Anex:Tesors desapareguts
Aparència
A continuació es llisten una série de tesors desapareguts (arqueològics, artístics, etc), que s'han perdut o han segut sostrets i es troben en parador desconegut.
Tesors desapareguts
[editar | editar còdic]| Nom | Existència | Any de desaparició | Image | Descripció |
|---|---|---|---|---|
| Arca de l'Aliança | No identificat | VII a. C. | Cofre d'or que, segons la tradició judeua, va ser creat per a guardar les taules dels dèu manaments en el seu interior. Va ser colocat en el Temple de Jerusalem i mogut de lloc quan era necessari. És mencionat en varis passages del tanaj fins a la seua repentina desaparició aproximadament en l'any 642 a. C. Es desconeixen les circumstàncies de la seua desaparició. | |
| Tesors del Roll de Coure | No identificat | Entre l'any 25 i 75 | Roll de coure trobat junt als Manuscrits de la Mar Morta. A diferència dels demés manuscrits, este no és una obra lliterària, sino que conté un llistat de llocs en els quals varis objectes d'or i argent estan enterrats o amagats. Cap dels suposts tesors ha segut trobat.[1] | |
| Menorá del segon Temple | Confirmada | 191 | La menorá del Segon Temple de Jerusalem va ser saquejada pels romans en l'any 70 i exhibida en el Temple de la Pau fins a l'any 191, quan el temple es va incendiar. Es desconeix el destí de la menorá despuix de l'incendi. | |
| Tesor de Alarico I | Llegendària | 410 | El rei dels Visigodos, Alarico I, va morir per causa d'una malaltia poc despuix del Saqueig de Roma, i va ser enterrat junt al seu tesor en el llit del riu Busento. | |
| Taula de Salomón | Semilegendaria | 711 | Taula del Temple de Jerusalem en el nomene de Deu gravat en ella, duta a Roma despuix de la destrucció del Temple i a la seua volta furtada pels visigodos despuix del saqueig de Roma. Se li pert la pista en Toledo, a on havia segut duta com a capital del Regne visigodo, despuix de la conquista musulmana en 711. | |
| Monedes d'argent d'Egill Skalla-Grímsson | Llegendària | 990 | Un tesor d'argent supostament enterrat per Egill Skalla-Grímsson poc abans de morir. | |
| Sagell Imperial de China | Confirmada | 960 | Sagell Imperial de China, tallat en jade a instàncies de l'emperador Qin Shi Huang i perdut despuix del periodo de les Cinc Dinasties. | |
| Columna perduda de Sant Marcos (Venècia) | Llegendària | 1125 | En l'any 1125 varen ser dutes a Venècia en barco tres columnes ornamentals des de Tir (actualment en el Líban), ciutat conquistada durant el regnat del dux Domenico Michiel que va ser a Orient en 55 galeras per a ajudar als creuats. Dos de les columnes adornen actualment la Piazza Sant Marque, mentres que la tercera restant diu la llegenda que quan era descarregada en el moll de Sant Marcos va caure a l'aigua i permaneixeria actualment afonada en el fondo de l'estany. | |
| Tesor almorávide | Llegendària | 1145 | Tesor dels reis almorávides enterrat per l'últim rei de la dinastia, Tasufín Ibn Alí, en la Cova del Tesor de La Cala del Moral, en Racó de la Victòria (Espanya). | |
| Kusanagi | Llegendària | 1185 | Espasa que forma part dels Tesors Imperials de Japó, els quals llegitimen el govern del emperador. Es va perdre en la mar durant la batalla de Donen-no-ura, en les guerres Genpei.[2] Encara que el santuari Atsuta afirma trobar-se en possessió de l'arma, no s'ha permés que experts independents comproven la veracitat d'esta afirmació. | |
| Joyes de la Corona d'Anglaterra | Llegendària | 1216 | Les joyes formaven part de la comitiva que transportava l'equipage del rei Juan Sense Terra, que segons els informes de l'época es va perdre en The Wash, en el transcurs de la primera guerra dels Barons. | |
