Peter Simon Pallas

Peter Simon Pallas (Berlín, 22 de setembre de 1741 - 8 de setembre de 1811) va ser un zoólogo i botànic alemà, célebre pels seus treballs en Rússia.

Biografia

Pallas va nàixer en Berlín, fill d'un professor de cirugia. Va estudiar en tutors privats i es va interessar per l'història natural. Posteriorment va assistir a l'Universitat de Trobe i a l'Universitat de Gotinga. En 1760, es va traslladar a l'Universitat de Leiden i va obtindre el grau de doctor en 19 anys.^{cita requerida}

En els anys següents, va viajar a Holanda i a Londres, millorant els seus coneiximents mèdics i quirúrgics. En Londres coneix a Thomas Pennant, en qui mantindrà una abundant correspondència. De fet, va ser Pallas el que va proporcionar el material que va permetre a Pennant escriure el seu Arctic Zoology. La seua notorietat va ser tal que en tan sol 23 anys ya pertanyia a la Royal Society de Londres.^{cita requerida}

Posteriorment, es va establir en L'Haya. El nou sistema de classificació animal que va propondre va ser alabat per Georges Cuvier. En 1766, va escriure Miscellania Zoologica, que incloïa la descripció de numerosos vertebrats nous, que havia descobert en les coleccions del museu holandés. Va planejar un viage al sur d'Àfrica i a les Índies Orientals, pero va tindre que suspendre-ho a causa de que el seu pare ho va cridar a Berlín. Allí va escomençar a treballar en el seu Spicilegia Zoologica (1767-1780).^[1]

En 1767, va ser invitat per Catalina II de Rússia a l'Acadèmia de les Ciències de Sant Petersburgo com a professor, i entre 1769 i 1774 va dirigir una expedició a Siberia a on va arreplegar numerosos espècimen. L'expedició va explorar el curs alt del riu Amur i la mar Caspio, aixina com els Montes Urals i l'Altái alcançant fins al llac Baikal.^{cita requerida}

Entre 1793 i 1794, va dirigir una segona expedició al sur de Rússia, visitant Crimea i la mar Negra.^{cita requerida}

En 1772, Pallas es va enterar de que s'havia descobert un tros de metal de 700 kg trobat prop de la ciutat de Krasnoyarsk. Pallas va dispondre el seu transport fins a Sant Petersburgo. L'anàlisis posterior del metal va mostrar que es tractava d'un nou tipo de meteorit de ferro. Este nou tipo de meteorits es coneix des de llavors com Pallasita, mentres que el meteorit en concret es diu Krasnoyarsk o a voltes Ferro de Pallas (el nom li'l va donar Ernst Chladni en 1794). Entre 1778 i 1779, va publicar Novae sepcies quadrupedum, i glirium ordine... a on va descriure noves espècies de vertebrats de Siberia. Va establir amistat en Catalina II de Rússia, segurament pel seu comú orige germànic. L'emperatriu va ordenar que Pallas tinguera accés a totes les plantes arreplegades per atres naturalistes lo que va permetre a Pallas publicar la seua Flora Rossica (1784-1788).

Obra

Posteriorment va començar la seua gran obra, Zoographia Rosso-Asiatica, que li duria el restant de la seua vida i que va aparéixer en quatre volums, l'últim despuix de la seua mort baix la direcció de Wilhelm Gottlieb Tilesius von Tilenau (1769-1857). La publicació de l'obra va ser problemàtica tenint en conte la seua envergadura i el cost del proyecte. L'obra va aparéixer sense les places en 1826 i completa en 1831.

Pallas va realisar una síntesis entre Linneo i Buffon. Va utilisar el sistema binomial pero admetia que les espècies no són estables de forma definitiva, sino que poden evolucionar la seua apariència de forma notable a causa de factors climàtics. Numerosos animals duen el nom de Pallas, entre ells el gat de Pallas (Otocolobus manul), mosquitero de Pallas (Phylloscopus proregulus), gavión cabecinegro (Palla's Gull, en anglés) (Larus ichthyaetus), ganga de Pallas (Syrrhaptes paradoxus), escribano de Pallas (Emberiza pallasi) o la buscar-la de Pallas (Locustella certhiola).

