Regne odrisio
El regne odrisio (Plantilla:Lang-grc 'Regne dels odrisios') va ser un antic regne sorgit de l'unió de vàries tribus tracias, que va durar des de el V fins a el I L'àrea que incloïa este regne s'estenia des de Romania fins a Grècia septentrional i Turquia, en el seu orige en la conca del riu Evros al territori actual de Bulgária.
La seua capital era Uscudama (cridada aixina pels tracios) o Ódrisas (cridada aixina pels grecs), la que més vesprada es cridaria Adrianópolis i en l'actualitat és Edirne, en la part europea de Turquia.
Història
[editar | editar còdic]L'estat odrisio va ser el primer regne tracio que va adquirir poder en la regió, per mig de l'unificació de moltes tribus tracias governades únicament pel rei Teres. Inicialment, l'estat incloïa l'est de Tracia i regions més lluntanes al nort, com la desembocadura del Istro (el Danubio).
L'expedició persa de Darío I el Gran dins del territori va tindre lloc en 513-512 a. C., per mig de la qual la terra dels odrisios va aplegar a formar part del Imperi aqueménida. Els odrisios no es varen opondre a l'arribada persa i el sátrapa Megabazo i el general Mardonio varen delegar considerable poder als caps odrisios. La presència persa va tindre un enorme impacte en l'art tracio. (Hoddinott, R.F., The Thracians, 1981, p.101).
En temps de Teres, cap al 450 a. C., els odrisios (del llatí odrysius), ódrisas o odrisas (del grec odrýsai) ocupaven la part sudoriental de Tracia, des de la costa suroest del Mar Negra fins al Helesponto. Va morir en 445 a. C., durant una de les seues moltes campanyes militars.
El fill de Teres, Sitalces va ser un gran líder militar, que va forçar a les tribus que es varen separar de l'aliança a reconéixer la seua sobirania. El ric estat es va estendre des del Danubio fins al mar Egeo i va construir carreteres per al desenroll del comerç i va conseguir un poderós eixèrcit que va poder alcançar 150 000 hòmens. En 429 a. C. els aliats d'Atenes varen mamprendre una campanya contra els macedonios, pero es varen retirar en massa solament 30 dies despuix degut (segons Tucídides) a la falta d'aliments i no acodir els atenienses que devien donar respal en una flota.
Sitalces va voler l'unificació de tots els tracios, i va decidir atacar als tracios tribalos, pero va morir en la batalla. Seutes I va conseguir que el seu regne gojara d'un periodo de prosperitat, encara que vàries tribus tracias deixaren l'aliança. Seutes era fill de Esparádoco i nebot de Sitalces. La pujada al tro de Seutes, cunyat de Pérdicas, en lloc del proateniense Sádoco, primer seu, va favorir sense dubte els plans del general espartano Brásidas en Tracia, en detriment dels de Tucídides.
Heródoto (IV.92) menciona als odrisios entre les tribus tracias. pero com una de tantes, sense referir-se a que anaren especialment poderosos.
En el IV, despuix de la mort de Cotis I, es varen disputar el regne els príncips. Cersobleptes, Berisades i Amádoco II, i es va fragmentar en tres menuts regnes, dels quals un, en capital en Seutópolis, va sobreviure més temps. Tracia va caure successivament baixe l'influència grecomacedonia de Filipo II, el seu fill Alejandro i el diádoco Lisímaco. No obstant, es varen seguir succeint varis reis tribals, mentres la regió es fragmentava en regnes més menuts en els sigles III i II a. C..
En el I, Tracia va ser caent baix l'influència romana, passant els seus reis a ser clients de Roma. La regió es reunificó entorn a l'any 11 a. C. baix el control de la tribu tracia dels sapeos i en el beneplàcit de l'emperador romà Augusto. Tracia es va convertir finalment en província romana en l'any 46 d. C., en l'invasió de l'emperador Claudio (41-54) i la mort del seu últim rei, Roemetalces III, en un complot a mans de la seua esposa.[1]
Llista de reis tracios[2]
[editar | editar còdic]Regne odrisio original, primera fragmentació i influència grecomacedonia
[editar | editar còdic]- Teres I (480-450 a. C.)
- Esparádoco (450-431 a. C.)
- Sitalces (431-424 a. C.)
- Seutes I (424-410 a. C.)
- Maesades, pare de Seutes II, governant local en l'est de Tracia
- Teres II, governant local en l'est de Tracia
Saratocus (o Sadocus, fill de Sitalces), governant local en l'oest de Tracia Metocus (o Amádoco I), fill de Sitalces
- Amádoco I (410-390 a. C.), és mencionat per Jenofonte en Anábasis (VII 3)
- Seutes II (405-391 a. C.)
- Hebrizelmis (390-384 a. C.)
- Cotis I (384-358 a. C.)
- Cersobleptes (358-341 a. C.)
- Berisades (358-352 a. C.)
- Cetriporis (352-347 a. C.)
- Amádoco II (358-351 a. C.)
- Teres III (351-342 a. C.)
Entorn a l'any 341 a. C. Tracia va caure baix el domini de Filipo II de Macedònia, el seu fill Alejandro Magne i el diádoco Lisímaco.
Refundació, decadència i segona fragmentació
[editar | editar còdic]- Seutes III (331-300 a. C.)
- Cotis II (300-280 a. C.)
- Raizdos (ca. 280 a. C.)
- Cotis III (ca. 270 a. C.)
- Rascuporis (240 a. C.-215 a. C.)
- Teres IV, fill de Seutes (¿III?) (¿c. 295 a. C.?)
- Seutes IV (215 a. C.-¿190 a. C.?)
- Teres V, fill de Seutes IV (c. 255 a. C.)
- Rhoegus, fill de Seutes (¿IV?) (mediats de el III, enterrat en la tomba tracia de Kazanlak)
- Seutes V, fill de Rhoegus (¿190?-¿184?)
- Amádoco III, fill de Seutes V (c. 184 a. C.)
- Cotis IV, fill de Seutes V (¿171?-¿160 a. C.?)
- Teres VI, fill de Amádoco III (c. 148 a. C.)
Beithys (Bithys), fill de Cotis IV (¿c.146 a. C.?)
Atres dinasties, Sapeos i influència romana
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Regne sapeo de Tracia.
- Cotis V (100-87 a. C.)
- Sadalas I (87-79 a. C.)
- Cotis VI (79-45 a. C.)
- Rescuporis I (48-42 a. C.)
- Raskos (c. 42 a. C.)
- Cotis VII (31-18 a. C.)
- Rescuporis II (19/18–12/11 a. C.)
- Cotis VIII (c. 11 a. C.)
- Roemetalces I, tio de Rescuporis i fill de Cotis (31/11 a. C. – 12 d. C.)
- Cotis IX (12 d. C. – 19 d . C.)
- Roemetalces II (19 d. C. - 38 d. C.)
- Roemetalces III (38 d. C. - 46 d. C.)
En l'any 46 d. C. Tracia va ser anexada al Imperi romà com a província.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reino odrisio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.