Dactylopius coccus
La cochinilla del carmín (Dactylopius coccus, Costa, 1835) és una espècie d'insecte hemíptero paràsit, pertanyent a la família Dactylopiidae, que el seu hoste són les plantes dels gèneros Opuntia i Cereus (nopales o chumberas). Se li coneix també en els noms grana cochinilla, cochinilla grana, nocheztli[1] (o simplement cochinilla). El carmín, que s'extrau de les femelles, s'ha usat com a tenyida de teixits des de fa sigles, i encara hui com a colorant alimentari o en cosmètics com a llàpissos de llavis.[2] Despuix de l'invenció de pigments i tenyides sintètiques com la alizarina a finals de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, l'us de tenyides naturals va ser disminuint paulatinament. Els temors sobre la seguritat dels aditius alimentaris artificials varen renovar la popularitat de les tenyides de cochinilla, i l'aument de la demanda ha fet que el cultiu de l'insecte torne a ser rendable, sent Perú el major productor, seguit de Mèxic, Chile, Argentina i Canàries...
Biologia
[editar | editar còdic]Les femelles són de cos bla, aplanado i ovalat d'uns 6 mm de llongitut per 4,5 d'ample i carents d'ales. El macho, pel contrari, és més menut, uns 2,5 mm, presenta un parell d'ales ben desenrollades, el cap, el tórax i l'abdomen es distinguixen be i les pates i antenes són més llargues.[3]
Els estadis del cicle de vida de la cochinilla són:
- Per a la femella, ou, nimfa I, nimfa II i adult.
- Per al macho: ou, nimfa I, nimfa II capoll, pre-bua, bua i adult.
L'alimentació, tant de les femelles com dels machos, depén de l'extracció de la llacor dels tallos del nopal per mig de les seues boques, que conten en una trompa picadora chupadora. El mascle adult no s'alimenta i mor despuix de la reproducció.
Reproducció
[editar | editar còdic]Un aspecte curiós de la seua biologia és la seua manera de reproduir-se. L'acoplament té lloc de nit, per #lo que és difícil d'observar. El mascle puja sobre la femella i l'acaricia en les seues pates davanteres. Despuix es coloca a un costat, s'estova baix el cos de la femella i introduïx l'esperma en una de les dos obertures genitals que esta té (una a cada costat del cos). A continuació repetix l'operació a l'atre costat. En la part ventral del abdomen les femelles presenten uns apèndixs en unes expansions membranosas que formen una espècie de sac. És en este orgue a on guarden els ous fecundados, dels quals ixen les nimfes, de color rojós.[3]
Explotació de la cochinilla
[editar | editar còdic]De la grana cochinilla s'obté un extracte de color roig natural o carmesí, que en ser mesclat en #àcit (com el suc de llima) dona atres tons de roig, pero en combinar-se en els alcalinos canvia a morat.[4] L'extracció del colorant compost per dos substàncies conegudes com el carmín i el àcit carmínico (és una substància química complexa utilisada com a colorant roig). Entre els pobles mesoamericanos, la grana era sumament cotisada pels pobladors i s'utilisava per a teñir objectes diversos: aliments, plomes, fusta, textils, cotó, pedres, tajes, vivendes, i s'usava també com a tintes per a còdexs.
L'extracte de cochinilla provablement és el colorant natural en millors característiques tecnològiques, pero s'utilisa cada volta menys pel seu alt preu. Les seues aplicacions són diverses, un eixemple és l'indústria d'aliments: melada, yogurt, gelats i begudes en un color roig molt agradable; també oferix perspectives d'aprofitament en l'indústria cosmètica, textil i farmacèutica.
