Salmonicultura
La salmonicultura és una branca de l'acuicultura enfocada a la producció de peixos de la família salmonidae o peixos salmoniformes, tant truchas com salmones. En el cas de la trucha, es coneix com truticultura.
En ser peixos anádromos deuen passar durant el seu cicle de vida per etapes d'aigua dolça i d'aigua salada. La posada i el desenroll de larves i alevines transcorre en aigua dolça, tant per a truchas com salmones. En el cas de la trucha, es pot mantindre en aigua dolça fins al seu tamany comercial, o realisar el procés d'esmoltificación, de la mateixa manera que en el salmón, que és una adaptació gradual a l'aigua de mar en el que es produïxen importants canvis fisiològics.
La crío i producció comercial del salmón va aparéixer en els anys setanta. Segons un informe solicitat per l'Associació de l'Indústria del Salmón de Chile A.G., en 2007 la producció mundial de salmón (tant selvada com cultivat) va alcançar els 2,85 millons de tonellades round,[1] dels quals 1,82 millons varen correspondre al salmón cultivat.[2] Els majors productors de salmón cultivat, segons el mateix informe, varen ser Noruega en un 43,3 % de la producció, i Chile en un 36 %, seguits a distància per Regne Unit en un 7,6 % i Canadà en un 6,5 %.[3]
l'impacte ambiental de la salmonicultura inclou aportes a la eutrofización dels oceans, l'alt us d'antibiòtics i l'escape massiu de salmones que depredan i emmalaltixen espècies locals.
Història
[editar | editar còdic]Originalment els primers salmones cultivats varen provindre dels recursos salvages, que eren atrapats durant la migració cap a aigües dolces des de l'oceà. En el cas d'Escòcia els primers intents varen ser realisats en 1838, i en 1890 hi havia 18 hatcheries funcionant.
En Chile, l'Institut de Foment Peixquer (IFOP) va introduir entre 1850 i 1920 el salmón coho (Oncorhynchus kisutch), i en 1973 va conseguir introduir tècniques de cultiu dutes des de l'estranger. La salmonicultura va començar l'any 1974 en el cultiu de la trucha arcoíris (Oncorhynchus mykiss).
Impacte ambiental
[editar | editar còdic]Un dels impactes ambientals de la salmonicultura és el rol que esta tindria en l'eutrofización dels oceans, pel seu aporte de nutrients a la columna d'aigua provinents tant de l'aliment peletizado com dels rebujos orgànics produïts pels peixos confinats. Si be la relació entre els fenomens de floració algales nocives com la marea roja i la salmonicultura ha segut un tema disputat —lloc que també existixen atres activitats humanes, com l'agricultura i l'urbanisació de la vora costera, que descarreguen nutrients als sistemes aquàtics—, de totes formes no ha deixat de ser un flanc de crítiques de l'activitat salmonera, particularment despuix de la crisis de la marea roja de 2016 que va afectar a la Regió dels Lagos.[4][5][6][7][8]
Una atra de les acusacions també ha apuntat a l'alt us d'antibiòtics per part de l'indústria chilena —principalment en comparació als productors noruecs— i els consegüents riscs associats al excessiu us de antimicrobianos. En 2014 l'indústria salmonera chilena va utilisar 567 tonellades d'antibiòtics, cantitat 1500 voltes superior a lo que va utilisar Noruega eixe mateix any.[9] L'alta dependència en antimicrobianos per part d'empreses chilenes es deu a la presència d'una malaltia bacteriana en les aigües chilenes —Septicèmia rickettsial salmonídea (SRS)— que no està present en el país nòrdic. En 2019 la cantitat total va ser de 304 tonellades, la sifra més baixa des de 2011.[10]
L'indústria també ha segut criticada pels escapes de salmones, els quals tindrien efectes amoladors en el mig ambient, entre ells la depredación d'espècies natives i la transmissió de malalties a fauna selvada.[11] Segons el Servici Nacional de Peixca i Acuicultura de Chile, entre 2010 i 2019 hi ha registre de 66 events de fuga de salmónidos, els quals en total varen sumar 4 537 314 eixemplars escapats.[12] En 2020 la Superintendencia del Mig ambient de Chile va multar a Mowi (ex Marine Harvest) per «dany ambiental irreparable» a raïl de l'escape de més de 690 000 peixos en illa Huar en 2018. La multa, que va ascendir a 6,6 millons de dólars, ha segut la més alta que ha aplicat l'organisme en la seua història.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Una tonellada round és una tonellada de producte sancer i dessagnat, en cap, en vísceres i agallas. Es denomina també tonellada "de sancer equivalent" (Whole Fish Equivalent)
- ↑ Informe Econòmic Salmonicultura 2007, p. 1
- ↑ Informe Econòmic Salmonicultura 2007, p. 12
- ↑ «Mareja roja i salmonicultura en el sur de Chile» (PDF). Institut de Foment Peixquer. Oceana.
- ↑ «[1]». Consultat el 25 d'agost de 2020.
- ↑ «[2]». Consultat el 25 d'agost de 2020.
- ↑ «[3]». Consultat el 25 d'agost de 2020.
- ↑ «[4]». Consultat el 25 d'agost de 2020.
- ↑ «Use d'antibiòtics en la salmonicultura chilena: causes, efectes i riscs associats» (PDF). Oceana Chile. Archivat des d'el original, el 28 d'abril de 2021. Consultat el 25 d'agost de 2020.
- ↑ «[5]». Consultat el 25 d'agost de 2020.
- ↑ «[6]». Consultat el 25 d'agost de 2020.
- ↑ «Escapes de peixos en la salmonicultura». Servici Nacional de Peixca i Acuicultura. Consultat el 25 d'agost de 2020.
- ↑ «de-fuga-de-salmones-en-2018-empresa-impugnara-la-resolucion/ ». Consultat el 25 d'agost de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salmonicultura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.