Expedició de Lewis i Clark

Expedició de Lewis i Clark

Lewis (esquerra) i Clark (dreta).

L'expedició de Lewis i Clark va ser la primera portada a terme per nortamericanes que va creuar l'oest de l'actual Estats Units. Els expedicionaris varen partir prop de Sant Luis, Misuri, varen posar rumbo oest i varen travessar gran part de Norteamérica fins a alcançar la costa del oceà Pacífic.

L'expedició va ser encarregada pel president Thomas Jefferson immediatament despuix de la compra de Luisiana en 1803. Estava composta per un selecte grup d'oficials voluntaris del eixèrcit d'Estats Units baix el mando del capità Meriwether Lewis i del seu amic, el subteniente William Clark. El seu perillós viage va durar des de maig de 1804 fins a setembre de 1806. L'objectiu principal era explorar i cartografiar el territori recent adquirit, obrir una ruta segura a través de la mitat occidental del continent i establir presència nortamericana en l'extensa zona ans que Gran Bretanya o atres poders europeus varen tractar de reclamar-ho.

Els objectius secundaris de l'expedició eren científics i econòmics: estudiar la fauna i la flora del territori, la seua geografia i l'establiment de tractes comercials en els indígenes locals. L'expedició va retornar a Sant Luis carregada de mapes, dibuixos i diaris que varen ser presentats al president Jefferson.

Exploració prèvia de la costa del Pacífic per europeus

L'expedició de Lewis i Clark havia segut precedida més d'una década abans per una expedició britànica (canadenc), dirigida per l'explorador sir Alexander MacKenzie en juliol de 1793, que va ser la primera que va completar, per persones no indígenes, el primer creuament del subcontinent nortamericà més al nort de Mèxic.

Compra de la Louisiana i expedició cap a l'Oest

En 1803, la compra de la Luisiana va despertar interés en l'expansió cap a la costa oest. Unes poques semanes despuix de realisar la compra, el President Thomas Jefferson, un convençut de l'expansió cap a l'oest, va realisar les gestions per a que el Congrés assignara dos mil cinccents dólars per a realisar una expedició cap a eixe territori. En un mensage al Congrés, Jefferson va indicar:

Erro al crear miniatura:

El famós mapa de l'expedició de Lewis i Clark. Va modificar el coneiximent de la geografia del noroest nortamericà, en proveir la primera descripció precisa de les naixents dels rius Columbia i Misuri, i de les Montanyes Rocoses.

Des de feya molt temps, Thomas Jefferson, havia estat pensant en una expedició d'este tipo, encara que estava preocupat pels riscs i perills que pogueren aguaitar. Durant la seua permanència en França, entre 1785 i 1789, havia escoltat varis plans per a explorar la zona noroest del Pacífic. En 1785 Jefferson es va enterar de que el rei Luis XVI de França tenia planejat enviar una missió allí en la finalitat declarada de ser només una expedició científica. Jefferson dubtava d'açò i el Capità John Paul Jones va confirmar lo encertat dels seus dubtes. De totes formes la missió va ser anulada per efecte del mal temps despuix de partir de Botany Bay en 1788. En 1786 el nortamericà John Ledyard, que havia navegat junt en el capità James Cook pel Pacífic Nort, va informar a Jefferson que tenia planejat realisar una expedició caminant a través de Siberia cap a l'Est i, alcançada la costa, embarcar-se en un barco rus dedicat al comerç de pells per a travessar l'oceà i aplegar a la costa occidental d'Amèrica. Una volta allí caminaria pel continent americà fins a la capital d'Estats Units. Ya que Ledyard era nortamericà Jefferson tenia esperances de que tinguera èxit en la seua aventura. No obstant, quan Ledyard ya havia alcançat Siberia, l'emperatriu Catalina La Gran ho va fer arrestar i ho va deportar a Polònia.

L'expedició nortamericana a la zona noroest del Pacífic tenia el propòsit d'estudiar les tribus natives, botànica, geologia, el terreny i la vida selvada en la regió, com també evaluar la potencial interferència que podien eixercir els caçadors i tramperos britànics i francocanadienses que ya s'havien assentat en la zona.

