Anar al contingut

Tesor rumà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
El tesor de Pietroasele

El tesor rumà () és un conjunt d'objectes valiosos i reserves d'or, aproximadament 120 tonellades, que el govern rumà va enviar a la Rússia zarista durant la Primera Guerra Mundial per a protegir-ho dels eixèrcits de les Potències Centrals, que ya havien pres el control de Transilvania i Bucovina.

En acabant de que l'Eixèrcit rumà entrara en Besarabia responent a la crida del govern de Moldàvia, el territori del qual havia segut ocupat a principis de 1918 pel Imperi rus, el nou govern soviètic que recentment havia pres el poder va trencar totes les relacions diplomàtiques i va comunicar la seua intenció de confiscar el tesor rumà. Fins al dia de hui només s'ha tornat una part dels objectes i cap de les reserves d'or. [1] [2]

Despuix de la Revolució d'Octubre i la pren del poder per part dels comunistes liderats per Lenin, el nou règim soviètic va confiscar el tesor i es va negar a tornar-ho. Va ser tornat parcialment, en tres trams separats: en 1935, 1956 i 2008, com un gest de bona voluntat tant dels soviètics com, més vesprada, dels russos. No obstant, la major part del tesor va quedar sense restituir, lo que convertix este tema en un assunt delicat en les relacions diplomàtiques entre Romania i Rússia.

Antecedents històrics

En agost de 1916, Romania va prendre la decisió d'entrar en guerra junt a l'Entente per a recuperar els seus territoris de Transilvania i Bucovina. Encara que la campanya va començar favorablement en l'alvanç de les tropes rumanes cap a Transilvania, en autumne d'eixe mateix any les forces alemanes, austrohúngaras i búlgares varen ocupar Dobruja, Oltenia i Muntenia.

L'administració de Romania es va vore obligada a traslladar la capital del país de Bucarest a Iași, en la regió de Moldàvia Occidental i organisar des d'ahí la resistència contra els invasores. En este context de guerra, en novembre de 1916 es va decidir traslladar també la sèu del Banc Nacional de Romania conegut com BNR, ocasió en la que el seu tesor també va ser transportat a Iași. El principal actiu inclós en el tesor era una cantitat de 93,4 tonellades d'or, de les quals 91 tonellades eren monedes d'or històriques i 2,4 tonellades de lingots d'or. Segons els convenis aplicables en aquella época, l'or servia per a garantisar l'emissió del leu rumà.

Les 91 tonellades de monedes d'or pertanyien als bancs privats rumans que llavors existien en el mercat rumà, a empreses privades i a particulars, mentres que les 2,4 tonellades de lingots d'or pertanyien exclusivament al Banc Nacional de Romania. Els russos varen solicitar que no es firmaren protocols d'entrega/recepció en múltiples bancs, empreses i individus en Romania, sino un únic protocol en el Banc Nacional de Romania, i que este arreplegara tots estos objectes de valor de cada entitat rumana per separat.


En aquell moment, el Banc Nacional de Romania era enterament un banc privat, sense participació de l'Estat rumà pero que tenia acorts en est per a garantisar la seua solvència. A principis de decembre de 1916, el front de defensa encara no s'havia estabilisat i es va considerar sériament la possibilitat d'evacuar al govern a través del riu Prut cap a Rússia. El 2 de decembre, el Consell General de el BNR va aprovar en principi la possibilitat de salvaguardar el tesor en Rússia, opinió que el 8 de decembre també va ser recolzada pel govern, expressat pel ministre de Finances, Emil Costinescu, qui va mencionar, entre atres coses, el precedent assentat pel Banc de França (que havia decidit transferir el seu tesor a Estats Units). Costinescu també va mencionar l'opció de traslladar el tesor a Londres, pero va considerar que la ruta era massa perillosa, donada l'amenaça adicional que representen els submarins alemans. Per tant, la solució preferida va ser depositar el tesor junt en el tesor del Imperi zarista en el Kremlin.

La decisió va tindre que ser presa pel primer ministre rumà, Ion I. C. Brătianu. Encara que el banquer Mauriciu Blank li va aconsellar enviar-ho a Londres o a un país neutral, com Dinamarca, Brătianu va témer als submarins alemans del Mar del Nort i va elegir un atre aliat de Romania en la Primera Guerra Mundial, l'Imperi rus, utilisant l'argument de que "Rússia se sentiria ofesa si l'enviàrem a Anglaterra".

El 12 de decembre de 1916, el Consell de Ministres va aprovar la transferència del tesor a Rússia, en acabant de que el ministre rus en Iași, el general A. Mossoloff, comunicara l'11 de decembre que estava autorisat a firmar el protocol relatiu a la càrrega del tesor de el BNR en un tren especial, afegint que el govern imperial rus garantisaria la seua integritat tant durant el transport com durant la seua estància en Moscou. El protocol, que prevea l'entrega del tesor d'or als delegats del govern imperial rus, es va firmar en Iași del 14 al 27 de decembre de 1916.

