Sant Joan de Ulúa

Sant Joan de Ulúa és una illa fortificada i sistema defensiu homònim de l'época novohispana de el XVI, situada en Veracruz, Estat de Veracruz, Mèxic.

Sant Joan de Ulúa

Es tracta d'una fortificació de traça italiana que, despuix del seu us defensiu com a port de Veracruz, el principal del virreinato de Nova Espanya, va ser amprada com a presó i drassana en el xix, i des de finals de el XX funciona com a museu local del fort Sant Joan de Ulúa del Institut Nacional d'Antropologia i Història.

Etimologia del nom

El seu nom original en náhuatl era Chalchiwehkan. El 8 d'abril de 1518, el capità Juan de Grijalva comandaba la segona expedició de alvançament enviada des de l'illa Fernandina, nom que es va donar durant algun temps a l'illa de Cuba, per Diego Velázquez, governador d'esta illa i que havia rebut títul d'alvançat per a esta regió. Com tots, este alvançament incloïa el descobriment, l'exploració, la viabilitat de fundació de noves poblacions, la conquista i naturalment la busca d'or.

Grijalva, despuix de descobrir i explorar en Terra Ferma la desembocadura del riu que els aborigen cridaven riu Tabasco va nominar a esta regió Tabasco i l'expedició va continuar per mar a lo llarc de la costa fins a aplegar a una illa que tenia cases de pedra i un temple. Va continuar l'expedició novament fins a una atra illa que els naturals cridaven Ulúa (del náhuatl Olwah). Grijalva, segons la costum cultural i la política espanyola de l'época designada per a Amèrica, va afegir com a nom de pila el de Sant Joan al que ya tenia l'illa, resultant en Sant Joan de Ulúa.

Història

Vore també: Fortificacions d'Espanya en Amèrica

Situada front a l'actual port de Veracruz, el seu orige està lligat a la fundació de la Vila Rica de la Vora Cruz. La construcció de les fortificacions va ser planejada pels espanyols al mando d'Hernán Cortés el 22 d'abril de 1519 en el context de la conquista i colonisació d'Amèrica i dels atacs pirates i corsarios de l'época contra la Monarquia Hispànica. Les fortificacions estan construïdes en l'estil conegut com traça italiana.

Baixe les órdens del tlatoani Moctezuma Xocoyotzin, el gran majordom huasteco Pínotl, el majordom de Mictlancuauhtla, de nom Yaotzin, el majordom de Teuciniyocan, de nom homònim, i els guies Cuitlapíltoc i Téntitl es varen acostar al barco de Grijalva en el pretext de comerciar per a conéixer les intencions dels nouvinguts. Despuix d'intercanvis comercials, els espanyols varen prometre tornar.

El 22 d'abril de 1519, Hernán Cortés va desembarcar en Sant Joan de Ulúa i el Dumenge de Resurrecció va tindre el primer contacte en el calpixqui de Cuextlan, cridat Teudile, i en el sacerdot de Yohualichan. Es varen intercanviar regals com a símbol de mostres de pau en l'objectiu de conéixer-se. Els indígenes volien enterar-se de les intencions dels conquistadors espanyols, i per la seua banda Cortés volia saber de l'existència d'or. Front a l'illa s'ubicava un chicotet poblat, cap a l'any de 1519, el qual es va alçar en les taules dels mateixos navío que havien naufragat o de barcos inutilisats despuix de recórrer l'Atlàntic per moltes ocasions, lo que li va valdre el nom de la "Ciutat de Taules".

L'illa va servir primerament d'abric i moll per als galeones que duyen mercaderies i viagers d'Espanya a la recent conquistada illa. Des de la fundació d'este port es va saber que la navegació per a aplegar a ell era difícil pels constants nortes i huracans. A pesar d'açò, es va considerar que era la millor ampara contra demés perills naturals i els pirates, precisament pel sistema de secs que actua com una barrera protectora.

En 1524 es reporta la construcció del oratorio franciscano per part de mà d'obra esclava provinent de Guinea (denominació del moment per als esclaus de la regió del riu Senegal i Sierra Leona). En 1526 va tindre lloc una rebelió de persones esclavisades de l'ètnia wolof, causant danys greus a l'illa.

Cap a 1535 es va iniciar la construcció dels primers forts, sobretot en pedra de coral del lloc, en la finalitat de protegir del fondo a les embarcacions pel mal temps, pero principalment i junt en el desaparegut sistema de muralles i baluarts de la ciutat de Veracruz, per a protegir a este importantíssim port dels atacs de pirates, corsarios i filibusteros. En el pas del temps, Sant Joan de Ulúa es va convertir en la fortificació més formidable del seu temps en esta part de l'hemisferi.

