Quart viage de Colón

El quart viage de Cristóbal Colón va ser una expedició transoceànica dirigida per Cristóbal Colón en el propòsit de trobar un pas marítim per l'oest cap a Àsia que va partir de Sevilla el 9 de maig de 1502. Este viage va recórrer la costa de Centroamérica i va avistar les costes caribenyes dels actuals països d'Hondures, Nicaragua, Costa Rica, Panamà i Colòmbia, aixina com algunes chicotetes illes com les Caimà Brac i Menut Caimà. Colón va terminar perdent les seues quatre naus i naufragant en els seus hòmens en Jamaica. Varen ser rescatats per una carabela enviada des de l'Espanyola. Colón va retornar finalment a Espanya com a passager d'una nau mercant, aplegant a Sanlúcar de Barrameda el 7 de novembre de 1504.

Antecedents

En el seu primer viage, Cristóbal Colón havia descobert un nou camí a les Índies en 1492 quan aplega al Carib, pensant que era Àsia o Les Índies, navegant des d'Espanya. Durant el seu segon viage va realisar més expedicions pel Carib mentres assentava el domini castellà en L'Espanyola, per mig de la fundació de La Isabela o la batalla de la Vega Real. En el seu tercer viage a les Índies va trobar les costes del nort de l'actual Veneçola, sent el primer europeu que va aplegar a la massa continental americana. En els seus tres primers viages, Colón havia visitat casi totes les illes del Carib, pero l'única colonisada pels espanyols era L'Espanyola. Durant tots els seus viages, Colón atenia a tot lo que poguera recordar-li a alguna cosa asiàtic, per a assegurar-se de que estava en bon camí per a aplegar a l'Àsia que es coneixia en Europa; les illes de les espècies, Japó (coneguda com Cipango), el riu Ganges, etc.

Per les seues gestions en les Índies, que alguns varen creure ineficaces, pels seus abusos esclavizando i torturant als indígenes (en contra de les prohibicions expresses d'Isabel la catòlica) i per l'ampliació dels permissos d'exploració a atres exploradors castellans, Colón va perdre l'estatus que ell creïa haver adquirit en 1492 en les Capitulacions de Santa Fe, d'únic governador dels territoris que descobrira. En una carta de privilegis dels reis firmada en Valéncia de la Torre, el 14 de març de 1502, pels Reis Catòlics li'l va retirar a Colón definitivament del govern d'Espanya

Objectius

Alguns historiadors opinen que per a la realisació d'este viage Colón va deure prometre als reis d'Espanya l'arribada a Terra Santa. Cert és que en obres escrites en esta etapa de la seua vida, com la Lettera raríssima i el Llibre de les Profecies, dona enorme importància a este factor cristià. No obstant, molts autors diuen que realment Colón va fer este viage perque els reis varen insistir en això donats els alvanços que realisava Portugal cap a l'Índia. L'objectiu final d'este viage seria aplegar a les illes de les espècies o Molucas en la finalitat d'alvançar-se als seus rivals portuguesos i conquistar les riquees del Índic. Colón pensava que les terres descobertes no estaven unides, sino que devia existir una comunicació en l'Índic i que eixe pas devia estar entre Veragua i Nom de Deu, i que trobar eixe pas era fonamental per a aplegar a les illes de les espècies directament. El perqué de la pressa es podria trobar en els alvanços dels portuguesos. L'expedició de Vasc de Gama (1497-1499) havia aplegat ya a l'Índia de veres vorejant Àfrica.

En les instruccions no es menciona expressament la busca d'este pas, pero se li va adjuntar una carta per si es topava en Vasc de Gama. Tampoc se li permetria desembarcar en L'Espanyola, donades les circumstàncies dels seus anteriors viages. Si be, dispondria de tot lo necessari per al fletamiento d'armes i municions, prendria possessió de totes les terres de les Índies que descobrira dins de la demarcació otorgada a Castella pel Tractat de Tordesillas i es deuria prestar especial atenció a les riquees d'or, argent, pedres precioses i espècies.