Golf de Fonseca

El golf de Fonseca és un entrante protegit del oceà Pacífic conformat per un archipèlec, localisat a l'oest de Centroamérica, formant part d'El Salvador, Hondures i Nicaragua. És una baïa històrica en caràcters de mar tancada, en una franja d'aigües territorials per a cada Estat i el residu en la part central com a aigües en condomini.

Jurisdicció de les seues aigües

Aigües territorials de cada Estat ribereño de fins a 3 milles de la seua costa continental.

Aigües en condomini (Zona Marítima Conjunta), conformats com a residus del cos d'aigua del golf no territorials en el golf de Fonseca. Nota: Degut a que no s'ha establit formalment la delimitació marítima entre El Salvador i Hondures, sol haver problemes de representació d'estos espais, lo que dificulta l'administració i inversió en el Golf de Fonseca.

Ubicació geogràfica

Ports Marítims

És un dels millors ports naturals del món, en una extensió^[1] d'uns 3200 km². Entre els seus ports importants es conten:

L'Unió, en El Salvador.
Sant Lorenzo, en Hondures.
Potosí i Port Morazán, en Nicaragua.

Història

Els indígenes precolombinos cridaven “Chorotega”, a esta entrada d'aigua, pero en 1522, el descobridor espanyol Andrés Chiquet, pilot del conquistador espanyol Gil González Dávila, que buscava una ruta marítima que comunicara l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic, ho va batejar “Fonseca”, en honor al bisbe Juan Rodríguez de Fonseca, primer organisador de la política colonial espanyola en les Índies.

En 1849, Ephraim Squier va negociar un tractat per a Estats Units per a construir un canal a través de Nicaragua que travessara des de la mar Carib fins al golf. Frederick Chatfield, comandant britànic en América Central, tement que la presència nortamericana en Hondures desestabilisara als britànics; va enviar la seua flota a ocupar l'illa del Tigre, en l'entrada al golf.

No obstant, poc despuix, Squier va exigir la llicència britànica, ya que ell havia anticipat l'ocupació i havia negociat la cessió temporal de l'illa als Estats Units. Chatfield va tindre que conformar-se.

Els tres països —Hondures, El Salvador i Nicaragua— en la llínea de la costa a lo llarc del golf varen terminar implicats en un conflicte sobre els drets al golf i a les seues illes. En 1992, una resolució de la Cort Internacional de Justícia (CIJ) de L'Haya va decidir sobre la terra, les illes i el conflicte marítim en les fronteres, un repartiment. En el seu fallo la CIJ va determinar que El Salvador, Hondures i Nicaragua compartiren el control del golf de Fonseca: al Salvador, li varen ser concedides les illes de Meanguera i de Meanguerita.

L'Illa del Tigre des de l'época de la Corona va estar baix les successives Administracions colonials basades en lo que hui és Hondures, en ella el president hondureny Francisco Ferrera va fundar el port de Amapala en 1833. En 1869 Amapala va quedar com a capçalera del nou municipi del seu nom en el Departament de Choluteca i en 1893 este municipi —incloent l'Illa del Tigre— va ser inclós en el nou Departament de Valle, per lo que en realitat el fallo solament va confirmar la sobirania hondurenya sobre l'illa.

Geografia

Illes

El Salvador: Meanguera, Conchagüita, Zacatillo, Conchagua i Martín Pérez.

Hondures: Zacate Gran,^[2] El Tigre, Garrobo, Exposició, Inglesera i Illa Conill (golf de Fonseca) (reclamada pel Salvador).

Nicaragua: els Farallones de Cosigüina, jurisdicció del municipi d'El Vell, en el departament de Chinandega. Es tracta d'un conjunt d'illots pétreos al meridiano del golf i al noroest de la península homònima. En ells només habiten pelícanos i per lo tant Recursos Naturals de Nicaragua els conserva com a vedat selvat. Ara, per les seues característiques líticas i estranya ubicació, alguns geólogos creuen que és possible que l'antic volcà Nevat de Cosigüina haja llançat dits farallones a la mar en la gran erupció de 1835, que ho va reduir de 4500 m s. n. m. a 890 m s. n. m. Esta va ser l'explosió més potent d'Amèrica puix es va sentir en els tres països del golf, mentres que les arenes varen aplegar fins a Mèxic i Colòmbia; lo que substància eixa teoria.

