Anar al contingut

Besarabia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Besarabia
Evolució de Besarabia i actual repartiment entre Romania (blau), Ucrània (vert) i Moldàvia (rosat).

Besarabia (, , en ruso: Бессарабия, Besarabya) és una regió del surest d'Europa Oriental. Inclou a la casi totalitat de l'antiga República Socialista Soviètica de Moldàvia (llevat la regió separatista de Transnistria), part d'Ucrània (Budzhak i part del óblast de Chernivtsí). Llimita al nort i a l'est en el restant d'Ucrània i al sur i a l'oest en Romania.

Hui dia la major part de Besarabia pertany a Moldàvia, mentres que dos chicotetes parts, els extrems meridional i nort-occidental, pertanyen a Ucrània.

Toponímia

El nom Besarabia () prové de la família valaca Basarab, qui va governar la part meridional de la regió. El nom es va aplicar originàriament en la zona meridional, que correspon a l'actual Budzhak. Els turcs varen ser els primers en cridar la zona Besarabya, quan varen conseguir el control de la zona en 1484. d'el XV al XIX, la regió va ser parcialment dominada per Moldàvia, l'Imperi otomà (solament Budjak), Rússia, Romania, l'URSS, Ucrània i novament Moldàvia.

Història

Artícul principal → Història de Moldàvia.


Prehistòria

El territori de Besarabia va ser habitat des de temps molt antics. Els indoeuropeus varen aplegar, aproximadament, en el 2000 a. C. Els habitants originaris eren els cimerios i més vesprada els escitas. Més vesprada es varen assentar les tribus tracias, dacios, getas, tiragetios i bastar-nos.[2] En el VII els colon grecs es varen establir en la regió, principalment en la costa del mar Negra i varen comerciar en els locals. Els celtes es varen assentar en les parts meridionals, destacant la vila d'Aliobrix. El primer estat que va incloure la totalitat de Besarabia va ser el regne dacio de Berebistas, contemporàneu de Juliol César, en el I Despuix de la seua mort, l'estat va ser dividit en regnes chicotets i solament unificat pel regne dacio de Decébalo en el I. Encara que el regne va ser derrotat per l'imperi romà en l'any 106, Besarabia no va formar part de l'imperi i els dacios lliures varen resistir els conquistadors romans. Els romans varen construir muralles defensives en el sur de Besarabia per a defendre l'Escitia Menor de les invasions bàrbares. l'Imperi romà romanizó parts de la Dacia (via colonisació i influència cultural), i algunes tribus locals varen adoptar les costums romanes, aixina com el llatí. Segons la teoria de la continuïtat tracio-rumana, la cultura romana i la llengua romanç es varen estendre per tota l'àrea cultural dels antics dacios, inclosa Besarabia. Encara que alguns historiadors ho neguen. En l'any 270 les autoritats romanes varen escomençar a retirar les seues forces de Dacia, per les invasions de godos i carps. Els godos eren una tribu germànica que va ocupar la part meridional de Besarabia (Budjak), per la seua posició geogràfica i a les seues característiques, una estepa atractiva per a tribus nómades.

Alta Edat Mija

d'el III al XI la regió va ser invadida a sovint per godos, hunos, ávaros, eslaus, búlgars, magiares, pechenegos, cumanos i mongoles. El territori de Besarabia va formar part de regnes efímers que eren rebujos quan aplegaven noves onades d'immigrants. Estos sigles es varen caracterisar per un fort estat d'inseguritat i moviments de masses. En l'any 561, els ávaros varen ocupar Besarabia i varen eixecutar al dirigent local Mesamer. Llavors, el 582, els búlgars onogures, que havien segut desplaçats cap a la Moesia inferior pels jázaros, es varen assentar en el sur de Besarabia i nort de Dobrudja i varen ocupar la futura Bulgària. En el VI els eslaus també es varen establir en la regió. En la creació de l'imperi dels jázaros a l'est, les invasions varen disminuir i es varen crear estats més estables. Entre els sigles IX i XIII, Besarabia va formar part dels voivodatos Bolohoveni (nort) i Brodnici (sur), els primers principats valacos de l'época. Les últimes invasions a gran escala varen ser les dels mongoles i tàrtars de 1241, 1290 i 1343. Sehr al-Jedid, un chicotet grup de l'Horda d'Or, es va assentar prop de l'actual Orhei fins que varen ser expulsats en 1390. Varen dur a retir a gran part de la població a zones montanyoses en els Cárpatos Orientals i Transilvania. Especialment baixa era la població a l'est del riu Prut durant les invasions tártaras.