| Diadema de Llywelyn | Llegendària | 1303 d. C. | La diadema de Llywelyn ap Gruffydd, últim monarca de Gales, que va ser saquejada com a botí de guerra junt a atres objectes sagrats, al final de la conquista de Gales per Eduardo I en 1284. Despuix de la victòria anglesa, va ser duta a Londres i guardada en el restant de les joyes de la Corona britànica en l'abadia de Westminster. El seu rastre es va perdre a partir de 1303, data en la que va ser furtada. Per añadidura, no es fa menció alguna a la diadema en un inventari de les joyes de la Corona datat en 1649, realisat en anterioritat a la destrucció d'estes per orde d'Oliver Cromwell eixe mateix any, i permaneix en parador desconegut. | |
| Tesor nazarí | Llegendària | 1492 | Tesor enterrat pels musulmans nazaríes en el Sacromonte de Granada (Espanya), en abandonar la ciutat despuix de la conquista del Regne de Granada pels Reis Catòlics. | |
| Tesor de la Nit Trista | Confirmada | 1520 | Grans cantitats d'or i argent en lingots de la cambra del tesor de Moctezuma II, confiscades per Hernán Cortés durant la conquista de Mèxic i que varen ser perdudes pels espanyols en fugir de la ciutat despuix de la rebelió que va matar a Moctezuma II.[3] | |
| Rescate del Inca Atahualpa | Confirmada | 1532 | Grans cantitats de joyes i ídols d'or i atres pedres precioses varen ser dutes des de diversos confines del Tahuantinsuyo per al rescat del Inca Atahualpa. Una part d'este tesor no va ser entregat en conéixer-se la notícia del magnicidio i es desconeix el seu parador actual. | |
| Tesor de Catalina Huanca | Llegendari | 1637 | Tesor pertanyent a Catalina Huanca o Catalina Apoalaya, cacic huanca de la selva central del Virreinato del Perú, coneguda per la seua opulencia. La llegenda diu que grans cantitats d'or i argent de l'Imperi Inca que li varen ser llegats per Francisco Pizarro, varen ser enterrats en algun lloc en la ruta de Lima a Huancayo, que tantes voltes recorria la cacic a la seua mort. En Lima es va indicar com a possible lloc el cerro de Sant Bartolomé, contigu al Agustino. Existix constància de que en 1886 es va formar una companyia que va emetre certificats a favor dels seus socis per a extraure el “tesor de Catalina Huanca” enterrat supostament en dit cerro. Va ser buscat per l'Estat Peruà en 1930, pero no va ser trobat; detenint la seua busca 4 anys despuix. | |
| Els tres germans | Confirmada | 1645 | Una peça de joyeria creada en 1389, feta de tres espinelas roges en un distintiu apany triangular al voltant d'un diamant central. Va ser propietat de vàries figures històriques com el duc Juan I de Borgoña, el banquer alemà Jakob Fúcar, i els monarques anglesos Isabel I, Jacobo VI i I, i Carlos I. Va formar part de les Joyes de la Corona Anglesa des de 1551 fins a 1644, quan va ser venuda per l'esposa de Carlos I. Va desaparéixer dels registres despuix de 1645.[2] | |
| Tesor de Amaro Pargo | No identificat | 1678-1747 | El tesor es compondria de «argent llaurat, joyes d'or, perles i pedres de valor, porcelana chinenca, riques teles, quadros i potser els 500 000 pesos forts».[4] Les històries sobre este tesor són variades, algunes ho ubiquen en l'entorn dels roques de Anaga, mentres que unes atres ho situen en la zona de la punta del Hidalgo i la cova de Sant Mateo, al noreste de Tenerife. En l'actualitat, dit tesor no ha segut trobat ni identificat. | |
| Tesor de Loch Arkaig | Llegendari | 1745 | Una gran cantitat de diners i espècies enviades per Espanya per a finançar l'alçament jacobita en Escòcia en 1745. Es rumorea que encara permaneix amagat en el Loch Arkaig (llac Arkaig) en Lochaber.[3] | |