Rius

Desemboquen en el golf varis rius, sent els més importants: el riu Amatillo, que desagua en la bocana coneguda com Bocana del Pit, que entra en la baïa de l'Unió, la més occidental de les baïes en que es dividix el golf; el riu Goascorán (130 km), que servix de frontera entre El Salvador i Hondures i que també desemboca en la baïa de l'Unió; el riu Nacaome, que desemboca en la baïa de Chismuyo; el riu Choluteca (210 km), que passa pròxim a la ciutat del mateix nom i el riu Sampile. La tercera baïa, des d'occident, és la de Sant Lorenzo, al fondo de la qual es troba el port del Henecán, pertanyent a Hondures. També els rius Negre, que naix i s'ubica majorment en Nicaragua, i el gran Estero Real (120 km) de Nicaragua.

Manglars

El Govern d'Hondures va designar un lloc Ramsar d'importància internacional convertint-se en el número 1000 a nivell mundial, en el golf de Fonseca, el 10 de juliol de 1999.

Este nou lloc Ramsar consistix d'un complex de sèt àrees costeres en aproximadament 69.700 ha de superfície. Estes són: baïa de Chismuyo, baïa de Sant Lorenzo, els Delgaditos, les Iguanas i Punta Condega; Jicarito, Sant Bernardo i la Berbería, a lo llarc de la porció hondurenya del Corredor Biològic Mesoamericano del Pacífic.

En Nicaragua s'ubica el vedat o reserva de Estero Real (300 km²) els extensos manglars del qual protegixen a garzas, pelícanos, guatuzas, chacalines, fardachos, etc.

Biodiversitat

La guia informativa d'àrees protegides del corredor biològic del Golf de Fonseca registra un total de 366 espècies entre elles mamífers, aus, reptils, amfibis, peixos i invertebrats marins. Sobre la flora es troben 223 terrestres i marines. També alberga 8 espècies de fauna amenaçada i en perill d'extinció.^[3]

Economia

La seua economia es basa en la peixca, la recreació local^[4] i regional i el treball portuari.

Arqueologia

En comprendre territori del Salvador, Hondures i Nicaragua, dins la seua extensió es troben diferents llocs arqueològics com el Chiquirín i Asanyamba, abdós llocs daten des del clàssic tardà, ubicats en el districte de L'Unió, El Salvador.^[5]^[6]

S'han trobat figures arqueològiques ubicades en el municipi d'Amapala, Hondures, del periodo Clàssic i Postclásico, les quals es poden trobar en exhibició en El Tigre.^[7]

Vore també

Referències

↑ Gestió integrada dels ecosistemes del Golf de Fonseca
↑ L'illa de Zacate Gran es va unir al continent per mig d'una farcidura, a on se situa el caseriu de la Farcidura, lloc en el que es concentren varis menjadors que oferixen productes d'orige marí.
↑ «Golf de Fonseca: coneixent les àrees núcleu del corredor biològic».
↑ «Golf de Fonseca Hondures Centroamérica».
↑ «Lluita contra el saqueig i tràfic ilícit d'objectes arqueològics». Fundació Nacional d'Arqueologia del Salvador.
↑ «RESCATE ARQUEOLÓGICO EN EL CHIQUIRÍN, GOLFO DE FONSECA, LA UNIÓN, EL SALVADOR».
↑ «Proyecte Arqueològic Manglars i Illes del Golf de Fonseca WEB» (en espanyol). Consultat el 2024.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Golfo de Fonseca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Gestió integrada dels ecosistemes del Golf de Fonseca

[2] L'illa de Zacate Gran es va unir al continent per mig d'una farcidura, a on se situa el caseriu de la Farcidura, lloc en el que es concentren varis menjadors que oferixen productes d'orige marí.

[3] «Golf de Fonseca: coneixent les àrees núcleu del corredor biològic».

[4] «Golf de Fonseca Hondures Centroamérica».

[5] «Lluita contra el saqueig i tràfic ilícit d'objectes arqueològics». Fundació Nacional d'Arqueologia del Salvador.

[6] «RESCATE ARQUEOLÓGICO EN EL CHIQUIRÍN, GOLFO DE FONSECA, LA UNIÓN, EL SALVADOR».

[7] «Proyecte Arqueològic Manglars i Illes del Golf de Fonseca WEB» (en espanyol). Consultat el 2024.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]