Història
[editar | editar còdic]Des de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, els europeus varen reconéixer el valor econòmic de la cochinilla en la indústria textil, com varen promoure la seua producció com a monopoli en regions de l'actual estat d'Oaxaca, articulant-la en la seda d'Àsia, per al consum d'abdós entre els monarques, la noblea i el alt clero.[5] Aixina mateix, artistes en Europa, el Imperi otomà, Índia, China i Japó, d'entre els sigles
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
i mediats de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, varen utilisar colors rojos produïts per la cochinilla mexicana per a la coloració de les seues obres.[6]
Francisco Javier Clavijero, en la seua obra Història Antiga de Mèxic, afirma que la cochinilla necessitava de major cuidat que els cucs de seda. La pluja, la fredor, i els vents la danyaven; els pardals, rates i orugas la devoraven, per la qual cosa era necessari tindre sempre molt nets els plantíos de nopales o tunas. En temps de pluja preparaven, dins de les cases, nius de fenaç, de borra o d'alguna cosa semblant junt en els fulls de la tuna, del suc de la qual s'alimentaven. Abans de tindre les seues crío, la cochinilla muda de pell; per a eliminar-la les persones que habitaven en el Mèxic prehispánico es valien d'una coa de conill, que manipulaven suaument per a no desapegar a l'insecte dels fulls ni danyar-ho.
En cada full es disponien tres nius i en cada u es colocaven fins a quinze cochinillas. Any en any preparaven tres collites, reservant en cada una cert número d'insectes per a la futura generació; l'última collita, era la menys apreciada, perque en elles eren més chicotetes les cochinillas i anaven mesclades en alguna raspadura de la tuna. Per a matar-la, era comú sumergir a la cochinilla en aigua calenta; després la secaven en molt conte, puix d'això depenia, en gran mida, la calitat del color. Tenien tres métodos: un era secar-la al sol; un atre, secar-la en el comal que usaven per a còure el seu pa de dacsa, i un de més, en el temazcal. De la mateixa manera que tots els demés membres del gènero
L'aparició de les tenyides sintètiques, en base en la anilina, molt més econòmics, ha fet que el seu cultiu vaja en reculada. No obstant, la recent prohibició per a us alimentari i cosmètic dels colorants sintètics ha propiciat un aument en la demanda de la cochinilla mexicana, canària i nortamericana.
Plantació i reproducció
[editar | editar còdic]Esta es realisa introduint cochinilla vixca en uns sacs de tela que es depositen sobre el full de la tunera. Als pocs dies estos sacs són retirats i llocs en un nou full.
En este breu temps, els insectes de menor tamany passen a través de la fina tela fins al full de la tunera, fixant-se en ella clavant el seu pico.
Recolecció
[editar | editar còdic]La recolecció de la cochinilla es realisa aproximadament als noranta dies de la seua plantació depenent de l'altitut de la zona. Per a això s'utilisa una cullera en un mànec allargat, que facilita a l'agricultor aplegar fins a totes els cladodios o #paleta de la tuna. Una volta raspada en esment el full o paleta i despresa la cochinilla, es deposita en un recipient apropiat.
L'agricultor deu proveir-se de guants i roba adequada que li protegixca de les espines de les tuneras aixina com de l'intens sol. La recolecció es fa de matí, arreplegant-se solament la cochinilla madura deixant les més chicotetes en la planta.
Secat
[editar | editar còdic]Per a realisar el secat de la cochinilla existixen diferents métodos, els insectes s'exponen al sol en unes fonts, habitualment de fusta, tenint especial conte en no amontonar-les i esperant varis dies fins que se sequen completament. Una volta seque l'insecte, est reduïx la seua massa aproximadament en un terç, mostrant un aspecte de grans de color negre. Finalment és empaquetat i exportat.
Regulació
[editar | editar còdic]En la Unió Europea el carmín deu etiquetar-se com I-120 i internacionalment li'l coneix com a colorant roig natural n.º 4. La OMS va establir un llímit de consum diari de 5 mg/kg/dia. Al no ser tòxica, la tenyida que d'ella s'extrau s'usa en l'indústria com a colorant (I-120) d'una gran varietat de productes: cosmètica, alimentació, textils, vis, etc., ya que convenientment processat proporciona una variada gama de colors: violeta, taronja, roig, gris i negre.