| Ceptre de Dagoberto | Confirmada | 1795 | Gravat del ceptre de Dagoberto, extret de l'obra Dom Bernard de Montfaucon, Els monuments de la monarchie françoise., París, 1729. |
Ceptre que va pertànyer al rei Dagoberto I de França, i que en el seu dia va formar part de les insígnies reals de la monarquia francesa. El ceptre, datat en el VII, va ser custodiat en la basílica de Saint-Denis fins a la seua desaparició en 1795 (durant la Revolució Francesa), any en el que es creu que va ser furtat. |
| Tesor d'illa del Roure | Llegendària | 1795 | Un tesor enterrat en un forat de grans dimensions, localisat supostament en una illa front a la costa de Nova Escòcia, Canadà.[5][6] | |
| Tesor de Lima | Llegendària | 1820 | Or, argent i joyes furtats als espanyols en 1820. Es creu que este tesor es troba enterrat en l'illa del Coco, en Costa Rica, i el seu valor ha segut estimat en més de 185 millons d'euros.[7] | |
| Retaules de la Catedral de l'Inmaculada Concepció | Confirmada | 1827 | Retaules d'estil barroc banyats en or i confeccionats en Espanya els quals posseïen vàries peces d'art sacre que varen estar en la Catedral de Comayagua, Hondures. La majoria varen ser saquejats durant la guerra civil centroamericana, actualment solament queden quatre altars majors del conjunt original els quals seguixen en peu dins del temple.[8] | |
| Tesor d'un antic naufragi anglés | Llegendària-Parcialment confirmada | 1847 | Un antic barco anglés d'orige incert que hauria naufragat front a la costa bonaerense i que transportava un important carregament de fines ceràmiques i vaixelles.[9] | |
| Or confederado | Llegendària | 1865 | Alijos d'or pertanyents als Estats Confederados d'Amèrica, perduts despuix de la guerra de Secessió. | |
| Germanes bessones | Confirmat | 1865 | Un parell de canons utilisats per les Forces Militars de Texas durant la Revolució de Texas i la Guerra de Secessió, malnomenats "El Sant Grial de Texas ".[10] | |
| Tesor enterrat de Tokugawa | Llegendària | 1868 | Un tesor llegendari supostament enterrat en el mont Akagi pels shogunes Tokugawa, l'existència dels quals mai ha pogut ser confirmada. | |
| Argent yvyguy | Llegendària | 1868-1870 | Denominació guaraní de suposts tesors en metàlic enterrats pel govern de Francisco Solano López abans de la derrota en la guerra del Paraguay. Es tracta d'una llegenda popular fins a l'actualitat en Paraguay. | |
| Millons de Kruger | Llegendària | 1902 | Millons de quilos d'or supostament extrets per les forces bóer en el veld surafricà, per orde del president Paul Kruger. Es creu que este or anava destinat a la compra d'armes per als comandos bóer, en el marc de les guerres dels Bóeres. No obstant, la pista d'este carregament de metals preciosos va acabar perdent-se, i no existix un consens sobre el seu parador final: alguns afirmen que va ser enterrat o amagat en algun lloc de Suràfrica, mentres que uns atres es decanten per la possibilitat de que anara ocultat en Suïssa pel mateix Kruger. | |
| Joyes de la Corona irlandesa | Confirmada | 1907 | Image de les joyes de la Corona irlandesa. |
Insígnies de l'Orde de Sant Patricio profusament decorades en pedres precioses, sostretes del castell de Dublín. |
| El tesor del sar | Llegendària-Parcialment confirmada | 1909 | Tres millons de dólars nortamericans en monedes d'àguila doble, expressament falcades per a la flota del Bàltic russa, un carregament de 800 000 dólars en distints tipos de moneda del Govern Federal dels Estats Units, aixina com 500 000 dólars en equipage dels passagers (totes les sifres s'ajusten a la cotisació del dólar nortamericà en 1909), es varen perdre quan el RMS Republic es va afonar front a la costa de Nova Anglaterra, a causa d'una colisió en un atre buc. | |
