Escitia Menor
Escitia Menor (en griego: Μικρά Σκυθία, romanizado: Mikrá Skythia) va ser en l'antiguetat la regió rodejada pel Danubio al nort i a l'oest del mar Negra, i correspon a l'actual Dobruja, en dos terceres parts en Romania i una tercera part - Dobruja Meridional en Bulgària.
La primera descripció de la regió es troba en Heródoto, qui va cridar Escitia a la regió del nort del delta del Danubio. En el sigle II a. C. en un decret d'Istria en honor d'Agatocles, la regió era anomenada Escitia, mentres que la primera volta que s'usa el nom de Escitia Menor és a principis del I en la Geografia d'Estrabón.
Escitia Menor va ser habitada pels dacios. Durant esta época va ser invadida pels celtes i pels escites. En el VII a. C. es varen establir vàries colónies gregues a la vora de la mar Negra.
Va formar part del regne de Dacia i va ser conquistada pel Imperi romà. Baix el domini romà, primer va formar part de la província de Moesia Inferior, pero a la llarga es va separar d'esta última per a convertir-se en la província romana de Scythia. Posteriorment va ser part de la diòcesis de Tracia i despuix va passar al domini del Imperi bizantí, conservant fins a eixe moment el nom de Escitia Menor.
Degut a que la regió va ser destinada a l'oblit de l'història durant el periodo de les grans migracions (periodo en el que un gran número de pobles germànics varen escomençar a emigrar a partir del IV), el nom clàssic va caure en desús.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escitia Menor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.