Porphyrophora polonica

La cochinilla polaca (Porphyrophora polonica)

La cochinilla polaca (Porphyrophora polonica, Margarodes polonicus), també coneguda com escamas de carmín polac (en polac: czerwiec polski), és un insecte escamoso utilisat antigament per a produir una tenyida carmesí del mateix nom, conegut coloquialmente com a «sanc de Sant Joan». Les larves de P. polonica són paràsits sésiles que viuen en les raïls de vàries herbes -especialment les del knawel perenne (polac: czerwiec trwałi) - que creixen en els sols arenencs d'Europa Central i atres parts d'Eurasia. Abans del desenroll de la anilina, la alizarina i atres tenyides sintètiques, este insecte tenia una gran importància econòmica, encara que el seu us va entrar en decliu despuix de l'introducció de la cochinilla mexicana en Europa en el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

. Històricament, abans s'utilisava la cochinilla armènia, Porphyrophora hamelii, que pertany a la mateixa família taxonómica Porphyrophora que la cochinilla polaca i a una família taxonómica distinta de la cochinilla que es troba en Amèrica.

Biologia

Cicle de vida

A mitan de juliol, la femella de la cochinilla polaca posa uns 600-700 ous, recoberts d'una ooteca cerosa blanca, en el sol. Quan les larves eclosionan, a finals d'agost o principis de setembre, no abandonen la ooteca, sino que permaneixen en el seu interior fins al final de l'hivern. A finals de març o principis d'abril, les larves emergixen del sol per a alimentar-se durant un breu periodo de temps dels fulls de baix creiximent de la planta hoste abans de tornar baix terra per a alimentar-se de les raïls de la planta. En eixe moment, les larves sofrixen ecdisis, desprenent-se de les seues exoesquelets junt en les seues pates i antenes, i es enquistan formant #revestiment protectors externs (quiste) dins dels teixits de les raïls.

Els quiste són chicotetes bombetes de color roig obscur o violeta que s'agrupen en les raïls de la planta hoste. Els quiste femenins medixen entre 3 i 4 milímetros de diàmetro. Els mascles tenen la mitat de tamany que les femelles i són menys numerosos, en un sol mascle per cada 500 femelles. Els quiste sofrixen ecdisis vàries voltes. Quan la larva mascle alcança el tercer estadi de desenroll, forma un delicat capoll blanc i es transforma en bua a principis de juny. A finals de juny o principis de juliol, les femelles, que són neotenas i conserven la seua forma larvaria, tornen a emergir del sol i trepen llentament fins a la part superior de la planta hoste, a on esperen fins que els mascles adults alados, en els seus característics penachos al final de l'abdomen, abandonen els capolls i s'unixen a elles uns dies més vesprada. Els mascles (insectes adults) no s'alimenten i moren poc despuix del apareamiento, mentres que les femelles retornen baix terra per a posar ous. Despuix de la oviposición, les femelles s'encullen i moren.

Plantes hospedadoras i distribució geogràfica

La cochinilla polaca viu en plantes herbáceas que creixen en sols arenencs, àrits i infértiles. La seua planta hospedadora principal és el caragol perenne (Scleranthus perennis), pero també se sap que s'alimenta de plantes d'atres 20 gèneros, com la Hieracium pilosella, la Silene inflata, la Agrostis canina, la Caragana, la Herniaria glabra, la Fragaria i la Potentilla.

En el passat, este insecte era comú en tot el Paleártico i estava reconegut en tota Eurasia, des de França i Anglaterra fins a China, pero era sobretot en Europa Central a on era lo prou comú com per a que el seu us industrial fora econòmicament viable. L'excessiva explotació econòmica, aixina com la reducció i degradació del seu hàbitat, han convertit a la cochinilla polaca en una espècie rara. En 1994, es va incloure en el Llibre Rojo ucranià d'espècies amenaçades. En Polònia, a on encara era comú en els anys xixanta, no hi ha senyes suficients per a determinar el seu estat de conservació i no s'apliquen mides de protecció.

Història

Els antics eslaus varen desenrollar un método per a obtindre tenyida roja a partir de les larves de la cochinilla polaca. A pesar de que la recolecció de la cochinilla requeria molt treball i el seu rendiment era relativament modest, la tenyida va seguir sent un producte molt codiciat i una alternativa popular a la kermes durant tota la Edat Mija, fins que va ser substituït per la cochinilla mexicana en el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

.

Producció de tenyides

De la mateixa manera que atres tenyides roges obtingudes de cochinillas, el color roig procedix del àcit carmínico en traces d'àcit quermésico. El contingut d'àcit carmínico de la cochinilla polaca és d'aproximadament el 0,6% del pes corporal sec de l'insecte. Els insectes es recolectaven poc ans que les larves femella alcançaren la madurea, és dir, a finals de juny, normalment entorn al dia de Sant Joan Batiste (24 de juny), d'ahí el nom popular de la tenyida, sanc de Sant Joan. El procés de recolecció consistia en arrancar la planta hoste i arreplegar les larves femella, en una mija aproximada de dèu insectes de cada planta. En Polònia, inclosa l'actual Ucrània, i en atres llocs d'Europa, s'explotaven plantacions per a fer front a l'elevada taxa de mortalitat de les plantes hospedadoras. Les larves es mataven en aigua hervir o vinagre, se secaven al sol o en un forn, es trituraban i es dissolien en massa mare o en cervesa llaugera de centeno anomenada kvass per a eliminar el greix. L'extracte s'utilisava llavors per a teñir seda, llana, cotó o lli. El procés d'teñir requeria aproximadament 3-4 onces de tenyida per lliura (180-250 g per quilogram) de seda i una lliura de tenyida per a teñir casi 20 lliures (50 g per quilogram) de llana.