| Diamant Florentino | Confirmada/LOCALIZADO | 1914 | Fotografia del diamant. |
Diamant groc de l'Índia, que es trobava en parador desconegut fins a reaparéixer en 2025 en una cambra acorazar en Cánada. |
| Tesor rumà | Confirmada | 1917 | Les reserves d'or del govern rumà i atres objectes de valor enviats a Rússia per a la seua custòdia durant la Primera Guerra Mundial . Estos, en excepció d'uns pocs objectes, es varen extraviar despuix de la Revolució d'Octubre. | |
| Ous de Fabergé perduts | Confirmada | 1922 o posteriorment | L'Ou Commemoratiu del sar Alejandro III. |
Sèt ous de la Colecció Imperial es troben en parador desconegut:[11]
|
| Els Juges Justs | Confirmada | 1934 | Panel inferior esquerre de la Adoració del corder místic, expost en la catedral de Sant Bavón en Gante, Bèlgica, el qual va ser furtat durant la nit del 10 d'abril de 1934. | |
| Tesor de Dutch Schultz | Llegendari | 1935 | Abans de ser arrestat, el gánster Dutch Schultz va assegurar que havia enterrat 7 millons de dólars i abonaments prop de les Montanyes de Catskill. Va ser assessinat a tirs poc despuix junt en els seus associats, i com no varen revelar l'ubicació a ningú, el lloc exacte del sepeli seguix sent desconegut. Els caçadors de tesors encara busquen el botí fins al dia de hui, encara que la seua existència mai s'ha confirmat fòra de la tradició de les colles.[6] | |
| Cofre Real | Confirmada | 1939 | Monument commemoratiu que contenia 73 relíquies de gran valor[12], les quals pertanyien a la monarquia polaca. Va ser furtat durant la Segona Guerra Mundial. | |
| Home de Pequín | Confirmada | 1941-1945 | Rèplica del cràneu d'este homínit. |
Restants fòssils del Homo erectus pekinensis; datat fa 500 000 anys. Va desaparéixer durant la Segona Guerra Mundial: alguns afirmen que el seu rastre es va perdre en China en 1941, pero uns atres apunten a que potser es trobava a bordo del MV Awa Maru, quan este es va afonar en 1945.[13] |
| Espasa de l'Islam | Confirmada | 1943 | Espasa ceremonial entregada a Benito Mussolini en 1937 per colaboradors bereberes en la Líbia italiana. Desaparegut en juliol de 1943, en acabant de que la seua residència d'estiu fora destruïda per la Resistència italiana.[7] | |
| Cambra d'Àmbar | Confirmada | Cap a 1945 | Reconstrucció de la Cambra d'Àmbar. |
Furtada del palau de Catalina en San Petersburgo pels alemans durant la Segona Guerra Mundial, i traslladada a Alemània. El seu valor (ajustat per inflació) s'estima en 142 millons de dólars nortamericans.[1] |
| Or de Yamashita | Llegendària | Cap a 1945 | Botí de guerra ocultat pels japonesos en Filipines en el transcurs de la Segona Guerra Mundial, el nom de la qual prové del militar japonés que va estar presuntament a càrrec del seu espoli, el general Tomoyuki Yamashita. | |
| Tesor de el MV Awa Maru | Llegendària | 1945 | Or, platí i diamants per valor de més de cinc mil millons de dólars nortamericans, l'existència dels quals no ha segut confirmada. Este tesor es va perdre quan el navío japonés MV Awa Maru va ser afonat per un torpedo en abril de 1945, prop del final de la Segona Guerra Mundial.[14] | |
| Tren de l'ore nazi | Llegendària | 1945 | Un tren carregat d'or i atres riquees que va anar supostament amagat pels nazis en un túnel propenc a Wałbrzych, Polònia. | |
| Honjo Masamune | Confirmada | 1945 | L'Honjo Masamune, una llegendària espasa samurái, forjada pel mestre espadero japonés Gorō Masamune entre 1288–1328. L'espasa va ser llegada de shogun a shogun durant sigles, i es considera que el seu valor és incalculable. Va desaparéixer durant l'ocupació aliada de Japó. | |
