Sistema de flotes i galeones
El sistema de flotes i galeones va ser una mida instituïda per Felipe II d'Espanya per a evitar els constants atacs als barcos que transportaven or i argent americana (entre atres bens del comerç transatlàntic), per part dels corsarios i pirates, principalment anglesos i francesos.
El 16 de juliol de 1561 es va prohibir tota navegació al marge de les dos flotes anuals que es preveen: una que partiria en giner i una atra que ho faria en agost. El "Sistema de Flotes i Galeones" consistia que es reuniren en un punt de les Américas tots els barcos que transportarien els bens materials que eixirien en comboi custodiats per una bona cantitat d'embarcacions de guerra de l'Armada Espanyola. El punt elegit per a la reunió de tots els barcos va ser la baïa de L'Habana per la seua ubicació geogràfica al centre de les Américas i no massa exposta a l'Atlàntic, pero també pel gran tamany de la baïa i la seua condició de baïa de bossa que colaborava en la protecció de les embarcacions.
El grup d'embarcacions estava constituït per un número variable d'embarcacions que estava entre les quinze i quarantacinc naus. Este comboi devia eixir de la baïa de L'Habana en rumbo a Càdis dos voltes a l'any: Una en giner i la segona en juny. En 1814 es decidix que la primera flota salpara en abril i no en giner i la segona seguiria en juny. Abans d'eixir, no obstant, devia complir-se una complexa trascolada de bens materials que provenien des de tots els racons de Hispanoamèrica; este moviment de bens incloïa transportaació marítima i terrestre de dos sub-flotes: una que venia de Nova Espanya i salpava de Veracruz a L'Habana i l'atra que després de que tots els bens provinents del Virreinato del Perú aplegara al port de Cartagena d'Índies, d'ahí eixia per a L'Habana.
La seguritat es garantisava gràcies a la navegació en conserva, custodiats per varis galeones que atracaven en dos ports americans (Veracruz en Nort i Centroamérica, i Portobelo en Sudamérica), a on carregaven el metal preciós extret en les mines americanes i desembarcaven els productes duts des de la Península per a la seua distribució en el continent.
A pesar del benefici que significava la protecció dels metals preciosos, este sistema va generar numeroses conseqüències per a Amèrica: l'encariment dels productes en zones distants als ports a on aplegava la flota. Per la cantitat d'intermediaris pels que passaven, els productes en les zones més australs del continent podien eixir moltes voltes més cares que en el Carib i zones aledaño. El Sistema de Flotes i Galeones va ser un dels factors essencials per a l'acumulació de riquea i l'aument de població en algunes de les ciutats i ports pels que passava. En especial, L'Habana va ser la ciutat més favorida de totes. Ara be, el sistema va funcionar fins al punt que, en més de dos sigles de navegació en comboi, a penes es va perdre a mans dels enemics de l'imperi una flota i atres dos parcialment.
Vore també
Bibliografia
- Autors varis (1994). Història de les Institucions Americanes, AZ editora; Buenos Aires.
- Fernández Dur, Cesáreo (1972): Armada espanyola, des de l'unió dels regnes de Castella i Aragó. Madrit, Museu Naval.
- Mira Cavalls, Esteban (2005): Les Armada Imperials. la guerra en la mar en temps de Carlos V i de Felipe II. Madrit, L'Esfera dels Llibres.
- Mira Cavalls, Esteban (2015): El sistema naval de l'Imperi espanyol. Armada, flotes i galeones en el sigle XVI. Madrit, Punt de Vista Editors.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema de flotas y galeones» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.