El nom de Besarabia sorgix durant el govern valaco del sur de Besarabia, que es mostra en l'image en un mapa de 1390.
La major part de Besarabia va ser durant sigles partix del principat de Moldàvia. En l'image, un mapa de 1800 que mostra Moldàvia en color taronja obscur.
Mapa de 1883 de la governació de Besarabia i les seues regions en l'Imperi rus.

Principat de Moldàvia

Despuix de la derrota dels mongoles en 1343, la regió va ser inclosa en el Principat de Moldàvia, que va establir en 1392 el seu control sobre les fortalees de Cetatea Albă i Chilia, al marge septentrional del Dniéster. A finals d'el XIV, la part meridional de la regió formaria part del regne de Valaquia, governada llavors per la dinastia Basarab, originària del país. En el XV tota la regió formarba part del principat de Moldàvia. Ștefan cel Mare (Esteban el Gran) va governar entre 1457 i 1504, un llarc periodo de 50 anys en que va guanyar 32 batalles defenent el país contra els otomans i contra els tàrtars, i solament va perdre dos. Durant este periodo, despuix de cada victòria construïa un monasteri o iglésia prop del camp de batalla per a honrar el cristianisme. Moltes d'estes iglésies, aixina com antigues fortalees, estan en Besarabia. El 1484 els turcs varen invadir i varen capturar Chilia i Cetatea Albă (Akkerman en turc), i es va anexar la part costera meridional de Besarabia, que va ser dividieda en dos sanjaks (districtes) del Imperi otomà. El 1538 els otomans es varen afegir més territori del sur de Besarabia fins a Tighina, mentres que la part central i septentrional formava part del principat de Moldàvia, vassall dels otomans. Entre 1711 i 1812, l'Imperi rus va ocupar la regió cinc voltes durant les guerres que varen mantindre contra l'Imperi otomà i l'Imperi austríac. Entre 1820 i 1846, els búlgars i gagaúzos varen emigrar cap a l'Imperi rus a través del Danubio, despuix de viure anys d'opressió baix el jou otomà, i es varen assentar en el sur de Besarabia. Algunes tribus turcófonas de l'Horda de Nogái també habitaven la regió de Budzhak, al sur de Besarabia dels sigles XVI al XVIII, pero varen anar totalment expulsats en 1812.

Anexió de l'Imperi rus

En el Tractat de Bucarest del 28 de maig de 1812, que va posar fi a la guerra rus-turca de 1806-1812, l'Imperi otomà va cedir la part oriental del principat de Moldàvia a l'Imperi rus. Esta regió va ser llavors cridada Besarabia. Fins a llavors, el nom solament s'usava per a la part meridional de la regió, que havia estat en governada directament pels otomans des del 1484.

Targeta ilustrada de 1856 que forma part d'un conjunt d'ochenta y dos cartes, una per cada província de l'Imperi rus, en les que s'enumeren les particularitats de cada regió. En l'image, la corresponent a Besarabia.