| Collar de Patiala | Confirmada | Cap a 1948 | El Collar de Patiala. |
Un collar en 2930 diamants, entre ells el sèptim més gran del món, el diamant de 428 quilats De Beers. Alguns varen ser recuperats en posterioritat a la seua desaparició. Va ser fabricat per Cartier en 1928 para Bhupinder Singh, Maharajá de Patiala. |
| El Chelengk de Nelson | Confirmada | 1951 | Nelson en el Chelengk en el seu capell. |
Una medalla fabricada de diamants va ser concedida a l'almirant britànic Horatio Nelson pel seu servici naval. Va ser depositada en el Museu Marítim Nacional en Greenwich en 1929 i furtada en 1951. |
| Creu de Tucker | Confirmada | 1959 - 1975 | Cruz d'or adornada en esmeraldes, trobada en un derelicte en 1955 i posteriorment sostreta d'un museu en Bermudes en algun moment entre 1959 i 1975.[15] | |
| Robo al Museu Nacional de Belles arts (Argentina) de Buenos Aires | Confirmada | 1980 | Vintitrés obres d'art valorades en 25 millons de dólars varen ser furtades del Museu Nacional de Belles arts per quatre hòmens el Nadal del 25 de decembre de 1980 el qual per llavors es trobava tancat per refaccions. Entre els objectes furtats (setze pintures impressionistes i sèt escultures de porcelana i jade) es trobaven obres originals d'Henri Matisse, Paul Cézanne, Paul Gauguin, Thibon de Libian, Honoré Daumier, Edgar Degas, Auguste Rodin i Eugène Boudin. Varen ser recuperades solament tres pintures mentres que el restant de les obres continuen encara en parador desconegut.[16] Entre els quadros furtat estava Un episodi de la febra groga en Buenos Aires, de Juan Manuel Blanes, rèplica realisada pel mateix pintor uruguayà de l'original que es conserva en el Museu Nacional d'Arts Visuals d'Uruguay (Montevideo).[17] | |
| Bandera argentina i sabres enterrats en les illes Malvines | Confirmada | 1982 | Despuix de la rendició argentina incondicional en la guerra de Malvines, el 16 de juliol de 1982, el regiment 25 d'infanteria va enterrar prop de l'aeroport de Port Stanley; sabres (un d'ells pertanyents al coronel Mohamed Alí Seineldín) i una bandera argentina, en la finalitat d'evitar que els mateixos caigueren en mans angleses, aixina com moltes atres armes i pertinences. El lloc de sepeli dels sabres i la bandera és actualment desconegut. Tant habitants de les illes com a argentins han intentat en vàries ocasions desenterrar els objectes sense èxit.[5] | |
| Robo de Brink's-Mat | Confirmada | 1982 | Lingots d'or, diamants i efectiu valorats en 26 millons de lliures. Va ser el major robo en el història de Regne Unit.[18] | |
| Robo al Museu d'Art Decoratiu de Rosario, Argentina | Confirmada | 1983 | Cinc quadros en pintures originals valuadas en 12 millons de dólars: Eetrato d'un jove de Doménikos Theotokópoulos, El Greco; El profeta Jonás eixint de la ballena, de José de Ribera; un retrat original de Felipe II, atribuït a Alonso Sánchez Coello; Donya María Teresa Ruiz Apodaca de Sesma, de Francisco José de Goya i Lucientes, i L'assunció de Santa Catalina, de Bartolomé Esteban Murillo.[19] Es varen recuperar el retrat de Felipe II i el Goya, fins que en novembre de 2018 (exactament 35 anys despuix del robo) Interpol va interceptar en Uruguay el quadro de Murillo en una camioneta que viajava des de Montevideo a Punta de l'Est; l'obra va ser restituïda al Museu d'Art Decoratiu Firma i Odilo Estévez en decembre d'eixe mateix any.[20][21] En juliol de 2023 es va anunciar la recuperació del quadro atribuït a Ribera, després de que la Secretaria de Cultura i Educació rebera una comunicació telefònica anònima que alertava sobre la presència del llenç en la Ciutat Autònoma de Buenos Aires, lo que va permetre reobrir la causa en la justícia i la participació d'Interpol en la recuperació. Despuix de la restauració, El profeta Jonás eixint de la ballena va ser tornat a exhibir en el museu. Encara es desconeix el parador de Retrat d'un jove, del Greco.[22][23] | |