El 23 de setembre de 1568, els seus murs varen ser testics de la batalla de Sant Joan de Ulúa en la que una armada d'escolta, part de la flota o Armada Espanyola i a les órdens del general Francisco Luján, va batre a una floteta de piratas corsarios anglesos baix el mando de Francis Drake i John Hawkins.

Serà durant el XVII quan la fortificació adquirixca forma definitiva entorn a la que es realisarien distintes reformes. Aixina, a finals del siscents, l'ingenier Jaime Franck va afegir a les torres i Mur de les Argollas tres cortines i dos semibaluartes, donant lloc a un recint tancat. Esta obra no obstant, mai es va considerar del tot funcional, sobretot en la definició dels semibaluartes del front terrestre, alguna cosa que va començar a corregir-se en les primeres décades de el XVIII, quan es documenta la presència d'ingeniers francesos, ara com a aliats, proponent construir baluarts sancers, dels que solament es realisaria llavors el baluart de la Soletat. En posterioritat a la guerra dels Sèt Anys, ingeniers com Manuel de Santisteban propondran noves regularisació i sobretot ampliar les obres exteriors en la série de fortificacions. Entre 1793 i 1796 es va instalar en el baluart de Sant Pedro el far de Sant Josep. Es va adquirir en Londres i va anar el primer far modern de Nova Espanya i tota Hispanoamèrica. Amprava oli com a combustible, estava dotat de llànties sobre una base triangular de cristal i contava en un mecanisme de rellonge per a emetre fas intermitents.

Ya per a començos de el XIX i en ser consumada l'independència mexicana del domini d'Espanya en 1821, les fortificacions es varen convertir en l'últim baluart lleal a la Monarquia Hispànica. Finalment, les fortificacions varen capitular davant l'eixèrcit independentiste de Mèxic el 23 de novembre de 1825. Durant este mateix sigle, en este lloc es va defendre la sobirania de la nació mexicana i també se li va donar atres usos diferents al de la seua funció original. Va ser ocupada per l'eixèrcit francés en la Guerra dels pastiços en l'any de 1838 i per les tropes nortamericanes durant l'Invasió nortamericana portada a terme cap a 1847. Posteriorment va ser transformada en presó per a polítics.

El 17 de decembre de 1861, segons lo acordat en la Convenció de Londres, tropes espanyoles ocupen la fortalea i el port de Veracruz. En giner se'ls unirien britànics i francesos, quedant estos últims a partir del 9 d'abril de 1862, iniciant-se la segona intervenció francesa.

En 1882 es varen iniciar les obres per a transformar la fortalea en Atarassana Nacional, donant lloc a importants reformes per a donar cabuda a esta indústria naval en servici a la marina mercant i a l'Armada mexicana. Entre les millores es trobava un dic flotant autocarenante adquirit a Société Nouvelle dones Forges et Chantiers de la Méditerranée per 800.000 pesos. Esta drassana va dinamisar l'economia Veracruceña i va estar a càrrec de la Secretaria de Guerra i Marina. Sant Joan de Ulúa també va ser sèu del poder eixecutiu federal en 1915, quan el llavors president, Venustiano Carranza, decidix utilisar l'edifici com a sèu del seu govern durant escassos dies. Eixe any es va decretar també el final de l'us de Sant Joan de Ulúa com a presó. El dic flotant de va afonar en 1923, construint-se un dic sec en 1929. En 1942 es va inaugurar un nou dic en el que es va construir el buc mercant Mèxic, botat en 1958. Finalment, la drassana va ser desmantellada en 1962 i Sant Joan de Ulúa va ser cedit al INAH.

Despuix de les obres de reacondicionamiento de 1975 es va inaugurar el seu museu, en excepció del baluart Sant Crispín, que està ocupat per l'Armada de Mèxic.

La penitenciaría de Sant Joan de Ulúa

Durant la seua época com a presó, Sant Joan de Ulúa es va convertir en un dels llocs més temuts de la seua época en el país. Si ben ya s'utilisaven algunes de les seues instalacions com penitenciaría en l'época colonial, no va ser sino fins a la segona mitat de el XIX quan es va destinar l'immoble a este us.

Diversos personages de l'història de Mèxic varen estar en les seues celes, entre els que es pot nomenar a Fra Servando Teresa de Mier i a Benito Juárez. El personage més famós que va estar ací va ser Jesús Arriaga, popularment conegut com Chucho el Trencat, molt famós durant el govern de Porfirio Díaz, sobretot perque va conseguir escapar més d'una volta dels seus murs.

