Salm (gènero)
Els salmons i truches (el gènero Salm) són peixos marins i d'aigua dolça (eurihalinos) de la família dels salmónidos distribuïts pels oceans i mars de casi tot lo món, en algunes espècies que només viuen en aigua dolça en Europa i Àsia.[1] El seu nom procedix del llatí salm, que és com cridaven en la antiga Roma a estos peixos.[2] Sobre la genètica són parents propencs dels salmons i truches del Pacífic (el gènero Oncorhynchus), i tenen una anatomia similar, encara que l'anàlisis d'ADN mitocondrial ha mostrat diferències entre estos dos gèneros.
Hàbitat i biologia
[editar | editar còdic]
Algunes de les espècies d'este gènero són diádromos:[1] naixen en aigües dolces, migran al oceà i tornen a l'aigua dolça per a procrear. Se'ls atribuïx la capacitat de tornar al mateix lloc a on varen nàixer per a reproduir-se, i els estudis recents mostren que a lo manco un 90 % dels salmons que remonten una corrent varen nàixer en ella. No se sap cóm s'orienten, pero pot ser que el seu fi sentit de l'olfat reconega la química del seu riu natal.[3] Moltes atres espècies passen tota la seua vida en el riu o en un llac.[1]
Importància per a l'humà
[editar | editar còdic]
Són espècies molt valorades en la peixca, tant en la deportiva com per a la seua comercialisació com a aliment per a consum humà. Moltes espècies són molt usades en acuicultura.[1]
Valor alimentici
[editar | editar còdic]El salmó és un aliment habitual i raonablement sà pel seu alt contingut en proteïnas i àcit grassos omega-3, en un contingut moderat en grassas. El salmó és un peix blau o gras que aporta uns onze grams de greix per cada cent grams de carn, un contingut similar al de les sardinas, el jurel o el tonyina. El greix és ric en àcit grassos omega-3, que contribuïxen a disminuir els nivells de colesterol i triglicèrits plasmáticos, i ademés aumenten la fluïdea de la sanc, lo que prevé la formació de coàguls o trombos. Per este motiu es recomana el consum habitual de salmó a la població en general, i en particular en cas de trastorns cardiovasculars. El salmó és una excelent font de proteïnes d'alt valor biològic, de la mateixa manera que el restant de peixos. Segons informes de la revista Science [4] els salmons de criadero poden tindre alts continguts de dioxinas. Els nivells de PCB (bifenil policlorinado) poden ser fins a huit voltes més alts en els criats que en els salvages,[5] i el contingut en omega-3 pot ser menor. A pesar d'açò, l'autoritat d'alimentació britànica (FSA) recomana el consum inclús de salmó criat, puix els seus beneficis superen els riscs. Per una atra part, el salmó és un dels peixos menys afectats pel mercuri (metilmercurio).cita requerida Entre les malties causades pel seu consum es troba l'aparició del Diphyllobothrium nihonkaiense.[6]
Els salmons i truches del gènero Salm són peixos marins i d'aigua dolça de la família Salmonidae, distribuïts àmpliament pels oceans i mars del món i algunes espècies habiten exclusivament en aigua dolça en Europa i Àsia. Estos peixos són altament valorats per la seua carn, rica en proteïnes i àcit grassos omega-3, els quals són beneficiosos per a la salut cardiovascular. No obstant, algunes investigacions han senyalat que els suplements d'omega-3 disponibles comercialment poden no tindre la mateixa efectivitat que el omega-3 obtingut de fonts naturals, com el salmó, per la variabilitat en la purea i concentració dels àcit grassos en dits suplements.[7]
Acuicultura
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Espècies
[editar | editar còdic]Existixen les següents espècies vàlides en este gènero:[8]
- Salm abanticus Tortonese, 1954
- Salm akairos Delling i Doadrio, 2005 - trucha del llac Ifni.
- Salm aphelios Kottelat, 1997
- Salm balcanicus (Karaman, 1927)
- Salm carpio Linnaeus, 1758 - carpione del llac de Garda.
- Salm caspius Kessler, 1877 - trucha del mar Caspio.
- Salm cenerinus Nardo, 1847
- Salm cettii Rafinesque, 1810 - trucha del mar Tirreno.
- Salm chilo Turan, Kottelat i Engin, 2012
- Salm ciscaucasicus Dorofeeva, 1967
- Salm coruhensis Turan, Kottelat i Engin, 2010[9]
- Salm dentex (Heckel, 1851)
- Salm ezenami Berg, 1948
- Salm farioides Karaman, 1938
- Salm ferox Jardine, 1835
- Salm fibreni Zerunian i Gandolfi, 1990 - carpione del llac Fibreno.