| Atracament al Museu Isabella Stewart Gardner | Confirmada | 1990 | Tretze obres d'art valorades en 500 millons de dólars varen ser furtades del Museu Isabella Stewart Gardner per dos hòmens que es varen fer passar per policies. Entre els objectes furtats es troben obres de Vermeer, Rembrandt i Manet. Es considera el robo d'art més greu de l'història.[11] | |
| Diamants de Amberes | Confirmada | 2003 | Diamants, or i atres joyes valorades en 189 millons de dólars.[24] | |
| Rellonge de bojaca de Manuel Belgrano | Confirmada | 2007 | Es tractava d'un rellonge de bojaca en cadena, d'or i esmalt, que el rei Jorge III del Regne Unit havia obsequiat a Manuel Belgrano. Este rellonge s'exhibia en el Museu Històric Nacional (Argentina), de les vitrines del qual va ser furtat el dissabte 30 de juny de 2007.[25] | |
| Bitcoin enterrat en l'abocador de Newport | Confirmada | 2013 | En 2013, James Howells va rebujar accidentalment un disc dur portàtil que conté les claus privades d'entre 7500 i 8000 bitcoins, i el qual va terminar enterrat en l'abocador de Docksway, Newport, Gales. En novembre de 2024, els bitcoins desapareguts valien 750 millons de dólars. Howells va demandar a l'ajuntament per 495 millons de lliures per rebujar totes les seues solicituts per a permetre-li buscar el seu disc en l'abocador.[26] | |
| Diamants de Brusseles | Confirmada | 2013 | Diamants furtats en l'any 2013 per un grup de huit hòmens armats en l'aeroport de Brusseles. | |
| Espasa de Bulnes | Confirmada | 2016 | Espasa de 96 cm de llongitut i 997 gr de pes, en que el seu pomo hi ha un lleó, que en vida va pertànyer a l'expresident Manuel Bulnes. En l'empuñadura es troben gravades els seus inicials, les lletres «M B», en l'escut de Chile decorat en diamants, junt en la llegenda «El Govern de Chile al Vencedor de Yungay». Va ser furtada el 3 d'agost de 2016 del Museu Històric Nacional de Chile per dos lladres, que despuix varen ser aprehendidos pero sense que es trobara l'espasa en el seu poder .[27][28][29][30] | |
| Joyes funeràries del rei Carlos IX de Suècia i la reina Cristina de Holstein-Gottorp | Confirmada | 2018 | Dos corones i un orbe furtades de la catedral de Strängnäs[31] | |
| Robo en la Volta Verda de Dresde | Confirmada | 2019 | Conjunts de joyes de diamants, una espasa en mànec incrustat de diamants, vàries hebillas de sabates i botons de diamants, i parts d'un collar de diamants pertanyent a la reina Amalia de Baviera.[13] | |
| Robo del Museu Drents | Confirmada | 2025 | El caixco de Coțofeneștu, un dels tesors furtats. |
El 25 de giner de 2025, varis tesors rumans, entre ells el caixco de Coțofeneștu i tres braçalets dacios, es varen perdre en un robo en el Museu Drents, en la ciutat neerlandesa d'Assen.[32] |
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «[1]». Consultat el 13 de febrer de 2017 (en en).
- ↑ 2,0 2,1 McCullough, Helen Craig (1988). The Tale of the Heike, Stanford University Press. ISBN 0-8047-1418-5.
- ↑ 3,0 3,1 Prescott, William H.. History of the Conquest of Mexico. ISBN 0-375-75803-8.
- ↑ Sánchez, Almudena. La ruta del pirata Amaro, Canàries7. Recuperate le 17 de juliol de 2016. Archivate ab le original le 15 de giner de 2016.
- ↑ 5,0 5,1 «DAVID MURDOCK: Oak Island's Money Pit». GadsdenTimes.com.
- ↑ 6,0 6,1 «Oak Island Money Pit has drawn treasure seekers for centuries». Slate Magazine.
- ↑ 7,0 7,1 «[2]». Consultat el 27 de giner de 2017 (en en).