El tesor destinat a Moscou incloïa tres categories principals d'objectes de valor:

1. Documents, manuscrits, monedes antigues, pintures, llibres rars, tesors de monasteris de Moldàvia i Muntenia, archius, depòsits, coleccions de numeroses institucions públiques i privades;

2. Valors públics i atres objectes de valor (com a accions, abonaments, títuls de crèdit, títuls del Mont de la Pietat, etc.);

3. Una cantitat de 93,4 tonellades d'or (91 tonellades de monedes d'or històriques, pertanyents a particulars, empreses i bancs privats de Romania, i 2,4 tonellades de lingots d'or, pertanyents al Banc Nacional de Romania); el valor d'esta acció metàlica, mai tornat. [3]

Com a nota, durant la Segona Guerra Mundial, els objectes de valor del Banc Nacional de Romania no varen ser transportats fòra de Romania, sino amagats dins d'una cova prop de Tismana, comtat de Gorj, i des d'allí varen ser recuperats de manera segura despuix de la guerra.

La composició del Tesor de Romania

Objectes del patrimoni del Museu Nacional d'Antiguetats:

Tesor de Pietroasele

Tesor de Turnu Măgurele

Ritón d'argent de Poroina, comtat de Mehedinți

Quatre plats d'or en gravats bàrbars

Epitafi del Monasteri de Cozia (1396)

Epitafi del Monasteri de Cozia (1396)

Epitafi del monasteri de Dobrovăț (1506)

Epitafi del Monasteri de Slatina (1556)

Epitafi del Monasteri de Bistrița (1601)

Epitafi de Preda Buzescu, Mare Ban de Craiova

Epitafi de 1683 (Șerban Vodă Cantacuzino)

Estora del Monasteri de Bistrița (1514)

Estora del Monasteri de Bistrița (XVI)

Estora del Monasteri de Bistrița (XVI)

Epitafi del monasteri de Govora, época de Radu el Gran


Epitafi del Monasteri de Bistrița, 1521, Barbu, Ban de Craiova

Epitafi del monasteri de Dobrovăț, de Ștefan el Gran

Epitafi de l'época de Constantin Brâncoveanu

Epitafi de l'época de Șerban Cantacuzino (dos peces)

Mànegues de toga eclesiàstica de Cotroceni (un parell)

Mànegues de toga eclesiàstica de l'época de Constantin Brâncoveanu

Mànegues de toga eclesiàstica de l'época de Ștefan el Gran

Sfita del Monasteri de Cozia, la tradició diu que va pertànyer al mant de Mircea el Vell.

Candelero d'argent del Monasteri de Tismana (XIV)

Candelabros d'argent del Monasteri de Bistrița (XVI) (dos peces)

Candelabro d'argent de l'época d'Alexandru Lăpușneanu

Candelero d'argent de el XV/XVI

Incensario del Monasteri de Bistrița (XVI)

Incensario del Monasteri de Tismana

Ones d'argent dorat del Monasteri de Cotroceni, dos peces (1675)

Disc d'argent del Monasteri de Bistrița (XVI)

Gran tálero d'argent del Monasteri de Tismana (> 1512)

Engolpion d'argent dorat del monasteri de Snagov (1431)

Engolpion d'argent dorat dels germans Craioveștu del monasteri de Tismana

Engolpion d'argent dorat del Monasteri de Bistrița (1512)

Copa d'argent dorat en incrustacions de monedes antigues del Monasteri de Tismana (1649)

Copa d'argent dorat en incrustacions de monedes antigues del Monasteri de Tismana, del clucer Buzinca (1641)

Quatre creus d'argent dorat de l'época de Șerban Cantacuzino

Gran creu de fusta de ciprer del Monasteri de Slatina

Disc d'argent de el XVI

Evangeli eslau, manuscrit de 1405 del monasteri de Tismana

Evangeli eslau, manuscrit de 1502

Dos evangelios eslaus, impresos

Vore també

  • Colecció Baldín
  • Ore de moscú
  • Ore nazi
  • Relaciones Romania-Rússia

Referències

  1. Tutunaru, Andreea. «Tezaurul Romaniei la Moscova» (en ro). www.scribd.com. Consultat el 2024-02-14.
  1. ↑ Tutunaru. «Tezaurul Romaniei la Moscova» (en ro). www.scribd.com. Consultat el 2024-02-14.
  2. ↑ Radovici (2023-09-17). «Lost, Found, and Never Returned – Romania’s Missing Treasure». 3seaseurope.com. Consultat el 2024-02-14.
  3. ↑ «22 aprilie 2011, Evenimentul zilei, accesat la 30 iulie 2013».


Referències