Província de Panamà
La província de Panamà és una de les dèu províncies de Panamà.[1] La seua capital és la Ciutat de Panamà, que és també la capital de la República. La mateixa té una superfície de 9 mil 166 km²,[2] la qual llimita al nort en la província de Colón i la Comarca Guna Yala, al sur en l'oceà Pacífic; a l'est en la província de Darién i la comarca Wargandí i a l'oest en la província de Panamà Oest. Panamà és la província més poblada del país, en 1 439 575 habitants (2023).[3]
El seu actual governadora és Omaira «Mayín» Correja, qui va ser designada pel president José Raúl Mulino en juny de 2024.
Història
[editar | editar còdic]Época colonial
[editar | editar còdic]
Va ser cridat província de Terra Ferma o de l'Istme durant l'época imperial espanyola, es va crear en 1539 com una entitat administrativa i territorial que ya estava dins del Virreinato de Nova Espanya des de 1535, sent més vesprada traslladada la seua jurisdicció al Virreinato del Perú, en 1542.[4]
La seua primera capital va ser Santa María l'Antiga del Darién, desapareguda en 1524 per lo malsano del clima i les hostilitats dels indígenes.[4] La capitalitat d'esta província va passar després a la Ciutat de Panamà, fundada en 1519, que despuix d'este nomenament va ser objecte de numeroses prens per part de varis alvançats, com la de 1545 a mans d'Hernando de Bachicao i la de 1550 per Hernando i Pedro de Contreras.[5]
Dita ciutat també va ser sèu la Real Audiència de Panamà, la tercera en ser fundada en Amèrica (despuix de les de Sant Dumenge i Mèxic), instituïda per l'emperador Carlos V a través de la Real Cèdula de 26 de febrer de 1538, corresponent-li una vasta jurisdicció que incloïa ademés del Regne de Terra Ferma (compost de les dos províncies de Castella de l'Or i Veraguas) totes les regions des del estret de Magallanes fins al golf de Fonseca; no obstant esta Audiència va durar a penes fins a 1543, puix pels mals manejos de l'administració de Francisco Pérez de Roures, President de la mateixa, va ser extinguida i agregada a la de Guatemala.[4]
La real Audiència va ser restablida en 1563 en un territori més reduït que l'original: comprenia de nort a sur des del port de Buenaventura fins al golf de Fonseca en Nicaragua, i d'oest a est des dels confines de la Província de Veraguas fins al riu Atrato. Els dirigents d'esta varen deure enfrontar les constants incursions de corsarios i piratas anglesos i francesos que varen atacar diversos ports del Carib i del Pacífic, entre ells Francis Drake qui va atacar Nom de Deu en 1572, Creus en 1573 i Panamà en 1578; no obstant este va trobar la seua mort en una incursió a Portobelo en 1596.[6]
Per aquella época també es varen donar algunes rebelions indígenes en la província del Darién, que llavors pertanyia a la de Panamà, els qui varen destruir l'establiment de Sant Miguel de Bayano, varen assolar les poblacions de Chimán, Corozal i Chepo, i inclús varen conseguir aplegar fins a les portes mateixes de la capital, despuix de véncer unes voltes i de burlar unes atres, les forces que tant de Panamà com de Cartagena es varen enviar per a castigar-los.[7]
Per tal motiu es despoblaron les regions ubicades entre la Ciutat de Panamà i Port Pinyes, es va suspendre el treball en les aserríos de fusta i es va sofrir la carència de carns i comestibles per l'abandó dels camps. Solament fins a 1637 es va conseguir acordar la pau en els darienitas per mig de la qual estos es varen sometre els a l'obediència del Rei i dels seus representants en Terra Ferma.[7]
La primera Ciutat de Panamà, la qual va ser destruïda en 1671, per la codícia del pirata Henry Morgan, denominada hui dia com “Panamà la Vella” (oferix al visitant un museu, lloc que exhibix una maqueta de la ciutat abans de 1671), la catedral de La nostra Senyora de l'Asunción (que va ser destruïda entre 1519 i 1626 ), els convents de Sant Josep, la Catedral, l'ajuntament, el Mercat d'Esclaus, l'hospital Sant Joan de Deu, el Caixco Vell (fundat en 1673), l'obra arquitectònica de l'Arc Chato, la Catedral Metropolitana, les Voltes (antiga presó espanyola). El Palau de les Garzas o Palau Presidencial, l'iglésia de Sant Josep en un immens altar d'or.