En 1814 es varen establir els primers colon alemans al sur del territori (els que serien coneguts com alemans de Besarabia), i també es varen assentar els búlgars de Besarabia, fundant ciutats com Bolhrad. Administrativamente, Besarabia es va integrar en l'imperi com un Óblast des de 1818 i com guberniya a partir de 1873. En el Tractat d'Adrianópolis, que va terminar la guerra rus-turca de 1828-1829, es va estipular que tota la delta del Danubio s'incloguera en el óblast de Besarabia. En acabar la guerra de Crimea, en 1856, el Tractat de París, va dispondre que dos districtes del sur de Besarabia anaren tornats a Moldàvia i que l'Imperi rus perguera l'accés al Danubio. En 1859, Moldàvia i Valaquia es varen unir en un sol estat que va prendre el nom de Regne de Romania en 1866, i que va englobar també la part meridional de Besarabia. la guerra d'Independència Rumana va esclatar en 1877; els rumans varen contar en l'Imperi rus com a aliat. Encara que la lliga entre Romania i l'Imperi rus especificava que este respectaria l'integritat territorial d'aquella i no reclamaria cap part en acabar la guerra, el Tractat de Berlín de 1878 va otorgar la part meridional de Besarabia novament a Rússia. Instigat per les autoritats, el 6 d'abril de 1903 va esclatar el pogrom de Chisináu. Va ser la primera acció d'antisemitisme dirigida per les autoritats en el sigle XX; varen morir en ella entre 47 i 49 judeus, 92 varen ser ferits greument i 700 cases varen ser destruïdes en els disturbis. Despuix de la Revolució russa es va desenrollar en Besarabia un moviment nacionaliste rumà. En el caos causat per la Revolució d'octubre de 1917, es va constituir un Consell Nacional (Sfatul Țării), en cent vint delegats de Besarabia i dèu de Transnistria —situada en el marge esquerre del riu Dniéster i habitada per moldavos i rumans—. El 14 de giner de 1918, durant els desórdens originats per la retirada del front rumà de dos divisions russes, Chisináu va ser saquejada. El Comité Rumcherod (Comité Eixecutiu Central del Sóviet de Treballadors, Soldats i Mariners del Front Rumà, la Flota de la Mar Negra i la regió d'Odesa) es va proclamar autoritat suprema en Besarabia. El Sfatul Țării no va ser capaç de reclutar cap unitat armada, per lo que va reclamar el respal del Govern rumà. El 16 de giner, una divisió rumana va ocupar Chisináu, i al sendemà Tighina, a la vora del riu Dniéster. Al tercer dia, els soviètics varen ser expulsats de Besarabia. Dèu dies despuix, el 24 de giner de 1918, el Sfatul Țării va proclamar l'independència de Besarabia com a República Democràtica Moldava. El 9 d'abril de 1918, el Sfatul Țării va votar a favor de l'unió en Romania per ochenta y seis vots a favor, tres en contra i trentassís abstencions. L'unió va ser acceptada pels Aliats de Romania en el Tractat de París (1920).

Declaració de l'Unió de Besarabia en Romania.

Unificació en Romania

Artícul principal → Unió de Besarabia en Romania.

El 9 de 4 de 1918, el Sfatul Țării va decidir per 86 vots a favor, 3 en contra i 36 abstencions, l'unió en el Regne de Romania,[3] condicionada a l'aplicació de la reforma agrària, el respecte a l'autonomia local,[4] i als drets humans.[5][6][7]

Les juntes provincials de Bălți, Orhei i Soroca havien segut les primeres en solicitar l'unió en el regne de Romania, i esta es va aprovar efectivament la data indicada, en les següents condicions:

  1. El Sfatul Țării portaria a terme una reforma agrària, que seria acceptada pel Govern rumà.
  2. Besarabia seguiria sent autònoma, en la seua pròpia dieta, el Sfatul Țării, elegida democràticament.
  3. El parlament aprovaria els presuposts locals, i tindria el control dels consells de zemstvos i ciutats, i el nomenament dels membres de l'administració local.
  1. El servici militar obligatori es portaria a terme sobre una base territorial, de manera que els reclutes besarabos servirien en Besarabia.
  2. Les lleis locals i la forma d'administració podrien canviar solament en l'aprovació dels representants locals.
  3. Els drets de les minories devien ser respectats.
  4. Besarabia enviaria al Parlament rumà un número de representants igual a la proporció de la seua població en el total rumà.
  5. Totes les eleccions devien realisar-se per mig de sufragi directe, igualitario, secret i universal.
  6. La llibertat d'expressió i de creències devien estar garantisades en la Constitució.
  7. Tots els individus que havien comés delictes per raons polítiques durant la revolució serien amnistiats. Els governs de la Entente, tractant de no perdre la seua influència en Romania a mans dels Imperis Centrals, varen acceptar l'unió, encara que, mantenint diversos punts de vista, varen decidir no expressar opinió alguna oficialment.[8][9] Els Imperis, que havia firmat la pau en els representants ucranians el 9 de febrer, varen ocupar els territoris fronteriços en Besarabia, alluntant el perill soviètic i facilitant l'anexió rumana del territori.[10]

Part de Romania

Artícul principal → Romania durant el periodo d'entreguerras.

