Anar al contingut

Constantine Samuel Rafinesque

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Constantine Samuel Rafinesque

Constantine Samuel Rafinesque-Schmaltz (Gálata (Estambul), 22 d'octubre de 1783 - Filadèlfia, 18 de setembre de 1840) va ser un polímata, naturaliste, meteoròlec, i arqueòlec nortamericana (nacionalisat en 1832) d'orige franc-germà-italià. Ademés un autodidacta excèntric.

Biografia

[editar | editar còdic]

Este políglota va ser un home de talents molt variats: es va interessar per la zoologia (en especial per la malacologia), la botànica, la meteorologia i la lliteratura aixina com per la teoria de l'evolució. Era un excèntric el comportament del qual era a sovint incomprendido pels seus contemporàneus.

  • Constantine era fill de François Georges Rafinesque, un comerciant francés, i de Madeleine Schmaltz, filla d'un comerciant germà. En el pas del temps combinaria els llinages dels seus progenitors. Va passar la seua infància en Marsella sense rebre educació formal, llegint àvidament els llibres de la gran biblioteca de la seua yaya i en l'assistència d'un tutor ocasional. A l'edat de 12 anys, sabia no obstant llatí i havia format un herbario. Des dels dèneu als vintidós anys va residir en Estats Units. En 1905 va retornar a Europa i es va instalar en Palermo (Sicília). Allí va desenrollar un comerç de plantes medicinals. Va seguir arreplegant flors i investigant peixos. En 1810 publica dos obres d'ictiologia: Caratteri vaig donar Alcuni Nuovi Generi i Ittiologia Siciliana. En 1815, la seua dòna ho va deixar i el seu fill, cridat Linné, va morir. Va decidir llavors anar de regrés a Amèrica i en el viage va perdre la seua biblioteca (cinquanta caixes de llibres) i la seua colecció personal (entre els quals 60 000 closcas) quan el barco que els transportava des d'Itàlia va naufragar front a la costa de Connecticut. En Nova York, en 1818, es va convertir en membre del nou Lyceum of Natural History. En dita data, ya va descriure i va nomenar més de 250 noves espècies de vegetals i animals. Llentament, va reconstruir la seua colecció. En 1819, es va convertir en professor de botànica en l'Universitat de Transylvania en Lexington, en Kentucky. Va ensenyar el francés i l'italià. Es va llançar a la descripció de totes les noves espècies que trobava. Va publicar Ichthyologia Ohiensis en 1820 sobre els peixos del riu Ohio. Va publicar en 1825 Neogenyton, que li va valdre numeroses crítiques dels botànics de la seua época. En la primavera 1826, va deure dimitir del seu lloc en l'universitat per raons que no es delimiten molt ben (es va supondre que tenia una aventura en la dòna del President de l'universitat, per a uns atres, perque no garantisava els cursos que tenia al seu càrrec). Es va instalar en Filadèlfia en desocupació. Va donar cursos públics i va publicar obres a conte d'autor. El seu llibre Medical Flora, a manual of the Medical Botany of the United States of North Amèrica (1828-1830) és, segurament, el més conegut. En la seua obra Herbarium rafinesquianum, va descriure numeroses noves plantes. Es va interessar també per les coleccions informades per l'expedició de Lewis i Clark. Va descriure aixina vàries noves espècies incloses el perrito de la praderia Cynomys ludovicianus, la rata de pates blanques (Peromyscus leucopus) i el cérvol mul, també cridat cérvol de coa negra (Odocoileus hemionus). En els llibres que publica entre 1836 i 1838, propon centenars de noves classes i millers de noves espècies (més de 6700 tàxons). El seu clim a crear en tots els llocs noves espècies ho posa en el dubte de la comunitat científica. Té aixina, a partir d'una carta a on Audubon li descriu un peix i una tortuga pertanyents a la mitologia, Rafinesque descriu immediatament dos noves espècies. Les publicacions científiques americanes es neguen a publicar els seus artículs, llavors els fa aparéixer en un diari regional, Kentucky Gasseta o en dos publicacions que va fundar (Annals of Nature, 1820, i Journal and Friend of Knowledge, 1832). Pero junt als seus treballs caprichosos de fantasia (com el seu llibre de 1819 sobre les serps de mar), va ser autor de molt bons treballs d'història natural. Va descobrir inclús una nova espècie de rat penat desconegut en la pròpia casa d'Audubon. Va desenrollar la seua pròpia versió de la teoria de l'evolució. En 1836, crea un document-broma titulat: Walam Olum, en el qual afirma ser capaç de traduir els escrits antics dels amerindios Delaware.
Atlantic Journal (1832-1833).