- Salm ischchan Kessler, 1877 - trucha del llac Seván.
- Salm kottelati Turan, Doğan, Kaya, & Kanyılmaz, 2014 - trucha del riu Alakir
- Salm labrax Pallas, 1814 - salmó del mar Negra.
- Salm letnica (Karaman, 1924) - trucha del llac Ohrid.
- Salm lourosensis Delling, 2011 - trucha del riu Louros
- Salm lumi Poljakov, Filipi i Basho, 1958
- Salm macedonicus (Karaman, 1924)
- Salm macrostigma (Duméril, 1858)
- Salm marmoratus Cuvier, 1829 - trucha marmórea.
- Salm montenigrinus (Karaman, 1933)
- Salm nigripinnis Günther, 1866
- Salm obtusirostris (Heckel, 1851) - trucha del mar Adriático.
- Salm ohridanus Steindachner, 1892
- Salm opimus Turan, Kottelat i Engin, 2012
- † Salm pallaryi Pellegrin, 1924
- Salm pelagonicus Karaman, 1938
- Salm peristericus Karaman, 1938
- Salm platycephalus Behnke, 1968 - trucha de Turquia.
- Salm rhodanensis Fowler, 1974
- Salm rizeensis Turan, Kottelat i Engin, 2010[9]
- Salm salar <smallinnaeus, 1758 - salmó comú, salmó de l'Atlàntic o salmó de llac.
- Salm schiefermuelleri Bloch, 1784
- Salm stomachicus Günther, 1866
- Salm taleri (Karaman, 1933)
- Salm tigridis Turan, Kottelat & Bekta, 2011
- Salm trutta <smallinnaeus, 1758 - trucha comú, en les següents subespècies:
- Salm trutta aralensis (Berg, 1908) - trucha del mar d'Aral.
- Salm trutta fario (Linnaeus, 1758) - trucha fario.
- Salm trutta lacustris (Linnaeus, 1758) - trucha de llac.
- Salm trutta macrostigma (Duméril, 1858) - trucha de Còrsega.
- Salm trutta oxianus (Kessler, 1874)
- Salm trutta trutta (Linnaeus, 1758) - trucha europea o trucha marina.
- Salm visovacensis Taler, 1950
- Salm zrmanjaensis Karaman, 1938
Vore també
[editar | editar còdic]- Salmonicultura
- Acuicultura
- Campanu
- Piscirickettsiosis
- Salmó (color)
- Lohikeitto
- Oncorhynchus - salmons i truches del Pacífic
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Nelson (1994). org/details/fishesofworld0000nels Fishes of the world, 3ª edició edició (en anglés), New York: John Wiley & Sons, Inc., pp. org/details/fishesofworld0000nels/page/600 600 p.
- ↑ Romero (2002). An etymological dictionary of taxonomy, Madrit: unpublished.
- ↑ Riede, K., 2004. “Global register of migratory species - from global to regional scals. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081”. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemània. 329 p.
- ↑ «cetareasalmantina. es/index. php/productos/53-pescado-fresco/138-salmon Salm (gènero)».
- ↑ «archive. org/web/20190201172008/https://www. infopescado. com/producto/salmon/ Salm (gènero)». Archivat des d'el infopescado. com/producto/salmon/ original, el 1 de febrer de 2019. Consultat el 1 de febrer de 2019.
- ↑ (2009).cdc. gov/eid/artícul/15/6/09-0132_article «Diphyllobothriasis associated with eating raw Pacific salmon».Emerg. Infect. Dis..15(6)
- 866–70.ISSN 1080-6059.
- ↑ fit/el-engano-de-els-suplementos-de-omega-3-lo-que-debes-saber/ omega3. fit
- ↑ "Salmonidae". En FishBase (Rainer Froese y Daniel Pauly, eds.). Consultada en novembre de 2015. N.p.: FishBase, 2015.
- ↑ 9,0 9,1 Turan, D., Kottelat, M. i Engin, S., 2009. "Two new species of trouts, resident and migratory, sympatric in streams of northern Anatolia (Salmoniformes: Salmonidae)". Ichthyol. Explor. Freshwaters, vol. 20, n.º 4, pp.333-364
- Salm (gènero) en l'ITIS.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Salm (gènero).
Wikispecies té un artícul sobre Salm (gènero).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salmo (género)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.