En Canàries (Espanya) es cultiva, fonamentalment, en Lanzarote (200 ha), La Palma i en menor mida en Gran Canària.[7] Des de l'any 2016, la cochinilla de Canàries, és la primera tenyida natural del món que ostenta el sagell de calitat de la Denominació d'Orige Protegida que concedix l'Unió Europea.[8]En l'actualitat l'empresa Canaturex de Gran Canària ampara la seua exportació baix esta denominació d'orige.[9]
En Austràlia, Índia i Suràfrica s'ha usat en èxit com controlador biològic de les tuneras que s'havien convertit en espècies invasoras. En Colòmbia ataca considerablement a les plantacions forestals com és el cas de la teca en zones com la costa atlàntica. En Espanya el ICA (Institut de Ciències Agràries) pertanyent al CSIC és l'encarregat de la seua regulació.
Danys a les plantacions de chumberas (Opuntia màxima)
[editar | editar còdic]En l'actualitat, i des de fa uns anys, les poblacions de chumberas del surest espanyol està sent greument afectada per la cochinilla,[10] fins a l'extrem d'estar en perill en algunes comarques.[11] No oblidem per un atre costat que la chumbera està classificada com a espècie exòtica invasiva en Espanya.[12] La seua importància en el sur de la península ibèrica ve donada principalment pel valor dels seus fruts i no per la críes de cochinilla. Actualment no existix un tractament eficaç de base científica i les recomanacions passen per destruir les parts afectades de la planta.[13] Fins ara l'únic tractament que s'ha vist efectiu per a salvar la planta i eliminar la plaga és la neteja mecànica i el tractament en sabó potásico.[14]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Ramos-Zuñoga (2006). El nocheztli perdut de Autlán, Universitat de Guadalajara. ISBN 9789702711148.
- ↑ Universitat Nacional de Cajamarca.Consultat el 17 de març de 2020.
- ↑ 3,0 3,1 «Dactylopius coccus, Cochinilla del carmín, cochinilla grana, grana cochinilla» (en és). Naturalea i turisme. Consultat el 2022-01-06.
- ↑ Ric i Ames (2006). La grana cochinilla fina, Institut Estatal d'Ecologia d'Oaxaca.
- ↑ artícul de revista.
- ↑ capítul de llibre.
- ↑ «La cochinilla en Canàries» (en és). La Província - Diari de Las Palmas. Consultat el 2022-01-06.
- ↑ «D.O.P. Cochinilla de Canàries» (en és). www.mapa.gob.es. Consultat el 2022-01-06.
- ↑ «Crío de cochinilla en Gran Canària | Canaturex» (en en). www.canaturex.com. Consultat el 2024-03-07.
- ↑ «[Bolletí de Sanitat Vegetal - Plagues - Ministeri - magrama.gob.és]» (en és). www.magrama.gob.es. Archivat des d'el original, el 2 de febrer de 2016. Consultat el 16 de juliol de 2017.
- ↑ «PALERA, CHUMBERA. Opuntia maxima [Cactaceae - Regió de Múrcia Digital]» (en és). www.regmurcia.com. Consultat el 16 de juliol de 2017.
- ↑ «Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.». Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2015. Consultat el 14 de setembre de 2015.
- ↑ «Certees i dubtes sobre les figues chumbos» (en és-és). lospiesenlatierra.laverdad.és. Archivat des d'el original, el 6 d'agost de 2017. Consultat el 16 de juliol de 2017.
- ↑ «Tractament efectiu contra la plaga de la cochinilla del carmín». www.nopalverdura.com. Consultat el 27 de juliol de 2019.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bolletí de Sanitat Vegetal - Plagues.(36)
- 23-35.Consultat el 3 de novembre de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dactylopius coccus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.