Constantine Samuel Rafinesque

Constantine Samuel Rafinesque-Schmaltz (Gálata (Estambul), 22 d'octubre de 1783 - Filadèlfia, 18 de setembre de 1840) va ser un polímata, naturaliste, meteoròlec, i arqueòlec nortamericana (nacionalisat en 1832) d'orige franc-germà-italià. Ademés un autodidacta excèntric.
Biografia
[editar | editar còdic]Este políglota va ser un home de talents molt variats: es va interessar per la zoologia (en especial per la malacologia), la botànica, la meteorologia i la lliteratura aixina com per la teoria de l'evolució. Era un excèntric el comportament del qual era a sovint incomprendido pels seus contemporàneus.
- Constantine era fill de François Georges Rafinesque, un comerciant francés, i de Madeleine Schmaltz, filla d'un comerciant germà. En el pas del temps combinaria els llinages dels seus progenitors. Va passar la seua infància en Marsella sense rebre educació formal, llegint àvidament els llibres de la gran biblioteca de la seua yaya i en l'assistència d'un tutor ocasional. A l'edat de 12 anys, sabia no obstant llatí i havia format un herbario. Des dels dèneu als vintidós anys va residir en Estats Units. En 1905 va retornar a Europa i es va instalar en Palermo (Sicília). Allí va desenrollar un comerç de plantes medicinals. Va seguir arreplegant flors i investigant peixos. En 1810 publica dos obres d'ictiologia: Caratteri vaig donar Alcuni Nuovi Generi i Ittiologia Siciliana. En 1815, la seua dòna ho va deixar i el seu fill, cridat Linné, va morir. Va decidir llavors anar de regrés a Amèrica i en el viage va perdre la seua biblioteca (cinquanta caixes de llibres) i la seua colecció personal (entre els quals 60 000 closcas) quan el barco que els transportava des d'Itàlia va naufragar front a la costa de Connecticut. En Nova York, en 1818, es va convertir en membre del nou Lyceum of Natural History. En dita data, ya va descriure i va nomenar més de 250 noves espècies de vegetals i animals. Llentament, va reconstruir la seua colecció. En 1819, es va convertir en professor de botànica en l'Universitat de Transylvania en Lexington, en Kentucky. Va ensenyar el francés i l'italià. Es va llançar a la descripció de totes les noves espècies que trobava. Va publicar Ichthyologia Ohiensis en 1820 sobre els peixos del riu Ohio. Va publicar en 1825 Neogenyton, que li va valdre numeroses crítiques dels botànics de la seua época. En la primavera 1826, va deure dimitir del seu lloc en l'universitat per raons que no es delimiten molt ben (es va supondre que tenia una aventura en la dòna del President de l'universitat, per a uns atres, perque no garantisava els cursos que tenia al seu càrrec). Es va instalar en Filadèlfia en desocupació. Va donar cursos públics i va publicar obres a conte d'autor. El seu llibre Medical Flora, a manual of the Medical Botany of the United States of North Amèrica (1828-1830) és, segurament, el més conegut. En la seua obra Herbarium rafinesquianum, va descriure numeroses noves plantes. Es va interessar també per les coleccions informades per l'expedició de Lewis i Clark. Va descriure aixina vàries noves espècies incloses el perrito de la praderia Cynomys ludovicianus, la rata de pates blanques (Peromyscus leucopus) i el cérvol mul, també cridat cérvol de coa negra (Odocoileus hemionus). En els llibres que publica entre 1836 i 1838, propon centenars de noves classes i millers de noves espècies (més de 6700 tàxons). El seu clim a crear en tots els llocs noves espècies ho posa en el dubte de la comunitat científica. Té aixina, a partir d'una carta a on Audubon li descriu un peix i una tortuga pertanyents a la mitologia, Rafinesque descriu immediatament dos noves espècies. Les publicacions científiques americanes es neguen a publicar els seus artículs, llavors els fa aparéixer en un diari regional, Kentucky Gasseta o en dos publicacions que va fundar (Annals of Nature, 1820, i Journal and Friend of Knowledge, 1832). Pero junt als seus treballs caprichosos de fantasia (com el seu llibre de 1819 sobre les serps de mar), va ser autor de molt bons treballs d'història natural. Va descobrir inclús una nova espècie de rat penat desconegut en la pròpia casa d'Audubon. Va desenrollar la seua pròpia versió de la teoria de l'evolució. En 1836, crea un document-broma titulat: Walam Olum, en el qual afirma ser capaç de traduir els escrits antics dels amerindios Delaware.

Va morir d'un càncer d'estòmec no diagnosticat. Les seues coleccions varen ser dispersades o destruïdes. En 1924, els seus restants supostament varen ser transferits a l'Universitat de Transilvania per a rebre una sepultura decent. En 1841, Thomas Nuttall li va dedicar el gènero Rafinesquia Nutt. [1] (família de les Asteraceae) que comprén dos espècies.