Per la seua banda, el 5 de maig de 1919 es va fundar un Govern Provisional de Treballadors i Llauradors de Besarabia en l'exili d'Odesa pels bolcheviques. L'11 de maig de 1919, es va proclamar la República Socialista Soviètica de Besarabia autònoma de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia, pero va ser abolida per forces militars de Polònia i França en setembre de 1919 (vore guerra soviètica-polaca). Despuix de la victòria dels bolcheviques en la guerra civil russa, en 1922 va ser creada la República Socialista Soviètica d'Ucrània i, en 1924, una franja de terra ucraniana del marge esquerre del Dniéster va ser declarada República Autònoma Socialista Soviètica de Moldàvia. L'unió en Romania va ser reconeguda oficialment per França, el Regne Unit i atres països europeus despuix de la Conferència de Pau de París de 1919. La Rússia Soviètica no va acceptar dita unió.

Segona Guerra Mundial

Artícul principal → Ocupació soviètica de Besarabia i el nort de Bucovina.

El 23 d'agost de 1939 es va firmar el Pacte Mólotov-Ribbentrop i en el seu artícul 4 del Protocol Adicional secret, Besarabia quedava dins de la zona d'influència soviètica.

Besarabia entre 1920 i 1940.

El 26 de juny de 1940, en aplicació del Pacte, l'URSS va enviar un ultimàtum al govern de Romania per a evacuar en quatre dies Besarabia i el nort de Bucovina. Les dos províncies tenien un àrea de 51.000 km² i 3.750.000 habitants, majoritàriament rumans. Dos dies més vesprada, l'administració rumana es va retirar dels territoris i durant la retirada (entre el 28 de juny i el 3 de juliol) es varen dedicar a atacar als comunistes locals, majoritàriament judeus i ucranians.[11] L'eixèrcit rumà va ser atacat pel Eixèrcit Rojo, que va entrar en Besarabia quan l'administració rumana es va retirar. L'eixèrcit rumà va sofrir la mort o desaparició de 356 oficials i 42.876 soldats.[12] Una volta les tropes soviètiques varen entrar en Besarabia, esta va ser incorporada a l'URSS, repartida entre la República Socialista Soviètica de Moldàvia i la República Socialista Soviètica d'Ucrània. Aixina mateix, molts habitants varen ser eixecutats o deportats a Siberia i Kazakhstan.

Els alemans de Besarabia sent evacuats cap a Galați.

El 2 d'agost de 1940 es va establir la República Socialista Soviètica de Moldàvia en parts de l'antiga República Socialista Soviètica Autònoma de Moldàvia i la Besarabia no incorporada en Ucrània. Als alemans de Besarabia, seguint lo establit en el Pacte Mólotov-Ribbentrop, se'ls va oferir reasentarse en Alemània. Tement l'opressió soviètica, la majoria d'alemans (uns 93.000) varen acceptar. Molts d'ells, entre els que es trobaven Horst Köhler, varen ser reasentados en terres anexes de Polònia. Aquells que varen decidir no marchar-se, varen ser assessinats mentres eren deportats cap a l'oest per l'Eixèrcit Rojo. El 22 de juny de 1941, les tropes del Eix varen invadir l'Unió Soviètica en l'Operació Barbarroja ajudats per tropes rumanes. Durant la retirada, els soviètics varen utilisar la tàctica de terra cremada i es varen dur per ferrocarril tot lo que varen poder. A finals de juliola regió es trobava baix control rumà. Quan encara les operacions militars no havien acabat, les tropes rumanes varen iniciar pogroms contra la població judeua, matant a mills, acusant-els d'haver colaborat en els soviètics, a els qui havien rebut com a liberador per la política antisemita d'Hitler. Aixina mateix, els Einsatzgruppen SS varen cometre atrocitats i assessinats de judeus baix el pretext d'espionage, sabotage o comunisme. La política de solució final de la qüestió judeua era vista pel dictador rumà Ion Antonescu més com una expulsió que com a extermini. La població judeua (uns 200.000 efectius) va ser inicialment enviada a guetos, i en 1942 a camps d'extermini de la zona ocupada de Transnistria, parcialment controlada per les SS. Despuix de tres anys de pau relativa, el front soviètic va tornar a fronteres del Dniéster en 1944. El 20 d'agost de 1944, uns 900.000 soldats de l'Eixèrcit Rojo varen escomençar l'ofensiva Iassy-Kishinev. Els soviètics varen ocupar Besarabia en una ofensiva de cinc dies. En chicotetes batalles en Chisináu i Sărata el 6.º Eixèrcit alemà, novament reformat despuix de la batalla de Stalingrado en uns 650.000 soldats, va ser obligat a retirar-se. Aixina mateix, veent la derrota alemana, Romania va trencar la seua aliança militar en Hitler. El 23 d'agost de 1944 el mariscal Ion Antonescu va ser depost i el rei Miguel I de Romania va recuperar el poder.

