Portobelo (ciutat)

Portobelo (ciutat)

Portobelo és un port natural i un poblat ubicat en la República de Panamà. Va ser una de les poblacions més importants d'Amèrica durant l'época virreinal i va anar el port pel que va passar la majoria dels barcos espanyols en el quint real en destí a l'Espanya peninsular. Portobelo està localisat en la costa nort del istme de Panamà, uns 50 km al noreste de la ciutat de Colón. Llimita al nort en el mar Carib, al sur en la província de Panamà, a l'est en el districte de Santa Isabel i a l'oest en la ciutat de Colón.

A Portobelo es pot aplegar a través de la mar o per via terrestre, seguint l'avinguda transístmica, a una distància de 49 km des de la ciutat de Colón i 105 km des de la ciutat de Panamà.

En l'any 1976 per la Llei 91 es delimita el conjunt monumental històric de Portobelo. Comprén l'àrea que ocupara l'antiga ciutat de Portobelo, els restants monumentals dels castells de Santiago de la Glòria, el castell de Sant Felipe, el forta bateria de San Jerónimo, el Forta Bateria i la Casa Forta de Santiago, les bateries Alta i Baixa i la Casa Forta de Sant Fernando, les ruïnes del Forta Trinchera del primitiu Santiago, la bateria buenaventura, les ruïnes del Fort Farnesio, de la Trinchera de la Casa de la Pólvora, l'Aduana, els baluarts del recint amurallado cridat Sant Cristóbal, i les demés edificacions que existien dins i en les rodalies de la ciutat.

En l'any 1980, les ruïnes de les fortificacions junt al propenc Fort de Sant Lorenzo varen ser declarades Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO dins del conjunt denominat Fortificacions de la costa Carib de Panamà.

Tenia una població d'1.312 habitants en 2023.

Història

La baïa de Portobelo va ser descoberta per Cristóbal Colón en la seua quart viage, el 2 de novembre de 1502. Este lloc va atraure l'atenció de Colón pel seu ambient natural i la inigualable bellea i seguritat que oferia. Per esta raó, la va batejar en el nom de «Porte Bell».

Solament a fins de el XVI els espanyols la varen escomençar a utilisar com a assentament poblacional. D'esta manera, la ciutat de Portobelo va ser fundada el 20 de març de 1597 per Francisco Velarde i Mercat, en tongada de la ciutat de Nom de Deu, ya que esta es trobava inhabilitada per raons climatològiques. El nom original va ser Sant Felipe de Portobelo, en honor de Felipe II.

Mapa de Portobelo en el XVIII.

Archiu:Bahía y Ciudad de Portobelo en la Provincia de Panamá o del Istmo - caps block 19 .jpg

Pla de la baïa i la ciutat de Portobelo de la província de l'Istme publicat en l'obra Relació Històrica del Viage a l'Amèrica Meridional, de Jorge Juan i Antonio de Ulloa.

Entre els sigles XVI i XVIII, Portobelo va ser un dels ports més importants d'exportació d'argent de Nova Granada, i un dels ports d'eixida de la Flota d'Índies. L'or, procedent sobretot del Perú, era transportat en mules a través del Camine Real de Creus, entre la Ciutat de Panamà i el poblat de Venda de Creus, continuant pel riu Chagres per mig de chicotetes embarcacions, fins a aplegar a Portobelo, en a on era embarcat cap a Espanya. cal destacar que solament es va transportar a l'Espanya peninsular, el 20 % i inclús menys (el cridat «quint real») de tot l'or i argent obtinguts, quedant-se el 80 % o més de tots eixos metals en la pròpia Amèrica, per a construccions i infraestructures de tota l'Amèrica espanyola.

La ciutat de Portobelo també va ser famosa per les seues fires, les quals duraven fins a quaranta dies. La primera es va realisar en l'any 1544 en Nom de Deu. Més vesprada varen ser traslladades a Portobelo, quan este es va convertir en assentament poblacional. L'última d'estes fires es va celebrar en 1739.

Per l'acumulació de mercaderies i metals preciosos, Portobelo va estar fortificada des del principi. Per eixa mateixa raó, va ser objecte de diversos intents de saquejar-la. El pirata Francis Drake va morir de febra en la baïa de Portobelo, a on se supon que està enterrat. En 1601 va ser saquejada pel bucanero William Parker i també en 1668 pel corsario Henry Morgan, al mando d'una flota de nou barcos i 460 corsarios. El saqueig va durar catorze dies, durant els quals va haver numerosos casos de violació, tortura i assessinat.

Els britànics varen intentar sense èxit bloquejar el port de la ciutat entre 1726 i 1727 com a part de la guerra anglo-espanyola de 1727-1729. Dita acció es va saldar en una derrota estrepitosa dels britànics provocant la caiguda de l'almirant Francis Hosier.

El 21 de novembre de 1739, el port va ser capturat per l'almirant anglés Edward Vernon. Este últim saqueig va deixar clara la vulnerabilitat del sistema de comerç espanyol i va provocar un canvi en est, passant de poques flotes compostes per molts barcos duent mercaderia entre uns pocs ports a moltes flotes compostes per pocs barcos intercanviant mercaderies entre numerosos ports. Ademés, es varen escomençar a utilisar rutes comercials a través de Filipines i el veta de Forns, donant el regrés a Àfrica. Ademés, en 1819 Portobelo va ser invadida per l'anglés Gregor MacGregor, sent derrotat i expulsat per Alejandro de Hore en un eixèrcit procedent de Panamà. L'economia de Portobelo es va resentir, no recuperant-se fins a la construcció del canal de Panamà.

