Volcà Cosigüina

Archiu:Nicaragua volcan Cosigüina 5.jpg

Volcà Cosigüina

Per als illots, vejau Illots de Cosigüina.

Per a la península, vejau Península de Cosigüina.

Cosigüina és un volcà actiu ubicat en la península de Cosigüina a l'oest de Nicaragua i és un àrea protegida reconeguda com reserva natural i refugi de vida selvada pel Ministeri de l'Ambient i els Recursos Naturals (MARENA). Es localisa en el municipi d'El Vell, departament de Chinandega d'este país centroamericano.

El llímit nort del volcà Cosigüina és el golf de Fonseca. En el seu interior es troba una estany cratérica que cobrix 1.5 km². També era cridat "Lacoalguina".

Història

Erupció

Este volcà va protagonisar l'erupció més violenta en l'història recent de Nicaragua, que va durar tres dies i va ser iniciada el 20 de giner de 1835. Una gran part del cràter va explotar i varen volar trossos que varen formar illots en el golf de Fonseca. Les cendres varen alcançar una distància de fins a 1400 quilómetros i varen aplegar fins a Jamaica i la Ciutat de Mèxic. Les cendres podien bloquejar la llum del sol en un radi de 150 quilómetros. Va sofrir una atra explosió de cràter central en 1859.

Es comenta que nits anteriors a l'explosió del volcà Cosigüina, també havia fet erupció en Chile, el volcà Osorno, creent-se erròneament, que va ser simultànea en el mont Aconcagua, la qual cosa no és possible, ya que es tracta d'un paleovolcán, o siga un volcà extint fa millons d'anys.

El 19 de giner de 1835, el naturaliste Charles Darwin va presenciar una erupció del volcà Osorno, i després li informen erròneament, d'una atra erupció simultànea en l'Aconcagua, que en eixe llavors es tenia per volcà, i després d'una atra posterior en el volcà Cosigüina. Basat en estos acontenyiments, el naturaliste va idear una teoria sobre les possibles conexions subterrànees a lo llarc de la Cordillera dels Vages i Centroamérica, associant estos fets:

El 15 de giner de 1835 eixim del port de Low, i tres dies més tart tirem l'ancora per segona volta en la baïa de Sant Carlos, en l'illa de Chiloé. Durant la nit del 19, el volcà Osorno es posa en erupció. A mijanit el centinela observa alguna cosa que s'assembla a una gran estrela; esta aumenta a cada instant, i a les tres de la matinada assistim al més magnífic dels espectàculs. En ajuda del telescopi, veem en mig d'esplèndides flames roges, negres objectes proyectats incesantemente a l'aire, que despuix cauen. El fulgor és suficient per a allumenar l'mar. Durant el matí, el volcà recobra la seua tranquilitat.

He quedat molt sorprés en saber més tart que l'Aconcagua, en Chile, 480 milles més al Nort, es va posar en erupció durant la mateixa nit, i em vaig sorprendre més encara en aplegar a mi notícies de que la gran erupció del Cosigüina, 2700 milles al Nort de l'Aconcagua, erupció acompanyada d'un terremot que es va fer sentir en un radi de 1000 milles, havia tingut lloc sis hores despuix. És difícil aventurar-se inclús a conjeturar si eixa coincidència és accidental o si cal vore en això la prova d'alguna comunicació subterrànea.

Toponímia

El llingüiste Daniel Garrison Brinton, a finals de el XIX va conseguir establir que "Cosigüina", és una paraula el significat de la qual es desconeix, pero que pot procedir d'alguna de les llengües Lenmichíes, ya siga de les idioma lencas o ya siga del idioma Matagalpa.

Les terminacions de les paraules "Güi", "Pa", "Li", entre unes atres, estan vinculades a estes llengües chibchenses, per lo que en conseqüència, paraules similars a Yalagüina, Palacagüina, Cosigüina, Chamulpan, Chichigalpan, Matagalpan, Juigalpan, Yalí, Chuslí, Panali, Nacaralí, Cuyalí, Estelí, són pròpies de pobles d'orige chibcha, de procedència suramericana, que també varen aplegar a establir-se a lo llarc de la costa del Oceà Pacífic de l'actual Nicaragua, en époques anteriors a l'arribada dels pobles d'orige mangue i nahoa, de procedència mesoamericana.