Part de l'Unió Soviètica

Artícul principal → República Socialista Soviètica de Moldàvia.

L'Unió Soviètica va tornar a anexar la regió en 1944 i les tropes soviètiques varen ocupar Romania fins a 1958, imponent un règim comuniste cregut a Moscou en la capital Bucarest en 1947. el règim comuniste rumà no va incloure, puix, l'assunt de Besarabia i Bucovina (també ocupada per l'URSS) en les seues relacions en l'Unió Soviètica. Entre 1969 i 1971, un grup de jóvens intelectuals de Chisináu va crear un Front Nacional Patriòtic clandestí, en un total de cent membres, que reclamaven l'establiment d'una República Democràtica de Moldàvia, que s'escindira de l'URSS i s'unira a Romania. En decembre de 1971, segons una nota informativa per a Ion Stănescu, president del consell de seguritat de l'Estat de la República Socialista de Romania, a Yuri Andropov, cap del KGB, tres dels líders del Front Nacional Patriòtic, Alexandru Usatiuc-Bulgăr, Gheorghe Ghimpu i Valeriu Graur, aixina com una quarta persona, Alexandru Șoltoianu, líder d'un moviment clandestí similar en el nort de Bucovina, varen ser arrestats i sentenciats a llargues condenes de presó.

Independència de Moldàvia

Manifestació pro-rumana en Chisináu (2003).

En el carpiment de l'Unió Soviètica, en febrer de 1988 es varen convocar les primeres manifestacions massives en Chisináu. Per lo pronte, varen reclamar a la Perestroika la tornada de l'autogovern i l'estatut d'oficialitat del moldavo (rumà) en lloc del rus. El 31 d'agost de 1989 unes 600.000 persones es varen manifestar novament en Chisináu durant quatre dies. El rumà es va convertir idioma oficial de la República Socialista Soviètica de Moldàvia, encara que la mida no es faria efectiva de bestreta. En 1990 es varen celebrar les primeres eleccions lliures per al Parlament, en l'oposició del Frontul Popular, que, no obstant, es va fer en la victòria, lo que va permetre que es formara un nou govern presidit per Mircea Druc. La RSS de Moldàvia es va transformar en RSS de Moldàvia i més vesprada en República de Moldàvia. Esta va proclamar l'independència en 1991. Les seues fronteres són les establides el 2 d'agost de 1940, que no han canviat des de llavors.

Vore també

Bibliografia

Referències

  1. ↑ Ucrània, artícul en espanyol en elloc web Europarl.
  2. ↑ Matei, Hotia C. (2006): Enciplopedia d'istorie (‘enciclopèdia d'Història’). Bucarest: Meronia, 2006. ISBN 978-973-7839-03-9.
  3. ↑ Torrey (1998), p. 325
  4. ↑ Roberts (1951), p. 34
  5. ↑ Pelivan (Chronology)
  6. ↑ Cazacu (Moldova, pp. 240-245).
  7. ↑ Clark (1927), cap. 24
  8. ↑ Torrey (1998), p. 326
  9. ↑ Torrey (1998), p. 327
  10. ↑ Torrey (1998), p. 330
  11. ↑ Nagy-Talavera (1970). Green Shirts and Others: a History of Fascism in Hungary and Romania, p. [1].
  12. ↑ Paul Goma (2006). Săptămâna Roșie, p. 206.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Besarabia&oldid=1464816»