Algunes publicacions

Elenchus zoophytorum, sistens generum adumbrationes generaliores et specierum cognitarum succinctas descriptiones, cum selectis auctorum synonymis. van Cleef, Donen Haag 1766
Miscellanea zoologica, quibus novæ imprimis atque obscuræ animalum species describuntur et observationibus iconibusque illustrantur. Donen Haag 1766
Spicilegia zoologica. Berlín 1767-77
Lyst der Plant-Donaren, bevattende d'algemeene schetzen der geslachten en korte beschryvingen der bekende zoorten. van Paddenburg & van Schoonhoven, Utrecht 1768
Naturgeschichte merkwürdiger Thiere. Berlín 1769-78
Dierkundig mengelwerk, in het welke de nieuwe of nog duistere zoorten van donaren, door naauwkeurige afbeeldingen, beschryvingen en verhandelingen opgehelderd worden. van Paddenburg & van Schoonhoven, Utrecht 1770
Reise durch verschiedene Provinzen dones Russischen Reichs. St. Petersburg 1771-1801
Continens quadrupedium, avium, amphibiorum, piscium, insectorum, molluscorum aliorumque marinorum fasciculos decem. Berlín 1774.
Sammlungen historischer Nachrichten *über die mongolischen Völkerschaften. St. Petersburg, Frankfurt, Leipzig 1776-1801

Betrachtungen *über die Beschaffenheit der Gebürge und Veränderungen der Erdkugel, besonders in Beziehung auf dones Rußische Reich. Hartknoch, Frankfurt 1778
Miscellanea zoologica. Leiden 1778
Novae species quadrupedum i glirium ordine, cum illustrationibus variis complurium ex hoc ordine animalium. Walther, Erlangen 1778.
Natuurlyke historie van nieuwe en nog weinig bekende soorten van donaren. van Esveldt & Holtrop, Ámsterdam 1779
Observations sur la formation dones montagnes et els changements arrivés au globe. Segaud, St. Petersburg 1779
Сравнительные словари всех языков и наречий, собранные десницею всевысочайшей особы. St. Petersburg 1787-89
Bemerkungen auf einer Reise in die südlichen Statthalterschaften dones Russischen Reichs, in donen Jahren 1793 und 1794. Martini, Leipzig 1799-1803
Enumeratio plantarum in horto Procopii a Demidof. St. Petersburg 1781
Icones Insectorum praesertim Rossicae, Sibiriaeque peculiarium. Walther, Erlangen 1781-98
Nordische Beyträge zur physikalischen und geographischen Erd- und Völkerbeschreibung, Naturgeschichte und Oekonomie. Logan, St. Petersburg 1781-96

Observations sur la formation dones montagnes et els changemens arrivès à notre globe. Méquignon, St. Petersburg 1782
Flora Rossica seu Stirpium Imperii Rossici per Europam et Asiam, indigenarum descriptiones et icones. Weitbrecht, St. Petersburg 1784-88
Linguarum totius orbis vocabularia comparativa. St. Petersburg 1786
Путешествие по разным местам Российского государства. St. Petersburg 1786-1809
Charakteristik der Thierpflanzen, worin von donen Gattungen derselben allgemeine Entwürfe und von denen dazugehörigen Arten kurze Beschreibungen gegeben werden, nebst donen vornehmsten Synonymen der Schriftsteller. Rasp, Nürnberg 1787
Voyages de M. P. S. Pallas en différentes provinces de l'empire de Russie, et dans l'Asie septentrionale. Maradan, París 1788-93.
Flora Rossica. Frankfurt 1789/90
Voyages en Sibérie, extraits dones journaux de divers savans voyageurs. Berna 1791
An account of the different kinds of sheep found in the Russian dominions and among the Tartar hordes of Àsia. Chapman, Edimburc 1794.
Voyages du Professeur Pallas dans plusieurs provinces de l'empire de Russie et dans l'Asie septentrionale. Maradan, París 1794

Краткое физическое и топографическое описание Таврической области. 1795
Tableau physique et topographique de la Tauride. St. Petersburg 1795
Physikalisch-topographisches Gemählde von Taurien. Logan, St. Petersburg 1796
Tagebuch einer Reise, die im Jahr 1781 von der Gränzfestung Mosdok nach dem innern Caucasus unternommen worden. Logan, St. Petersburg 1797
Plantae novae ex herbario et schedis defuncti Botanici Ioanni Sievers, Hannoverani, descriptae, Nova acta Academiae Scientiarum Imperialis Petropolitanae, Petropoli (St. Petersburg) 1797
Observations faites dans un voyage entrepris dans els gouvernements méridionaux de l'empire de Russie, dans els années 1793 et 1794. Martini, Leipzig 1799-1801
Species astragalorum. Martini, Leipzig 1800
Illustrationes plantarum imperfecte vel nondum cognitarum. Leipzig 1803
Travels through the southern provinces of the Russian empire, performed in the years 1793 and 1794. Ridgway & McMillan, Londres 1803
Voyages entrepris dans els gouvernemens méridionaux de l'empire de Russie. París 1805
Physikalisch-topographisches Gemälde von Taurien. Leipzig 1806