Algunes de les seues obres
[editar | editar còdic]- Indice d'ittiologia siciliana ossia catalogue metodico dei nomi latini, italiani, i siciliani, i siciliani dei pesci, che si rinvengono in Sicília disposti secondo un metodo naturale eseguito dona un appendice che conté la descrizione vaig donar alcuni nuovi pesci siciliani. Ill Opuscolo del signore C. S. Rafinesque Schmaltz, Messina, 1810
- Caratteri vaig donar Alcuni Nuovi Generi i Nuove Specie vaig donar Animali i Piante della Sicília, Palermo 1810
- Specchio delle Scienze, Palermo 1814 llínea
- Précis dones Découvertes et Travaux Somiologiques, Palermo 1814
- Principes Fondamentaux de Somiologie, Palermo 1814
- Plantilla:Rafinesque, 1815
- Florula Ludoviciana, New York 1817 llínea[2]
- Ichthyologia Ohiensis, Lexington 1820
- Ancient History, or Annals of Kentucky, Frankfort 1824
- Neogenyton, Lexington 1825
- Medical Flora, a Manual of the Medical Botany of the United States of North America (dos vols.), Filadèlfia 1828, 1830
- Atlantic Journal and Friend of Knowledge, Philadelphia 1832-1833
- Herbarium Rafinesquianum, Philadelphia 1833
- Life of Travels, Philadelphia 1836 llínea (pdf)
- Flora Telluriana (quatre parts), Filadèlfia 1836
- The American Nations (dos vols.), Filadèlfia 1836
- Flora and Botany of North America (quatre parts), Filadèlfia 1836-1838
- Genius and Spirit of the Hebrew Bible, Filadèlfia 1838
- Alsographia Americana, Filadèlfia 1838 llínea
- Sylva Telluriana, Filadèlfia 1838 llínea
- Autikon Botanikon, Filadèlfia 1840
- The Good Book (Amenities of Nature), Filadèlfia 1840
Tota la seua obra malacològica, incloent totes les planches, es troben en el text:
- 1864 - The complete writings of Constantine Smaltz Rafinesque on recent & fossil conchology. Editat per Wm. G. Binney i George W. Tryon Jr
Moltes d'estes obres estan en [1] i en Biblioteca del Congrés
Correspondència
[editar | editar còdic]- Betts, Edwin M., "The Correspondence between Constantine Samuel Rafinesque and Thomas Jefferson." Proceedings of the American Philosophical Society, Vol. 87, N.º 5, 1944.
- Boewe, Charles. "Editing Rafinesque Holographs: the Case of the [Charles Wilkins] Short Letters." Filson Club History Quarterly, Vol. 54, 1980.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Trans. Amer. Philos. Soc. ser. 2, 7: 429. 1841 [2 Apr 1841] (GCI)
- ↑ Robin, Constantine Samuel (1817). Florula ludoviciana; or, A flora of the state of Louisiana, Nova York: C. Wiley & Co..
- Rafinesque (Raf.) Detalls d'autor en el IPNI
- Call, Richard Ellsworth. 1895. The Life and Writings of Rafinesque. Filson Club Publications, Louisville, KY.
- Fitzpatrick, T. J. 1911. Rafinesque: A Sketch of His Life with Bibliography. Historical Department of Iowa, Dones Moines, IA.
- Dupre, Huntley. 1945. Rafinesque in Lexington, 1819-1826. Bur Press, Lexington, KY.
- Merrill, Elmer D. 1949. Index Rafinesquianus. Arnold Arboretum, Jamaica Plain, MA. (Indexes Rafinesque's plant names.)
- Black, Glenn A., et al. 1954. Walam Olum, or: Ret Score, the Migration Legend of the Lenni Lenape, or Delaware Indians, a New Translation, Interpreted by Linguistic, Historical, Archaeological, Ethnological, and Physical Anthropological Studies. Indiana Historical Society, Indianapolis, IN.
- Boewe, Charles (Ed.). 1982. Fitzpatrick's Rafinesque: A Sketch of His Life with Bibliography, revised by Charles Boewe. M & S Press, Weston, MA.
- Boewe, Charles (Ed.). 2001. Mantissa: A Supplement to Fitzpatrick's Rafinesque. M & S Press, Providence, RI.
- Boewe, Charles (Ed.). 2003. Profiles of Rafinesque. University of Tennessee Press, Knoxville, TN.
- Boewe, Charles. 2004. C. S. Rafinesque and Ohio Valley Archaeology. Center for Ancient American Studies, Barnardsville, NC.
- Boewe, Charles (Ed.). 2005. A C. S. Rafinesque Anthology. McFarland & Co., Jefferson, NC.
- Sterling, K. B. (Ed.). 1978. Rafinesque. Autobiography and Lives. Arno Press, New York, NY. (Reprints Rafinesque's autobiography and the books by Call and Fitzpatrick.)
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Constantine Samuel Rafinesque.
Wikispecies té un artícul sobre Constantine Samuel Rafinesque.- Rafinesque in New York [2] archivat en Wayback Machine. (en anglés)
- Fishes sketched by Rafinesque (en anglés)
- Fishes first described by Rafinesque (en anglés)
- Biografia (en anglés)
- [3]
- Rafinesque’s Big-eared Bat (en anglés)
- Smithsonian Magazine artícul (en anglés)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Constantine Samuel Rafinesque» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Naixcuts en Estambul
- Briólogos d'Estats Units
- Pteridólogos d'Estats Units
- Entomólogos d'Estats Units
- Meteoròlecs d'Estats Units
- Micólogos d'Estats Units
- Zoólogos d'Estats Units del sigle XIX
- Malacólogos d'Estats Units
- Mayistas
- Escritors en anglés del sigle XIX
- Escritors en llatí del sigle XIX
- Escritors en francés del sigle XIX
- Polímatas
- Emigrants francesos cap a Estats Units
- Fallits per càncer d'estòmec en Pennsilvània
- Fallits en Filadèlfia