Comerç

La cochinilla polaca va ser molt comercialisada en Europa durant l'Edat Mija i el Renaixença. En els sigles

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

i

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, junt en el gra, la fusta i la sal, era una de les principals exportacions de Polònia, principalment al sur d'Alemània i al nort d'Itàlia, aixina com a França, Anglaterra, el Imperi Otomà i Armènia. En Polònia, el comerç de la cochinilla estava monopolisat principalment per mercaders judeus, que compraven la tenyida als llauradors de Rutenia Roja i atres regions de Polònia i Lituània. Els mercaders enviaven la tenyida a les principals ciutats polaques, com Cracovia, Danzig (Gdańsk) i Poznań. Des d'allí, la mercaderia s'exportava a majoristes de Breslavia (Wrocław), Núremberg, Fráncfort, Augsburc, Venècia, i atres destins. El comerç de la cochinilla polaca era un negoci lucratiu per als intermediaris; segons Marcin de Urzędów (1595), una lliura de cochinilla polaca costava entre quatre i cinc lliures venecianes. En térmens de cantitats, el comerç va alcançar el seu punt àlgit en la década de 1530. En 1534, només en Poznań es varen vendre 1963 pedres (unes 30 tonellades mètriques) de la tenyida.

L'arribada de la cochinilla mexicana, més barata, va provocar una brusca caiguda del comerç de la cochinilla polaca, i en la década de 1540 es va produir un pronunciat descens de les cantitats de la tenyida roja exportades des de Polònia. En 1547, la cochinilla polaca va desaparéixer del registre de #aduana de Poznań; un empleat de Volhyn va anotar en 1566 que la tenyida ya no es pagava en Gdańsk. Les plantacions perennes de knawel varen ser substituïdes per camps de cereals o pastures per a la críes de ganado. La cochinilla polaca, que fins a llavors era utilisada sobretot pels nobles rics i la realea i com a producte d'exportació, va seguir sent utilisada localment pels llauradors que la recolectaven; s'amprava no només per a teñir teixits, sino també com a colorant del vodca, ingredient de la medicina popular, artesania o inclús per a la coloració decorativa de les coes dels cavalls.

En la partició de Polònia a finals de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, els vasts mercats de Rússia i Àsia Central es varen obrir a la cochinilla polaca, que va tornar a convertir-se en un producte d'exportació, esta volta cap a Oriente. En el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, Bujará, en Uzbekistan, es va convertir en el principal centre comercial de la cochinilla polaca en Àsia Central; des d'allí, la tenyida s'enviava a Kasgar, en Xinjiang, i a Kabul i Herat, en Afganistan. És possible que la tenyida polaca s'utilisara per a fabricar algunes de les famoses estores orientals.

Estudis

El primer estudi científic conegut sobre la cochinilla polaca es troba en el Herbarz Polski (Herbolario polac ) de Marcin de Urzędów (1595), a on es descriu com a «menudes llavors roges» que creixen baix les raïls de les plantes, que «maduren» en abril i de les que ix un chicotet «bicho» en juny. Els primers comentaris científics d'autors no polacs varen ser escrits per Segerius (1670) i von Bernitz (1672). En 1731, Johann Philipp Breyne va escriure Història naturalis Cocci Radicum Tinctorii quod polonicum vulgo audit (traduïda a l'anglés en el mateix sigle), el primer gran tractat sobre l'insecte, que incloïa els resultats de les seues investigacions sobre la seua fisiologia i cicle vital. En 1934, el biòlec polac Antoni Jakubski va escriure Czerwiec polski (La cochinilla polaca), una monografia que té en conte tant la biologia de l'insecte com el seu paper històric.

Llingüística

L'importància històrica de la cochinilla polaca seguix reflectint-se en la majoria de les llengües eslaves modernes, a on les paraules per al color roig i per al més de juny deriven abdós del protoeslavo *čьrvь (provablement pronunciat [t͡ʃĭrwĭ]), que significa «un cuc» o «larva». (Vegen-se eixemples en la taula següent).

En chec, de la mateixa manera que en búlgar antic, açò és vàlit tant per a juny com per a juliol, els dos mesos en els que era possible collir les larves de l'insecte. En polac modern, czerwiec és una paraula per a juny, aixina com per a la cochinilla polaca (czerwiec polski) i la seua planta hoste, el knawel perenne (czerwiec trwałi).

Inglés	Bielorús	Ucranià	Polac	Chec	Búlgar
cuc, larva	чарвяк charvyak	черв'як cherv'yak	czerw	červ	червей chervey
roig (adjectiu/a)	чырвоны chyrvony	червоний chervonyy	czerwony czerwień	červený	червен cherven
juny	чэрвень chervyen'	червень cherven'	czerwiec	červen	червеник chervenik
juliol				červenec	чръвенъ chraven
Cochinilla polaca	чэрвек chervyeк	червець chervets'	czerwiec polski

Véas també

• Cochinilla (Dactylopius coccus)
• Kermes vermilio
• Carmesí (color)

Llectura adicional

• Breyne (Breynius), Johann Philipp (1731). Història naturalis Cocci Radicum Tinctorii quod polonicum vulgo audit (en la), Gdańsk.

• Jakubski, Antoni Władysław (1934). Czerwiec polski (Porphyrophora polonica (L.). Studium historyczne ze szczególnym uwzględnieniem roli czerwca w historii kultury (en pl), Warsaw: Wyd. Kasy im. Mianowskiego – Instytutu Popierania Nauki, pp. 502.

Enllaços externs

• "Els noms de mois slaves" - (en francés). Fòrum Babel. 2006-12-07
• «Llesta de paraules bàltic-eslaves». Geonames. Obtingut el 27 de giner de 2007