Tesor de Lima
El Tesor de Lima és un tesor enterrat llegendari supostament extret de Llima, Perú, en 1820 i mai recuperat. S'estima que val fins a 160 millons de lliures esterlines o 208 millons de dólars actuals.[1]
Història
Espanya controlava Llima des del XVI, quan va derrotar als Incas. En els sigles que varen seguir, l'Iglésia catòlica va reunir un gran tesor en Lima. A principis del XIX, Espanya va començar a tindre dificultats en les seues colónies per les guerres d'independència en Amèrica del Sur. Llima no va ser l'excepció, i en 1820 la ciutat va sofrir una forta pressió i finalment va tindre que ser evacuada. (Vore també: Guerra d'Independència del Perú).
En 1820, Lima estava a la vora del tumult. Com a mida preventiva, el virrei de Lima va decidir transportar les grans riquees de la ciutat a Mèxic per a la seua custòdia. Els tesors incloïen pedres precioses, candelabros i dos estàtues d'or massiç de tamany natural de la Verge Maria sostenint al chiquet Jesús. En total, el tesor va ser valuado entre $12 millons i $60 millons de dólars.[2]
El capità William Thompson, comandant del Mary Dear, es va encarregar de transportar les riquees a Mèxic.[1] Thompson i la seua tripulació varen demostrar ser incapaços de resistir la tentació; es varen tornar pirates, varen degollar als guàrdies i sacerdots acompanyants, i varen tirar els seus cossos per la broda.[2][3]
Thompson es va dirigir a l'Illa del Coco, front a la costa de l'actual Costa Rica, a on ell i els seus hòmens supostament varen enterrar el tesor.[2][3] Llavors varen decidir separar-se i passar desapercebuts fins que la situació es calmara, moment en el que tornarien a reunir-se per a repartir-se el botí.
No obstant, el Mary Dear va ser capturat i la tripulació va ser processada per pirateria. Tots menys Thompson i el seu primer oficial, James Alexander Forbes, varen ser aforcats.[2][4] Per a salvar les seues vides, els dos varen acordar dur als espanyols al tesor furtat. Els varen dur fins a l'Illa del Coco i despuix varen conseguir escapar a la selva.[2] Mai es va tornar a vore Thompson, al primer oficial i al tesor, encara que es creu que Thompson va retornar a Terranova en l'ajuda d'un barco ballener. Forbes es va instalar en Califòrnia i es va convertir en un exitós home de negocis, pero mai va tornar a l'illa.[4]
Caça del tesor
Des de llavors, centenars de caçadors de tesors han viajat a l'Illa del Coco i han tractat de trobar el Tesor de Lima, a voltes també conegut com el Botí de Lima o el Tesor de l'Illa del Coco.[4] Un dels més notables va ser l'alemà August Gissler, que va viure en l'illa des de 1889 fins a 1908. Un atre va ser el gánster nortamericà Bugsy Siegel i un atre més va ser l'explorador neozelandés Frank Worsley. Cap va conseguir trobar el tesor. Una teoria és que el tesor no va ser enterrat en absolut en l'Illa del Coco, sino en una illa desconeguda front a la costa d'Amèrica Central. El govern de Costa Rica ya no permet la busca de tesors i creu que no existix cap tesor en esta illa.
Subrallant esta llegenda hi ha varis fets:
- 1) En 1855, un periòdic de Nova York va publicar una carta de 1854 des de San Francisco, Califòrnia, que relatava que hi havia una expedició del tesor que anava a l'Illa del Coco basant-se en una confessió propenca al llit de mort; solament que el tesor no procedia de Lima, sino que s'alegava que era d'un galeó espanyol que havia segut capturat en 1816 per pirates i enterrat en l'Illa del Coco.[5]
- 2) August Gissler, qui va viure en l'Illa del Coco des de 1889 fins a 1908; la seua busca del tesor tampoc va tindre èxit: en més de vint anys mai va trobar més de sis monedes d'or a pesar de la busca diligent.
- 3) Cap a 1929 es va imprimir en un diari nortamericà la versió de la nomenada Catedral de Llima/Tesor de Lima.[6]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «"British expedition to Pacific 'treasure island' where pirates buried their plunder"».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «"Legends and Lore (Part 2)"».
- ↑ 3,0 3,1 MacInnis, Joe (1975). Underwater Man. Nova York: Dodd, Pixeu & Company. p. 28. ISBN 0-396-07142-2. LCCN 75-680.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Preston, Douglas (5 de setembre de 2017). The Lost City of the Monkey God: a True Story. Grand Central Publishing. pp. 58-61. ISBN 978-1455540013.
- ↑ The New York Herald. 9 de febrer de 1855, edició matutina, pàgina 306, image 2
- ↑ The Independent. 13 de decembre de 1929, pàgina 2, image 2
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tesoro de Lima» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.