Anar al contingut

El Tigre (Hondures)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Isla del Tigre vista desde Coyolito.jpg
El Tigre (Hondures)


El Tigre és una chicoteta illa volcànica del golf de Fonseca en l'Oceà Pacífic, pertanyent a Hondures. A pesar del seu chicotet tamany d'un diàmetro aproximat d'1 km i 5 km d'ample, és un dels atractius turístic més coneguts d'Hondures. Està situada en el Golf de Fonseca. El cònic estratovolcán basáltico, medix 783 m d'altitut, és el volcà més meridional d'Hondures, té una elevació central que supera els 780 metros.[1] Té una població de 2,482 habitants segons el cense de 2001.[2]

Des del punt de vista de l'organisació territorial, administrativamente forma part, en els illots anexos, del municipi d'Amapala, en el departament de Valle. Gràcies a un profunt canal natural, i a pesar de que carixen d'una infraestructura moderna, Amapala ha segut durant molts anys el principal port d'Hondures en l'oceà Pacífic.

L'Illa del Tigre és el volcà menys disectado, junt en el veí Volcà Zacate Gran, en el continent i és provablement d'edat Holocénica. Un senzill con satelital, El Vigía, és visible des del centre poblat de Amapala, pel flanc NO.

Història

[editar | editar còdic]

La baïa de Fonseca va ser descoberta en 1522 per Gil González d'Àvila, i batejada per ell en honor al seu patró, l'arquebisbe Juan Fonseca, que era enemic de Cristóbal Colón.[3]

En 1849, E. G. Squier va negociar un tractat per a que Estats Units construïra un canal a través d'Hondures, des del Mar Carib fins al Golf. Va intentar persuadir al govern hondureny de cedir l'illa del Tigre en el Golf a Estats Units durant 18 mesos, durant els quals esperava concloure el tractat en Hondures per a construir el canal. Pero Frederick Chatfield, comandant britànic en Centroamérica, temia que la presència nortamericana en Hondures desestabilisara el protectorat britànic de Costa de Mosquits i va enviar la balandra de guerra HMS Gorgon per a apoderar-se preventivament de l'illa per al Imperi britànic. Poc despuix, no obstant, Squier va exigir l'eixida britànica, ya que havia anticipat l'ocupació i negociat la cessió temporal de l'illa a Estats Units. Chatfield s'hi havia extralimitado i Lord Palmerston (llavors ministre d'Assunts Exteriors anglés) va repudiar la seua acció ya que estava negociant el Tractat Clayton-Bulwer, que resolia els problemes en Centroamérica entre Gran Bretanya i Estats Units, i este incident era una molèstia. Chatfield no va poder fer una atra cosa que accedir, va ser destituït en 1852 i va passar a situació de retir.

En 1917, la Cort Centroamericana de Justícia va dictar sentència en un juí conegut com el "cas Fonseca". Est va sorgir d'una controvèrsia entre El Salvador i Nicaragua. Esta última havia firmat el Tractat Bryan-Chamorro, que otorgava una part de la baïa a Estats Units per a l'establiment d'una base naval. El Salvador va argumentar que açò violava el seu dret a la propietat comuna de la baïa. El tribunal va fallar a favor del Salvador, pero Estats Units va decidir ignorar la decisió.[4]


En 1992, una sala de la Cort Internacional de Justícia (CIJ) va resoldre la Disputa sobre Fronteres Terrestres, Insulars i Marítimes, de la qual formava part la disputa del Golf. La CIJ va determinar que El Salvador, Hondures i Nicaragua compartirien el control del Golf de Fonseca. Al Salvador se li varen otorgar les illes de Meanguera i Meanguerita, mentres que a Hondures se li va otorgar l'illa El Tigre.

L'illa Zacate Gran és una illa volcànica extinta, de la qual emergix del fondo oceànic, en el punt calent del Arc volcànic centroamericano.

Cons satèlits

Llogaret Amapala Con volcànic satèlit El Vigía És un cràter secundari o adventicio (o conducte secundari), format en el seu flanc o lateral del con volcànic.


Referències

[editar | editar còdic]