Potser la més famosa llegenda que es diu es va suscitar en les celes de les fortificacions va ser la de La mulata de Còrdova, qui, segons la conseja, per a escapar de l'Inquisició va pintar en els murs de la seua cela un barco que salpava cap a l'horisó, en el qual va escapar.

Condicions en 1914

Nortamericanes lliberant recluso polítics en 1914.

Nortamericans lliberant recluso polítics en 1914 i de fondo Sant Joan de Ulúa.

El lloc més brut en Veracruz, encara que no tan evident als ulls del públic, era la presó de Sant Joan de Ulúa. Durant varis dies en acabant de que el port havia segut ocupat, els nortamericans no varen fer cap intent de prendre les fortificacions. Els nortamericans en el canoner Prairie es varen molestar en issar i arriar la bandera mexicana ancorat a pocs metros de distància.

Despuix de tres dies, no obstant, un grup d'infants de marina nortamericanes del North Dakota va remar a l'illa per a fer-se càrrec de la fortalea. El comandant mexicà es va rendir en agrade, puix casi s'agotaven les fonts de menjar. Assegurava que els seus hòmens no tenien res que menjar llevat frijol del gorc. Per orde del comandant dels infants de marina, va obrir les grans portes de ferro de l'àrea de les celes.

Per als americans, va ser com si de sobte un forat s'haguera obert cap al Infern de Dante. Varis centenars d'hòmens estaven acurrucados junts, en una série de celes cavernosas, cada una d'uns quaranta peus [12 m] de llarc i quinze peus [4.5 m] d'ample. Els infants de marina casi varen caure vençuts per la pudor i per les clamor maniáticos dels presoners. Els convictes estaven bruts i en harapos, puix cada home duya posada la mateixa roba que havia dut en ell.

Molts tenien malaria i tuberculosis cròniques; casi tots tenien diarrea crònica o atres malalties gastrointestinals. La condició dels presos polítics, els hòmens que havien tractat d'escapar del servici militar, era prou mala. Pero en un atre forat, en a on estaven encarcerats els presos criminals, era encara més greu. Els hòmens en el seu interior estaven com a animals. No hi havia banys en cap de les celes, o en l'àrea de celes, i tota la presó estava infestada per rates, panderoles, aranyes, i puces.

Per órdens del general Funston els presos polítics varen ser posats en llibertat. Alguns varen retornar a les seues llars en diverses parts de la república; uns atres, que temien represàlies per part del govern d'Horta, varen preferir permanéixer en Veracruz. Només els presos comuns que, en opinió del govern militar, havien segut justament condenats, varen ser mantinguts en custòdia, i estos varen ser traslladats a millors i més sanitàries instalacions en la presó de la ciutat.

La neteja de la presó va ser un treball més prodigiós que la del mercat, i va necessitar el treball d'infants de marina, mariners i presoners durant vàries semanes. Les parets i els pisos varen ser raspats, es varen tractar en vapor, es varen llavar en creolina, i es enjuagaron en mànegues d'alta pressió. Les plagues de bichos varen ser exterminades en vapors de sofre; en total, els nortamericans varen cremar 1,200 lliures de sofre. Tan brutes estaven les masmorres més profundes que els presos que treballaven allí, fent les tasques més nocives, varen treballar per tandes per a no tindre nàusees per les olors. Com a relat final quan els agents sanitaris nortamericans varen quedar finalment satisfets en les condicions de la presó, les celes varen ser sagellades. La fortalea va ser utilisada posteriorment com a quarter dels infants de marina i soldats.

Recorregut

Sant Joan de Ulúa actualment és una fortalea que els visitants poden recórrer acompanyats d'un guia que es troba en l'entrada, durant el trayecte es pot conéixer el primer far de Mèxic, travessar el pont de l'últim sospir, entrar al mateix lloc a on va estar “'Chucho el trencat'” i conéixer tot sobre “La Mulata de Còrdova”.

Vore també

• Ocupació nortamericana de Veracruz de 1914
• Batalla de Sant Joan de Ulúa
• Batalla de Sant Joan de Ulúa (1838)

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sant Joan de Ulúa.
• Pàgina de Sant Joan de Ulúa
• Pàgina de Sant Joan de Ulúa en l'Institut Nacional d'Antropologia i Història [1] archivat en Wayback Machine.
• Informació turística sobre el la fortalea de Sant Joan de Ulúa
• Video Fortalea de Sant Joan de Ulúa
• Sant Joan de Ulúa in: Fortalees.org
• ^{[enllaç trencat]}
• El contingut d'est artícul incorpora material d'una entrada de l'Enciclopedia Libre Universal, publicada en castellà baix la llicència Creative Commons Compartir-Igual 3.0.