En giner de 2014 la província va perdre part del seu territori, en crear-se la Província de Panamà Oest en la part occidental del seu territori.
Geografia
[editar | editar còdic]Aspecte físic
[editar | editar còdic]
La província de Panamà està situada en la costa del oceà Pacífic, en la ribera este del Canal de Panamà. Es caracterisa per les seues terres baixes, si be al noreste la voreja la cordillera de Sant Blas, ubicant-se allí els llocs més alts de la província, el cerro Cap (1007 m s. n. m.). Dita cordillera la separa de la comarca de Guna Yala.[8]
La regió està densament coberta per la selva, i un sinnúmero de rius la recorren, entre els quals es destaquen el Chagres i el Bayano o Chepo. Abdós fluïxen cap al llac Gatún, ubicat al nort de la zona. Atres llac importants són l'Alajuela i el Bayano.
La província comprén també una série d'illes en el golf de Panamà; les principals d'elles es troben en l'archipèlec de les Perles, ubicat a sol 90 quilómetros al surest de la Ciutat de Panamà: Illa del Rei, Sant Josep i Contadora. Atres més propenques a la costa són Taboga, Otoque, Taborcillo.[9]
Àrees protegides
[editar | editar còdic]
Panamà té tres àrees protegides, les quals són:
El parc nacional Chagres té una superfície de 129.585 hectàrees i s'estén per les províncies de Colón i Panamà. El parc està situat en la regió a on la major part de l'aigua aplega al Canal de Panamà. Va ser fundat en 1984.[10]
El parc nacional Sobirania té una superfície de 19.545 hectàrees i s'estén per les províncies de Colón i Panamà, i sobre el Canal de Panamà. El parc està situat a sol 25 quilómetros de la Ciutat de Panamà i va ser fundada el 27 de maig de 1980.[11]
El parc nacional Camí de Creus té una superfície de 4.590 hectàrees i va ser fundada en 1992.[12]
Organisació administrativa
[editar | editar còdic].svg){kind=link}
La província de Panamà estava dividida fins a l'1 de giner de 2014 en onze districtes,[13][14] pero despuix de la creació de la província de Panamà Oest en dita data en els districtes de Arraiján, Capira, Chame, La Chorrera i Sant Carlos,[15] ubicats tots a l'oest del canal de Panamà, l'actual província de Panamà va quedar conformada solament per 6 districtes i 57 corregimientos:
| Districtes | Corregimientos | Capçalera de districte |
|---|---|---|
| Balboa | Sant Miguel, La Ensenar, L'Esmeralda, La Guinea, Pedro González, Saboga | Sant Miguel |
| Chepo | Chepo, Cañita, Chepillo, El Pla, Les Margarites, Santa Creu de Chinina, Tortí, Madugandí | Chepo |
| Chimán | Chimán, Bruixes, Gonzalo Vásquez, Pásiga, Unió Santeña | Chimán |
| Panamà | 24 de Decembre, Alcalde Díaz, Ancón, Betania, Bella Vista, Calidonia, Caimitillo, Chilibre, Don Bosco, El Chorrillo, Curundú, Ernesto Còrdova Campos, Juan Díaz, Els Cims, Les Garzas, Les Mañanitas, Pacora, Parc Lefevre, Pedregal, Poble Nou, Riu Avall, Sant Felipe, Sant Francisco, Sant Martín, Santa Ana, Tocumen | Panamà |
| Sant Miguelito | Amelia Denis De Icaza, Belisario Porras, José Dumenge Espinar, Mateo Iturralde, Victorià Lorenzo, Arnulfo Arias, Belisario Fredes, Omar Torrijos, Rufina Alfaro | Sant Miguelito |
| Taboga | Taboga, Otoque Occident, Otoque Oriente | Taboga |
Demografia
[editar | editar còdic]
Si be la província de Panamà representa tan sol el 15,2 % de l'àrea total del país, congrega al 50,3 % de tota la població del país, contabilisant 1 713 070 d'habitants.Segons el cens de 2010, 75 725 habitants de la província són d'orige indígena[16] i 193 712[17] persones d'orige africà.