Edificis històrics

Vore també: Fortificacions de la costa Carib de Panamà

L'assentament poblacional de Portobelo es va convertir en una de les grans ciutats de terra ferma durant l'época virreinal, mentres que en Europa floria el desenroll renaixentiste. Dins de les edificacions que podem mencionar i de les que encara es conserven ruïnes estan:

• Forts de Santiago de la Glòria, San Jerónimo i Sant Fernando.
• Iglésia de Sant Felipe i de Sant Joan de Deu (restaurades).
• Convent dels Pares Mercedarios.

• 
  Forta bateria de Santiago de la Glòria.
• Fort Sant Jerónimo.
  Fort Sant Jerónimo.
• Fort Sant Jerónimo.
  Fort Sant Jerónimo.
• Iglésia de Sant Felipe.
  Iglésia de Sant Felipe.
• Iglésia de Sant Joan de Deu.
  Iglésia de Sant Joan de Deu.

Aduana de Portobelo

Edifici de l'Aduana.

Edifici de l'Aduana (restaurat).

L'Aduana de Portobelo va ser un dels edificis de major importància en eixa época. Construït entre 1630 i 1634, la seua estructura responia al model renaixentiste, dut pels espanyols a estes terres. Este edifici va ser utilisat com a almagasén, oficina fiscal, depòsit de les caixes reals, residència del governador i dels oficials reals. Estes funcions es varen suprimir en 1744, quan la ciutat de Portobelo va ser bombardejada per una flota britànica al mando de William Kinghills i l'edifici va resultar severament danyat.

En 1809, va tornar a recobrar el seu esplendor, fins a poc abans de l'independència de Panamà d'Espanya ocorreguda el 28 de novembre de 1821. Este edifici va passar a l'oblit i abandó de l'Estat panameny fins a finals de el XX, quan els governs panameny i espanyol varen firmar un conveni per a reconstruir dites instalacions, lo que es va realisar de 1991 a 1998. Les ruïnes de l'Aduana es troben actualment en bon estat. No hi ha museu.

Tradicions

Religió

Portobelo, per ser en l'época virreinal centre del comerç mundial, rebia visita del món conegut, convertint-se també en un dels grans centres de manifestació religiosa. En portar els espanyols les seues costums i tradicions, varen dur també la seua religiositat popular, deixant gravada en les raïls del poble que ací començava a sorgir la devoció als sants i a la passió de Crist. Podem assegurar que les costums religioses sevillanes i de Màlaga varen ser de gran inspiració per als que en aquella época evangelizaron.^{cita requerida}

Dins d'estes devoció figuren les novenes, el Corpus Christi i les processons dels sants i la Semana Santa. És aixina com trobem la bella talla d'un Crist en la pell obscura, cridat popularment el Crist Negre. Esta image és objecte d'una gran devoció a nivell nacional i internacional. No tenim senyes històriques de l'inici d'esta devoció; solament coneixem que un 21 d'octubre esta image apareix en este lloc. Sobre la seua aparició existixen alguns mits, dels quals podem mencionar aquell que diu que l'arribada de l'image es va deure a la necessitat d'una intervenció divina per a exterminar una pesta que s'estenia per tota la regió. L'atra és aquella del relat de dos imàgens que eren transportades cap a Cartagena d'Índies i pel mal temps varen tindre que arribar a Portobelo. La nau no va poder salpar fins que varen desembarcar el Crist a terra ferma. En definitiva, tots els 21 d'octubre, més de 160 000 persones es donen cita en Portobelo per a venerar al Crist negre, en la creu a costeres. Esta image d'1.60 m representa, per als mils de fidels que assistixen eixe dia, l'esperança i fe d'un poble que espera trobar una resposta a les seues necessitats i aspiracions més profundes de la seua ser.

Cultura popular

Una de les tradicions de Portobelo és el ball dels congos, que respon a una manifestació dels esclaus, dut de l'Àfrica en l'época virreinal. Sabem, per senyes històriques, que en Portobelo es trobava la gran negrería, lloc a on es compraven els negres per a treballs forçats. Estos eren valorats segons el seu porte corporal i la blancor de les seues dents. El negre, a pesar del sofriment i el dolor que experimentava per la seua condició d'esclau, mai va perdre el sentit de la vida i el gust per celebrar-la. Prova d'això ho tenim en el ball congo que fins als nostres dies es conserva.

Actualitat

Vista de la Baïa de Portobelo des del Castell de Sant Jerónimo.

Portobelo és hui un chicotet poble d'aproximadament 2820 habitants. No obstant, darrere dels seus vetustos murs es guarda el recort d'una ciutat puixant que va albergar a grans personalitats del món comercial, cultural i polític de l'época imperial espanyola. Té un port natural prou profunt.

Vore també

• Monuments de Panamà

Bibliografia

• Mellander, Gustavo A.; Nelly Maldonado Mellander (1999). Charles Edward Magoon: The Panama Years. Ric Pedres, Puerto Rico: Editorial Plaça Major. ISBN 1-56328-155-4. OCLC 42970390.
• Mellander, Gustavo A. (1971). The United States in Panamanian Politics: The Intriguing Formative Years. Danville, Ill.: Interstate Publishers. OCLC 138568.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Portobelo.
• http://www.panamaviajes.com/portobelo.htm
• https://web.archive.org/web/20071014063848/http://www.ohsjd.es/site/orden.php
• http://www.museoscentroamericanos.net/museos_panama/real_aduana/real_aduana.htm