Batalla de la Baïa de Matances

Erro al crear miniatura:

Batalla de la Baïa de Matances

La batalla de la baïa de Matances va ser un combat naval lliurat en 1628 en el marc de la guerra dels Huitanta Anys en la que una esquadra neerlandesa va derrotar a la flota espanyola front a la ciutat de Matances, en la costa nort de Cuba.

Context

En 1628, sent rei d'Espanya Felipe IV, feya xixanta anys que les Províncies Unides dels Països Baixos, dependents de la Corona espanyola, intentaven conseguir la seua independència per mig de la guerra dels Huitanta Anys, estenent les hostilitats també fòra d'Europa.

Captura de la flota espanyola

Una part de la Flota d'Índies, en base en Veneçuela, havia segut advertida de les intencions neerlandeses d'atacar els barcos espanyols que a través del mar Carib duyen metals preciosos a Espanya procedents d'Amèrica, pero una atra part de la flota espanyola, en base en Nova Espanya, ignorava estes amenaces. L'almirant neerlandés Piet Hein, en Witte de With com a capità del seu barco insígnia, junt en l'almirant Hendrick Lonck i el vicealmirante Joost Banckert, va interceptar setze barcos espanyols, manats per Juan de Benavides Bazán i procedents de Nova Espanya, front a la ciutat de Matances, en la costa de Cuba (en aquell temps possessió espanyola); un galeón va ser pres despuix d'un atac per sorpresa, nou chicotets mercants es varen rendir, atres dos varen ser presos en la mar, i quatre galeones més varen quedar atrapats en la baïa cubana de Matances. Despuix d'un combat incruent, estos varen acabar també per rendir-se, i Hein va capturar or, argent i atres mercaderies, com índigo i cochinilla per valor d'11.509.524 florines. Els neerlandesos no varen prendre presoners i varen proporcionar als espanyols suministraments suficients per a aplegar a La Habana.