- ↑ «Catedral de Comayagua - Comayagua Hondures» (en és). XplorHonduras Hondures. Consultat el 2023-07-31.
- ↑ Facundo, Vaig donar Genova. la-mar-fa-mes-de-nid28022023/ El misteriós barco anglés que permaneix enterrat baix l'arena en Centinela de la Mar fa més de 170 anys. Recuperate le 2 de març de 2023.
- ↑ «Search for the Twin Sisters». www.earlytexashistory.com. Consultat el 2025-07-08.
- ↑ 11,0 11,1 Pàgina web de Annemiek Wintraecken: Ous de Fabergé desapareguts
- ↑ Barbara Kobielska. «Cenne, Bezcenne, Utracone (Valuable, Priceless, Lost)» (en pl). Consultat el 26 de novembre de 2009.
- ↑ 13,0 13,1 «Sinking and salvage of the Awa Maru» (PDF).
- ↑ Seagrave, Sterling; Seagrave, {{{nom2}}} (1 de giner de 2003). Gold Warriors: America's Secret Recovery of Yamashita's Gold (en en), Vers. ISBN 9781859845424.
- ↑ «[3]». Consultat el 15 de febrer de 2017 (en en-US).
- ↑ «ser%20recuperades ». Consultat el 13 de juny de 2022 (en sp-AR).
- ↑ Mercedes Pérez Bergliaffa. «furtar-bons-aires_0_Ooso4WtnM.html D'una atra epidèmia: el quadro sobre la febra groga que es varen furtar en Buenos Aires» (en espanyol). Clarín.com. Consultat el 18 d'agost de 2023.
- ↑ «What Was the Brink’s-Mat Robbery?» (en en-gb). History Hit. Consultat el 2025-07-08.
- ↑ a-militar-nid2253045/ Robo en el museu: un Murillo i un Goya, botí d'un grup paramilitar. Recuperate le 13 de juny de 2022.
- ↑ Beatriz Vignoli. «ser%20restituïda. Santa Catalina ha tornat a casa» (en espanyol). Rosario/12, suplement de Pàgina/12. Consultat el 18 d'agost de 2023.
- ↑ Redacció del diari La Capital. «recuperar-un-quadro-furtat-fa-35-anos-del-museu-firma-i-odilio-estevez-n1697374.html Varen recuperar un quadro furtat fa 35 anys del Museu Firma i Odilio Estévez» (en espanyol). La Capital.com.ar. Consultat el 18 d'agost de 2023.
- ↑ Redacció de Cadena 3. «atra-obra-del-museu-estevez-hui-la-ciutat-esta-celebrant_363195 Recuperen una atra obra del Museu Estévez: "Hui la ciutat està celebrant"» (en espanyol). Cadena 3.com. Consultat el 18 d'agost de 2023.
- ↑ Redacció del Ciutadà. «de-el-robo-de-1983/ Museu Estevez: Javkin va presidir acte de restitució de nova obra recuperada despuix del robo de 1983» (en espanyol). El Ciutadà Web.com. Consultat el 18 d'agost de 2023.
- ↑ Goldman, Russell. Stolen Jewels, Art and Cash: World's Biggest Heists. Recuperate le 15 d'octubre de 2012.
- ↑ Goldman, Russell. Furten del Museu Històric Nacional Argentí el rellonge que va pertànyer a Manuel Belgrano. Recuperate le 28 de juliol de 2021.
- ↑ «How I accidentally threw away £107 million in bitcoin» (en en). www.thetimes.com. Consultat el 2025-07-08.
- ↑ «furtar-del-museu-historico-nacional/ », La Tercera. Consultat el 22 de febrer de 2018.
- ↑ «[4]», La Tercera. Consultat el 22 de febrer de 2018.
- ↑ «furtar-del-museu-historico-nacional/ », La Tercera. Consultat el 22 de febrer de 2018.
- ↑ «de-el-robo-de-la-espasa-de-manuel-bulnes », CNN Chile. Consultat el 22 de febrer de 2018.
- ↑ «[5]».
- ↑ «[6]». Consultat el 2025-07-08 (en en-US).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «List of missing treasures» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.