Va morir d'un càncer d'estòmec no diagnosticat. Les seues coleccions varen ser dispersades o destruïdes. En 1924, els seus restants supostament varen ser transferits a l'Universitat de Transilvania per a rebre una sepultura decent. En 1841, Thomas Nuttall li va dedicar el gènero Rafinesquia Nutt. [1] (família de les Asteraceae) que comprén dos espècies.

Algunes de les seues obres

[editar | editar còdic]

Tota la seua obra malacològica, incloent totes les planches, es troben en el text:

Moltes d'estes obres estan en [1] i en Biblioteca del Congrés

Correspondència

[editar | editar còdic]
  • Betts, Edwin M., "The Correspondence between Constantine Samuel Rafinesque and Thomas Jefferson." Proceedings of the American Philosophical Society, Vol. 87, N.º 5, 1944.
  • Boewe, Charles. "Editing Rafinesque Holographs: the Case of the [Charles Wilkins] Short Letters." Filson Club History Quarterly, Vol. 54, 1980.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Trans. Amer. Philos. Soc. ser. 2, 7: 429. 1841 [2 Apr 1841] (GCI)
  2. Robin, Constantine Samuel (1817). Florula ludoviciana; or, A flora of the state of Louisiana, Nova York: C. Wiley & Co..
  • Rafinesque (Raf.) Detalls d'autor en el IPNI
  • Call, Richard Ellsworth. 1895. The Life and Writings of Rafinesque. Filson Club Publications, Louisville, KY.
  • Fitzpatrick, T. J. 1911. Rafinesque: A Sketch of His Life with Bibliography. Historical Department of Iowa, Dones Moines, IA.
  • Dupre, Huntley. 1945. Rafinesque in Lexington, 1819-1826. Bur Press, Lexington, KY.
  • Merrill, Elmer D. 1949. Index Rafinesquianus. Arnold Arboretum, Jamaica Plain, MA. (Indexes Rafinesque's plant names.)
  • Black, Glenn A., et al. 1954. Walam Olum, or: Ret Score, the Migration Legend of the Lenni Lenape, or Delaware Indians, a New Translation, Interpreted by Linguistic, Historical, Archaeological, Ethnological, and Physical Anthropological Studies. Indiana Historical Society, Indianapolis, IN.
  • Boewe, Charles (Ed.). 1982. Fitzpatrick's Rafinesque: A Sketch of His Life with Bibliography, revised by Charles Boewe. M & S Press, Weston, MA.
  • Boewe, Charles (Ed.). 2001. Mantissa: A Supplement to Fitzpatrick's Rafinesque. M & S Press, Providence, RI.
  • Boewe, Charles (Ed.). 2003. Profiles of Rafinesque. University of Tennessee Press, Knoxville, TN.
  • Boewe, Charles. 2004. C. S. Rafinesque and Ohio Valley Archaeology. Center for Ancient American Studies, Barnardsville, NC.
  • Boewe, Charles (Ed.). 2005. A C. S. Rafinesque Anthology. McFarland & Co., Jefferson, NC.
  • Sterling, K. B. (Ed.). 1978. Rafinesque. Autobiography and Lives. Arno Press, New York, NY. (Reprints Rafinesque's autobiography and the books by Call and Fitzpatrick.)

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Plantilla:IA