Economia
[editar | editar còdic]Entre les fonts d'ingrés, es conta en la famosa via fluvial artificial que unix els oceans Atlàntic i Pacífic, el Canal de Panamà; el turisme com a activitat multisectorial, l'indústria i el sector servici; En la Ciutat de Panamà també es concentra un important centre financer internacional. La província de Panamà és la major productora d'aus de corral i els seus derivats.cita requerida
L'economia de l'àrea urbana de la província de Panamà es basa en el sector de servicis. Principalment l'àrea de comerç internacional i banc. També en els servicis relacionats en el canal. Entre ells es destaca el moviment de càrrega en el port de Balboa i la venda de combustible i atres bens als barcos que transiten el Canal de Panamà.cita requerida
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Panamà en Sifres: Anys 2000-2004, La Direcció d'Estadística i Cens de la Contraloría General de la República de Panamà.
- Mellander, Gustavo A.; Nelly Maldonado Mellander (1999). Charles Edward Magoon: The Panama Years. Ric Pedres, Puerto Rico: Editorial Plaça Major. ISBN 1-56328-155-4. OCLC 42970390.
- Mellander, Gustavo A. (1971). The United States in Panamanian Politics: The Intriguing Formative Years. Danville, Ill.: Interstate Publishers. OCLC 138568
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Generalitats de Panamà». LaGuia.com. Consultat el 1 de novembre de 2012.
- ↑ «Republic of Panama, Administrative units». GeoHive. Consultat el 1 de novembre de 2012.
- ↑ https://www.inec.gob.pa/publicaciones/default3.aspx?ID_PUBLICACION=1199&ID_CATEGORIA=19&ID_SUBCATEGORIA=71
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Biblioteca Luis Ángel Arango (ed.): «La Real Audiència de Panamà». Compendio d'història de Panamà. Diari de Panamà. Archivat des d'el original, el 18 de setembre de 2010. Consultat el 5 de novembre de 2012.
- ↑ Biblioteca Luis Ángel Arango (ed.): «Alteracions polítiques en el Perú, Pren de Panamà per Hernando de Bachicao, Rebelió dels Contreras». Compendio d'història de Panamà. Diari de Panamà. Archivat des d'el original, el 9 de setembre de 2010. Consultat el 5 de novembre de 2012.
- ↑ Biblioteca Luis Ángel Arango (ed.): «Restabliment de l'Audiència de Panamà, Francisco Drake». Compendio d'història de Panamà. Diari de Panamà. Archivat des d'el original, el 19 d'agost de 2010. Consultat el 5 de novembre de 2012.
- ↑ 7,0 7,1 Biblioteca Luis Ángel Arango (ed.): «Alarmes i commoció en Panamà, Pacificació dels Darienitas». Compendio d'història de Panamà. Diari de Panamà. Archivat des d'el original, el 19 d'agost de 2010. Consultat el 5 de novembre de 2012.
- ↑ «Panamà - Província de Panamà». HP Turisme. Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2013. Consultat el 1 de novembre de 2012.
- ↑ «Província de Panama». Panama Trails. Archivat des d'el original, el 18 d'abril de 2012. Consultat el 1 de novembre de 2012.
- ↑ «Parc Nacional Chagres». Fundació Parc Nacional Chagres. Archivat des d'el original, el 17 de febrer de 2013. Consultat el 1 de novembre de 2012.
- ↑ «Parc Nacional Sobirania». Autoritat Nacional de l'Ambient. Archivat des d'el original, el 29 de giner de 2013. Consultat el 1 de novembre de 2012.
- ↑ «Parc Nacional Camí de Creus». Centre de Reserva Panamà. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 1 de novembre de 2012.
- ↑ «Municipis (Districtes) de Panamà». Editorial OX. Consultat el 1 de novembre de 2012.
- ↑ «Divisió de Panamà». Som Panama. Archivat des d'el original, el 19 d'agost de 2010. Consultat el 1 de novembre de 2012.
- ↑ Gasseta Oficial de Panamà. «Llei Nº119 del 30 de decembre de 2013: Que crea la província de Panamà Oest, segregada de la província de Panamà.». Consultat el 31 de decembre de 2013.
- ↑ «Població indígena en la república». censos2010.gop.pa. Consultat el 29 de maig de 2010.
- ↑ «Població afrodescendiente en la república». censos2010.gop.pa. Consultat el 29 de maig de 2010.
Vore també
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Província de Panamà.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Panamá» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.