la Casa de la Contractació d'Índies. Va ser fundat en 1543. Va tindre la seua sèu en la Casa Llonja de Sevilla i, des de 1717, en Càdis fins al moment de la seua dissolució en 1868.

Vore també

• Imperi espanyol
• Casa de Contractació d'Índies
• Real Consulat de Carregadors a Índies
• Sistema de flotes i galeones
• Armada de Barlovent
• Armada de la Mar del Sur
• Galeón de Manila
• Quint del Rei
• Anex:Tesors desapareguts

Bibliografia

• Chaunu, P., Sevilla i Amèrica sigles XVI i XVII. Sevilla, Universitat, 1983.
• García-Baquero González, A., La Carrera d'Índies. Salamanca, 1992.
• Lucena Salmoral M., La Flota d'Índies. Quaderns de Història 16. Barcelona, 1985.
• Mira Cavalls, E., Les Armada de l'Imperi. Poder i hegemonia en temps dels Austrias. Madrit, L'Esfera dels Llibres, 2019.
• Mira Cavalls, E., El sistema naval de l'imperi espanyol. Armada, flotes i galeones en el sigle XVI. Madrit, Punt de Vista Editors, 2015.
• Pérez Turrado, G., Armada espanyoles d'Índies. Madrit, Mapfre, 1992.
• Thomazi, Augusto., Les flotes de l'or. Història dels galeones d'Espanya. Swan. Madrit, 1985.
• Walker, G. J., Política espanyola i comerç colonial, 1700-1789. Barcelona, 1979.
• Zarin, Cynthia, "Green dreams. A mystery of rare, shipwrecked emeralds", The New Yorker, November 21, 2005, pp. 76-83.
• Fernández López (2018). La Casa de la Contractació: una oficina d'expedició documental per al govern de les Índies (1503-1717), El Colege de Michoacán A. C. i Editorial de l'Universitat de Sevilla. ISBN 978-84-472-1946-9.
• Mena García (2009). La Casa de Contractació de les Índies i els tesors americans, Caixa Granada. ISBN 978-84-96660-67-0.
• Vila Vilar (2016). El Consulat de Sevilla de mercaders a Índies. Un orgue de poder, Ajuntament de Sevilla. ISBN 978-84-9102-027-1.