Tracios
Els tracios o tracianos[1] (Plantilla:Lang-grc) eren un poble antic indoeuropeo del surest d'Europa i parts del noroest d'Anatolia els membres del qual compartien un conjunt de creències, un modo de vida i parlaven la mateixa llengua en variacions i dialectes. La seua civilisació, encara menys coneguda, es va desenrollar des de el III mileni a. C. fins a el III La seua cultura, oral, feta de llegendes i de mits es diferencia de la d'atres pobles d'esta época per la creència en l'immortalitat (el "orfisme tracio" relatat per Heródoto).
Els tracios es varen estendre a lo llarc de l'història pels territoris dels següents països actuals: Bulgària (regió central per als tracios), surest de Romania i Moldàvia, provablement fins a Ucrània, noreste de Grècia, noroest de Turquia (part europea).
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]
Vivien en un àrea molt extensa que comprenia la part oriental de la península balcànica més o menys fins a la vall del Morava, les regions contigües al nort del Danubio (entre els monts Cárpatos i el riu Dniéster), i algunes estribacions en Àsia Menor. El territori s'estenia d'un costat a un atre dels Balcans, i a la regió dels getas al nort del Danubio fins a més allà del riu Bug.
Les tribus del sur, veïnes dels grecs, varen determinar que, més vesprada, en el nom de Tracia fora cridada la regió actualment dividida entre Grècia, Bulgària i Turquia. Atres noms d'antigues regions habitades pels tracios eren: Moesia, Dacia, Escitia Menor, Bitinia, Misia, Panonia i unes atres.
Història
[editar | editar còdic]Orígens
[editar | editar còdic]
Tracio en un sentit ètnic es referix a varis pobles antics que parlaven tracio de la branca de família de llengües indoeuropeas. Hi ha qui sosté l'autoctonía dels tracios i qui els considera aplegats en onades successives del nort durant l'Edat del Bronze. En alguns noms de poblacions i en la mitologia grega ha quedat el recort precís de canvis ètnics verificats en el surest europeu i en les regions adjacents de l'Àsia Anterior, a on el pas era facilitat pels estrets.
En la Ilíada, els troyanos són cridats dárdanos, nom d'una tribu tracia que havia ocupat el nort de Macedònia. Els tracios apareixen participant en la guerra de Troya.
Es pensava que el nom de la regió microasiática de Misia derivava del dels tracios misios. També eren d'ètnia tracia els bitinios establits en les costes asiàtiques del mar Negra (Ponto Euxino) i del mar de Mármara, a on varen donar nom a la Bitinia.
Respecte a les estructures socials, les costums i la vida espiritual de la Tracia primitiva, només nos podem basar en algun mits grecs que podrien reflectir una concreta realitat històrica: la funció sacerdotal que oficiava el rei i el que fora depositari i garant dels ritos amagats transmesos de pare a fill. S'ha sugerit que els prototracios, des de l'Edat del Bronze, varen desenrollar durant sigles en els Balcans una mescla de la cultura dels immigrants indoeuropeos i els indígenes neolítics.
Per al periodo comprés entre finals de el 2000 a. C. i el VI, la nostra principal font són les tombes, de dolmen cobert en una pasterada de pedres o en un túmulo de terra. Esta última forma va seguir usant-se fins a época romana. Heródoto, que va anar el primer en descriure les costums dels tracios, ha detallat el rito funerari, mencionant la creència en la vida ultraterrena, impròpia dels grecs de l'época clàssica.
De el VI al fi de el V
[editar | editar còdic]
La civilisació tracia va evolucionar ràpidament per l'expansió colonial grega i a l'alvanç persa en el surest europeu. Respecte a les colónies helèniques de la Mar Negra i de les seues relacions en els tracios, les més importants de la costa búlgara són les milesias de Apolonia (Sozopol) i Odeso (Varna), i la megarense de Mesembria (Nesebar), totes fundades en el VI
Contemporáneamente, el rei persa Darío I va creuar el Bósforo en un enorme eixèrcit i va travessar les terres dels tracios per a atacar per l'esquena als escitas de l'actual Ucrània.
El seu fill i successor Jerjes, va sometre a totes les tribus tracias fins a les montanyes Ródope. Convertida en província del gran Imperi aqueménida, Tracia va ser governada per sátrapas que duyen una vida fastuosa, en residències principescas ben amuralladas. L'aristocràcia dels tracios va imitar les seues costums i aixina es varen intensificar les relacions en les ciutats gregues de la regió, a on es varen produir objectes suntuarios per al mercat tracio.
Segons Heródoto, en el V, la presència tracia era tan amenazadora, que els considera el segon poble més numerós i ramificat del món conegut, darrere dels indis, i que solament pel seu individualisme tribal no conseguien unificar-se en una gran potència.
Raonament desmentit per la formació del regne dels odrisios, una tribu dels monts Ródope orientals, sorgida en acabant de que els perses derrotats abandonaren definitivament Tracia. El regne odrisio va tindre una llarga vida (formalment fins a la constitució de la província romana), pero ya a finals de el V estava dividit en dos parts i després va ser reduint-se cada volta més.
- Artícul principal → Regne odrisio.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Best, Jan and De Vries, Nanny. Thracians and Mycenaeans. Boston, M. A.: E. J. Brill Academic Publishers, 1989. ISBN 90-04-08864-4.
- Penques, G., Stoian V., Miritoiu N., Comsa A., Kroll A., Voss S., Rodewald A. Paleo-mtDNA analysis and population genetic aspects of old Thracian populations from South-East of Romania. Romanian Journal of Llegal Medicine 12(4), pp. 239–246, 2004.
- Casson, Lionel. The Thracians. The Metropolitan Museum of Art Bulletin, New Séries, Vol. 35, N.º 1, (Summer, 1977), pp. 2–6.
- Hoddinott, Ralph F. The Thracians. Thames & Hudson, 1981. ISBN 0-500-02099-X.
- Irwin, E. Colour Terms in Greek Poetry. Hakkert, Toronto, 1974.
- Marazov, Ivan. La Tracia antiga. Lettera. Plovdiv. 2005. ISBN 954-516-534-0.
Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tracios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.