Description du Tibet, d'après la Relation dones Llepes Tangoutes, établis parmi els Mongols. Bossange, Masson & Besson, París 1808
Animalia monocardia seu Frigidi sanguinis imperii Rosso Asiatici. 1811
Travels through the southern provinces of the Russian empire, in the years 1793 and 1794. Stockdale, Londres 1812
Viaggi del signor Pallas in diverse province dell'imperi Russo sino ai confini della China. Sonzogno, Mailand 1816
Zoographia Rosso-Asiatica, sistens omnium animalium in extens Imperi Rossico et adiacentibus maribus observatorum recensionem, domicilia, mores et descriptiones anatomen atque icones plurimorum. St. Petersburg 1831

Reconeiximents

el cràter llunar Pallas du este nom en la seua memòria.^[2]
l'asteroide (21087) Petsimpallas també commemora el seu nom.^[3]
La pallasita, un compost d'olivino sobre una matriu de ferro-níquel, component d'un tipo de lito-sideritos que ell va descriure.
En Berlín hi ha un carrer en el seu honor: la Pallas Straßi.

Eponimia

Gènero

(Asteraceae) Neopallasia Poljakov^[4]
(Chenopodiaceae) Petrosimonia Bunge^[5]
(Rubiaceae) Pallasia (Houtt.) Klotzsch^[6]

Espècies

Plantilla:Bt-latrus (en anglés: Pallas' wallower)
Plantilla:Bt-latrus sense. Plantilla:Bt-latrus
Plantilla:Bt-latrus, sense. Plantilla:Bt-latrus
Plantilla:Bt-latrus
Plantilla:Bt-latrus, sense. Plantilla:Bt-latrus
Plantilla:Bt-latrus

Vore també

Tàxons descrits per Peter Simon Pallas

Referències

↑ Academy of Natural Sciences of Philadelphia,; Christianus Fridericus Voss et filius., {{{nom2}}}; Dwight, Jonathan; Gurney, {{{nom4}}} (1767). Spicilegia zoologica : quibus novae imprimis et obscurae animalium species iconibus, descriptionibus atque commentariis illustrantur / cura P. S. Pallas ..., Prostant apud Gottl. August. Lange,. doi:title.39832 10.5962/bhl. title.39832.
↑ «Pallas» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.
↑ Web de jpl. «(21087) Petsimpallas».
↑ Bot. Mater. Gerb. Bot. Inst. Komarova Akad. Nauk SSSR 17: 429 1955 (IK)
↑ Anabas. Rev. 52. 1862 [Mém. Acad. Imp. Sci. St.-Pétersbourg, Sér. 7 4 (11)] (IK)
↑ Monatsb. Akad. Berl. 1853 498 (reimpr. 5) (IK)

Bibliografia Utilisada

István Fodor. Pallas und andere afrikanische Vokabularien vor dem 19. Jahrhundert. Ein Beitrag zur Forschungsgeschichte. Buske, Hamburg 1975. (= Kommentare zu Peter Simon Pallas: Linguarum totius orbis vocabularia comparativa; 1)
V. I. Pallas & Osipov. Научное наследие П. С. Палласа. Письма. 1768-1771 гг. Tialid, St. Petersburg 1793
Pallas (p. m.) A naturalist in Russia, letters from Peter Simon Pallas to Thomas Pennant. Minneapolis 1967
Andrej K. Sytin. Пётр Симон Паллас, ботаник. KMK Scientific Press, Moskau 1997. ISBN 5-201-11103-3
Folkwart Wendland. Peter Simon Pallas, 1741-1811, Materialien einer Biographie. de Gruyter, Berlín o. a. 1991/92. ISBN 3-11-012997-3
Folkwart Wendland. Peter Simon Pallas, 1741-1811. Darwin, München 2001
Eduard Winter. Lomonosov, Schlözer, Pallas, deutsch-russische Wirtschaftsbeziehungen im 18. Jahrhundert. Akad. Verl. Berlín 1962. (= Quellen und Studien zur Geschichte Osteuropas; 12)

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Peter Simon Pallas.
Wikispecies té un artícul sobre Peter Simon Pallas.

Este artícul conté una traducció derivada de «Peter Simon Pallas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Academy of Natural Sciences of Philadelphia,; Christianus Fridericus Voss et filius., {{{nom2}}}; Dwight, Jonathan; Gurney, {{{nom4}}} (1767). Spicilegia zoologica : quibus novae imprimis et obscurae animalium species iconibus, descriptionibus atque commentariis illustrantur / cura P. S. Pallas ..., Prostant apud Gottl. August. Lange,. doi:title.39832 10.5962/bhl. title.39832.

[2] «Pallas» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.

[jpl-3] Web de jpl. «(21087) Petsimpallas».

[4] Bot. Mater. Gerb. Bot. Inst. Komarova Akad. Nauk SSSR 17: 429 1955 (IK)

[5] Anabas. Rev. 52. 1862 [Mém. Acad. Imp. Sci. St.-Pétersbourg, Sér. 7 4 (11)] (IK)

[6] Monatsb. Akad. Berl. 1853 498 (reimpr. 5) (IK)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]