Museu Marítim Nacional (Regne Unit)
El Museu Marítim Nacional (en inglés: National Maritime Museum, NMM), ubicat en Greenwich (Londres), és el museu marítim més important del Regne Unit. Els edificis històrics formen part del Patrimoni de l'Humanitat i també incorporen el Real Observatori de Greenwich i la Queen's House de el XVII. El museu és un organisme públic no departamental que és patrocinat pel Departament de Cultura, Mijos i Deport.
El Museu va ser creat pel National Maritime Act of 1934,[1] baix el mando d'una junta nomenada pel Departament del Tesor. Va ser desenrollat gràcies a les generoses donacions de James Caird. Jorge VI va inaugurar oficialment el museu el 27 d'abril de 1937, quan la seua filla, la princesa Isabel (posteriorment regna Isabel II), ho va acompanyar per la jornada a lo llarc del Támesis. El primer director del Museu va ser Geoffrey Callender.[2]
El Museu entrega anualment la Medalla Caird en honor al seu major benefactor, James Caird.
Colecció


Des d'époques primerenques, Greenwich ha estat associat a la mar i a la navegació: va ser un lloc de desembarc per als romans; Enrique VIII va viure allí; la Marina té les seues raïls en el moll de Greenwich; i Carlos II va fundar el Real Observatori de Greenwich en 1675 per a "trobar la llongitut dels llocs". Llar del Temps Mig de Greenwich i del meridià de Greenwich des de 1884, Greenwich ha segut per molt temps un centre d'estudi astronòmic, mentres els navegadors de tot lo món han sincronisat els seus rellonges d'acort al seu temps del dia.
El Museu posseïx la colecció més important a nivell mundial sobre el història de la relació de Gran Bretanya en la mar, la qual comprén més de dos millons d'objectes, incloent art marítim (tant britànic com de el XVII holandés), cartografia, manuscrits (registres públics oficials, models i plans de navío, per eixemple), instruments científics i de navegació, instruments per a medir el temps i astronòmics. La seua colecció de retrats britànics solament és excedida en tamany pel National Portrait Gallery, encara que la seua colecció sobre el vicealmirante Horatio Nelson i el capità James Cook, entre molts atres individus, és única.
El Museu alberga la major biblioteca de referències de història marítima en el món, en aproximadament 100.000 volums, en llibres que daten des de el XV. Un programa actiu de préstams assegura que els objectes de la colecció siguen vists en atres parts del Regne Unit i en l'estranger.
Per la seua associació en el Real Observatori, el Museu conta en una conjunció única de temes (història, ciència i arts), permetent-li rastrejar el moviment i els guanys de les persones i els orígens i les conseqüències de l'història marítima per al imperi anglés. D'esta manera, l'objectiu traçat pel Museu és conseguir una millor comprensió de l'història marítima, política, social, cultural i econòmica de Gran Bretanya, aixina com les seues conseqüències en el món actual.
La colecció del Museu Marítim Nacional també inclou objectes duts d'Alemània despuix de la Segona Guerra Mundial, com varis models de navío i pintures. En este sentit, el Museu ha segut criticat per posseir lo que es descriu com "art saquejat".[3] El Museu considera estos objectes com "trofeus de guerra", extrets baix els recaptes de la Conferència de Potsdam.
El lloc del Museu
El Museu va ser establit oficialment en 1934 a l'interior de 200 acres (0.81 km²) del Greenwich Royal Park en els edificis de lo que havia segut la Royal Hospital School (o Royal Naval Schol). Inclou la Queen's House (part del paisage històric de Greenwich Marítim", que va ser inscrit en l'Unesco com Patrimoni de l'Humanitat en 1997) i el Real Observatori de Greenwich, llar fins a 1948 de l'Observatori.
Els jardins aledaño al costat nort del Museu varen ser restablits a fins dels anys 1870, seguint la construcció del túnel entre les estacions Greenwich i Maze Hill, el qual comprenia part de la secció final del Ferrocarril Londres-Greenwich i que va ser inaugurat en 1878.
Flamsteed House (1675-1676), la part original del Real Observatori, va ser dissenyada per Christopher Wren i va anar el primer complex en Gran Bretanya construït per a l'investigació científica. En 1953, l'antic Observatori va passar a formar part del Museu i la Flamsteed House va ser oberta per primera volta als visitants en 1960.
La Queen's House, un edifici clàssic de el XVII dissenyat per Íñigo Jones, és el centre del paisage històric "parc i palau" del Greenwich marítim. La Queen's House va ser restaurada en 2001 per a convertir-se en el centre de les exhibicions d'art de la colecció del Museu.
Referències
- ↑ National Maritime Museum, Governing Acts of Parliament
- Archivat el 8 de juny de 2007 archivat en Wayback Machine..
- ↑ Lewis, Matthew (2004). «Callender, Sir Geoffrey Arthur Romaine (1875–1946)». Oxford Dictionary of National Biography. Oxford: Oxford University Press. Consultat el 9 de maig de 2009.
- ↑ Tres artículs de Martin Bailey: (1) "Revealed: Nazi painting in London’s Maritime Museum looted by British"
- Archivat el 14 de giner de 2007 archivat en Wayback Machine., The Art Newspaper. 3 de giner de 2007; (2) How the London Maritime Museum rebuffed a German claim in 1965.
- Archivat el 26 de maig de 2008 archivat en Wayback Machine. The Art Newspaper. 1 de febrer de 2007; (3) "Revealed: six paintings in Maritime Museum were seized by British troops from Nazi Germany."
- Archivat el 26 de maig de 2008 archivat en Wayback Machine. The Art Newspaper. 1 de febrer de 2007.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Museo Marítimo Nacional (Reino Unido)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.