Banc Nacional de Romania

El Banc Nacional de Romania (en rumà: Banca Naţională a României, BNR) és el banc central de Romania i va ser establit en abril de 1880.
Història
El Banc Nacional de Romania va ser creat per llei el 17 d'abril de 1880, en un capital inicial de 30 millons de lei, dels quals 10 millons eren capital estatal i els 20 millons restants eren capital privat.[1] Va ser investit en el privilegi d'emetre billets acceptats en transaccions, privilegi ampliat vàries voltes.
El BNR és el decimotercer banc central del món.[2] Els primers billets emesos pel BNR varen ser de 20, 50, 100, 500 i 1000 lei. També es varen emetre monedes d'or, argent i coure.[3] Gràcies a la llei de Gresham, podem comprendre per qué les monedes d'or (valor nominal de 20 lei) s'atesoraven.
Fins a 1948, l'institució era privada, controlada en mà de ferro pels accionistes, els qui, en més d'una ocasió, varen desafiar al govern.[4] No obstant, es pot afirmar (en base en les senyes) que, si ben d'iure era una institució privada, de facto era estatal.[5] Tant en el periodo "privat" com en l'estatal.
En 1916, durant l'invasió de les Potències Centrals, els valors del Banc Nacional de Romania, junt en uns atres; en atres objectes de valor (el tesor rumà) varen ser enviats a Moscou per a la seua custòdia, pero mai varen ser tornats (llevat el tesor Pietroasele - actualment en exposició en el Museu Nacional d'Història de Romania, la colecció numismàtica del Banc Nacional, i algunes pintures i archius).
Periodo comuniste
Durant el periodo comuniste, el BNR es va convertir en una institució estatal. La nacionalisació es va portar a terme en 1947, justificada com una eixida a l'estancament econòmic que va seguir a la Segona Guerra Mundial (alta inflació, especulació i migracions internes causades per la sequia de 1946).[6]
En 1948, la nacionalisació es va utilisar com a llegitimació per a la nova reforma monetària, que va facilitar la transició de l'antic leu al nou i va impondre un llímit a l'intercanvi de divises per part de la burguesia. La classe explotadora es va empobrir de la nit al matí.[7]
El 28 de juliol de 1959, un grup armat de sis judeus rumans, membres de l'aparat de Partit Comuniste de Romania (la banda d'Ioanid: Alexandru Ioanid, Paul Ioanid, Igor Sevianu, Mónica Sevianu, Saşa Muşat i Haralambie Obedeanu) varen ser acusats d'haver furtat un vehícul blindat del Banc Nacional de Romania 1.600.000 lei (prop de $250.000 dólars en preus de 1959). Es va tractar del robo bancari més famós en el Bloc de l'Est. Més allà de les acusacions per motius ideològics, durant el juí no es varen donar les raons per a les acusacions del robo, o per a que el grup d'Ioanid ho cometera. Encara que els diners sostrets era en lei, una moneda que en eixe moment no podia ser canviada per cap moneda forta internacional, durant el juí, els acusats varen ser acusats d'intentar donar els diners a organisacions sionistes per a que enviaren judeus rumans a Israel. Estos aspectes, junt en els numerosos casos de sentències en falses acusacions, han dut a la majoria a dubtar de que el robo tinguera lloc, o que estiguera a càrrec dels enjuïciats.
L'11 de juny de 2021, Mugur Isărescu i Octavian Armașo, governador del Banc Nacional de Moldàvia, varen renovar l'acort de cooperació entre els dos bancs centrals, ampliant la colaboració en el desenroll de capacitat institucional, supervisió, gestió de crisis, proveïdors de servicis de pagament i emissors de diners electrònics, i infraestructura del mercat financer.[8]
Arquitectura
L'antic palau del BNR


La sèu del Banc Nacional de Romania en la vista del carrer Lipscani és un dels edificis bancaris més imponents i massius en Romania. En l'actualitat, en un edifici històric, i un monument artístic protegit. Va ser erigit en el lloc d'una antiga posada construïda per Şerban Cantacuzino (1678-1688).
El 26 de febrer de 1882, als arquitectes Cassien Bernard i Albert Galleron se'ls va assignar la tasca del proyecte del Palau del BNR. La construcció de l'edifici, en estil eclèctic de finals del XIX, en alguns elements neoclàssics, es va prolongar des del 12 de juliol de 1884 (quan es va posar la primera pedra) fins a juny de 1890 baix la direcció de l'ingenier arquitecte Nicolae Cerchez assistit per l'arquitecte I. Băicoianu.
El nou Palau del BNR
En la frontera en el carrer Doamnei, la nova ala del Palau del BNR va ser construïda durant la Segona Guerra Mundial, despuix de posar la primera pedra en 1937. La construcció es va dur a terme entre 1942-1944 baix la direcció de l'arquitecte Ion Davidescu assistit per atres dos arquitectes, Radu Dudescu i N. Creţoiu.
L'edifici és emblemàtic de l'estil neoclàssic en influències racionalistes que varen prevaldre en el periodo d'entreguerras. Impressiona per la seua monumental escala de granit, les enormes columnes corintias formant la frontera, i les grans sales revistades de marbre en l'interior de l'edifici.
Vore també
Referències
- ↑ «Romania: from 1880 to 1947» (en en). South-Eastern European Monetary and Economic Statistics from the Nineteenth Century to World War II.
- ↑ «Isărescu: BNR este a 13-a bancă centrală înfiinţată în lume, eu prefer să spun că este a 16-a pentru că 13 poartă ghinion» (en ro). ZF. ro.
- ↑ «Items from Romania – Numista». en. numista. com.
- ↑ «BNR, vazuta din profil» (en ro). ZF. ro.
- ↑ «ISTORIA LEULUI» (en ro). www.bnr. ro.
- ↑ Cioroianu, p. 73.
- ↑ Cioroianu, p. 74.
- ↑ «VIDEO România și Republica Moldova au reînnoit acordul de cooperara la nivelul băncilor centrale - HotNews. ro», HotNews. ro, 2021-06-11 (en ro).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Banco Nacional de Rumania» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.