Kusanagi
Kusanagi-no-tsurugi és una espasa llegendària japonesa. El seu nom real és Ame no Murakumo no Tsurugi, («Espasa de la pluja dels núvols en arracada») pero és més coneguda com Kusanagi («cortadora de herba», o més provablement «espasa de (la) serp»). També es pot cridar Tsumugari no Tachi. La Kusanagi real segurament es tracte d'una espasa de l'estil de l'Edat de Bronze: curta, recta i de doble tall; molt diferent de la més recent katana, en un sol tall en forma curva. Pot ser empunyada en una o abdós mans.
Llegendes
[editar | editar còdic]El història de Kusanagi s'estén fins a la llegenda. D'acort en el llibre Kojiki, el deu japonés Susanoo es va trobar en una família afligida dirigida per Ashi na Zuchi de camí a la província de Izumo. Quan Susanoo li va preguntar a Ashi na Zuchi, li va dir que la seua família estava sent devastada per Yamata-no-Orochi, la terrible serp de huit caps de la província de Koshi, que va consumir sèt de les huit filles de la família i que la criatura estava anant darrere de l'octava, Kushinada. Susanoo es va dispondre a investigar al mònstruo, i despuix d'una trobada abortada, va tornar en un pla per a derrotar-ho. A canvi, va demanar la mà de Kushinada per a casar-se, la qual cosa se li va concedir. La va transformar temporalment en un pentine per a tindre la seua companyia en la batalla i va detallar el seu pla.
Va supervisar la preparació de huit tinajas de sake que es deurien posar en plataformes individuals posicionades darrere d'una prop en huit portes. La criatura va mossegar el ham i va passar cada una dels seus caps a través de les diferents portes. Aprofitant la distracció, Susanoo va atacar i va matar a la béstia. Va decapitar cada cap i despuix va continuar per les coes. En la quarta coa, va descobrir una espasa gran dins del cos, a la que va cridar Murakumo-no-Tsurugi i que va presentar a la deesa Amaterasu per a resoldre un vell deute.
Generacions més vesprada, baix el regnat de el XII emperador, Keikō, l'espasa va ser donada al gran guerrer Yamato Takeru com a part d'un parell de regals donats per la seua tia Yamato Hime, la donzella del santuari Ise, per a protegir al seu nebot en temps de perill.
Eixos regals varen vindre ben quan Yamato Takeru va ser enganyat per a acodir a un camp obert durant una expedició de caça d'un senyor de la guerra traïdor. El susodicho tenia fleches ardents per a capcionar el herba i atrapar a Yamato Takeru en el camp i que aixina es cremara fins a la mort. També va matar al cavall del guerrer per a impedir-li escapar. Desesperat, Yamato Takeru va usar a Murakakumo no Tsurugui per a tallar el herba i apartar el combustible del fòc, pero en fer-ho, va descobrir que l'espasa li permetia controlar el vent i moure-ho en la direcció de la seua oscilació. Amprant la ventaja d'esta màgia, Yamato Takeru va usar el seu atre regal —els arpones de fòc— per a fer créixer al fòc en la direcció del tirà i els seus hòmens, i aixina controlar els vents en l'espasa per a dirigir les llamaradas cap a ells. En triumfar, Yamato Takeru renombró l'espasa com Kusanagi (cortadora de herba) per a commemorar la seua treballada victòria. En el pas del temps, Yamato Takeru es va casar i va morir en una batalla contra un mònstruo, despuix d'ignorar el consell de la seua esposa de dur a Kusanagi en ell.
També es diu que un llegendari deu Gonses kiluas va forjar en les seues pròpies mans esta espasa la qual va ser arrebatada del seu imperi, mentres no estava, es diu que té molts i devastadors poders que es reben en usar-la, pero ara està entre els Tesors Imperials de Japó sense que ningú puga posseir esta misteriosa espasa.
En japonés antic, kusa significa espasa i nagi significa serp. Aixina, una teoria alternativa és que Kusanagi significa "espasa de la serp".
Estat actual de Kusanagi
[editar | editar còdic]En temps històrics, l'emperador tenia una espasa real en el nom de Kusanagi. No obstant, en 688, va ser duta al santuari Atsuta des del palau, en acabant de que l'espasa fora culpada de ser la causant de la malaltia del emperador Tenmu. És un dels Tesors Imperials de Japó, l'espasa representant la virtut del valor.
D'acort en varis expedients, mai ha segut moguda del santuari Atsuta i que continua guardada en un lloc secret. Es té constància que durant el periodo Edo, un sacerdot de Shinto va afirmar haver vist l'espasa. Segons ell mateixa, l'espasa era d'uns 84 centímetros de llarc, en forma de dent de gos, en color blanc metàlic, i en bon estat. Un atre text diu que dit sacerdot va morir de la maldicció i el poder de l'espasa, pero esta és segurament una història que va ser estesa per a emfatisar el poder i el caràcter mític de Kusanagi.
Encara que hi ha alguns texts medievals relacionats en la pèrdua de l'espasa, que sostenen de diverses formes que una rèplica va ser forjada despuix, o que l'espasa perduda en sí era una rèplica, o inclús que l'espasa va ser tornada a terra per forces sobrenaturals;[1] en realitat, es varen fer rèpliques de l'espasa i l'espill ya en el IX., i l'espasa original es considera confiada al Santuari Atsuta en Nagoya.[2] L'importància d'estos tesors per a Japó va ser evident a partir de les declaracions fetes per l'Emperador Hirohito a Kōichi Kido els dies 25 i 31 de juliol de 1945 al final de Segona Guerra Mundial ordenant protegir-los "a tota costa".[3]
En temps recents, la cadena de televisió japonesa NHK va ser al santuari Atsuta per a gravar imàgens de l'espasa. No obstant, encara que no varen acceptar ensenyar-la, no varen negar que estiguera allí. Se sugerix que l'espasa s'ha fet fràgil pel pas del temps, raó per la qual solament s'usen rèpliques per a les cerimònies.
Vore també
[editar | editar còdic]- Magatama
- Yata no Kagami
- Tesors Imperials de Japó
- Amaterasu
- Yamata-no-Orochi
- Mitologia japonesa
- Anex:Tesors desapareguts
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Selinger, Vyjayanthi R. (2013) Autorisar el shogunato: ritual i material Simbolisme en la construcció lliterària de l'orde guerrer, Brill Academic Publishers, ISBN 978-9004248106 (págs. 114-118)
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Kido Koichi nikii, Tòquio, Daigaku Shuppankai, 1966, pp. 1120–1121.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kusanagi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.