Jefferson va elegir al Capità Meriwether Lewis per a dirigir l'expedició, que posteriorment es va denominar Cos de Descobriment. En una carta en data 20 de juny, de 1803, Jefferson li va escriure a Lewis

Lewis va elegir a William Clark com el seu companyer. A causa de demores de caràcter burocràtic en l'Eixèrcit dels Estats Units, oficialment Clark en eixe moment tenia el grau de subteniente, pero Lewis no va informar d'este fet als hòmens i va compartir el liderage de l'expedició, sempre referint-se a Clark en el ranc de «capità».

El viage

Artícul principal → Cronologia de l'expedició de Clark i Lewis.

Ruta seguida per l'expedició.

«Deixem Pittsburgh este dia a les onze hores en un grup d'onze persones, sèt dels quals són soldats, un pilot i tres hòmens jóvens a prova que s'han oferit a acompanyar-me en este viage». En estes paraules, escrites el 31 d'agost, de 1803, Meriwether Lewis va començar la seua primera anotació en el seu llibre de viage en l'èpica Expedició de Lewis i Clark cap al oceà Pacífic.

Lewis va proclamar que la boca del riu Dubois (sobre la marge este del Mississipi, enfront de la boca del riu Misuri) va ser el punt oficial de partida de l'expedició, encara que els dos mesos i mig que els va dur descendir el riu Ohio poden ser considerats el començ real.

Clark va realisar la majoria dels preparatius per mig de cartes enviades a Jefferson. Va comprar dos grans recipients i cinc baldes més menuts en sal, una tonellada de carn de porc desecada i medicines.

El grup, compost per trentatrés persones, incloïa vintinou individus que havien segut reclutats i entrenats en el campament d'hivern de 1803-04 en Camp Dubois, prop de lo que hui és Hartford, en el llavors Territori d'Illinois. El 14 de maig de 1804 eixe grup va partir des de Camp Dubois i varen començar lo que seria el seu històric viage. El 20 de maig es varen trobar en Lewis en Saint Charles, i el grup va seguir el curs del riu Misuri cap a l'oest.

L'expedició va començar a remontar el riu Misuri a bordo d'una embarcació fluvial («keelboat») d'uns dèsset metros de llarc (55 peus) i dos piraguas més menudes. A mida que viajaven remant riu dalt, Clark passava gran part del seu temps en l'embarcació, traçant el rumbo i fent mapes, mentres que Lewis estava a sovint en terra, estudiant les formacions rocoses, el sol, els animals i plantes que trobaven a lo llarc del camí.

Pronte varen deixar arrere a la Charrette, l'últim assentament blanc sobre el riu Misuri. L'expedició va continuar el caixer del Misuri travessant lo que actualment és Kansas City, i Omaha, Nebraska. El 20 d'agost, de 1804, va fallir el sargent Charles Floyd, aparentment per una apendicitis, l'única mort que va ocórrer durant tota l'expedició. Floyd va ser enterrat en Floyd's Bluff, en les rodalies de lo que actualment és Sioux City, Iowa. Durant l'última semana d'agost, Lewis i Clark havien aplegat al començ de la regió de les Grans Planures, que abundaven en uapitíes, cérvols, bisonts i castors. Començaven a penetrar en territori sioux.

Els membres de l'expedició varen ser sempre en busca dels indis, en l'esperança de que serien pacífics, encara que armats per si no ho anaren. Per qüestions de seguritat, Lewis i Clark acampaven sempre que podien en les illes de riu, i montaven guàrdies de nit. A finals de juliol, quan ya havien viajat més d'1.110 km (600 milles) pel riu encara no havien vist un sol indi. La primera tribu sioux que varen trobar, els Yankton Sioux, eren més pacífics que els seus veïns els Teton Sioux també coneguts com els Lakota que es trobaven més a l'oest sobre el riu Misuri. Els Yankton Sioux es varen mostrar desilusionats pels regals que varen rebre de Lewis i Clark —cinc medalles— i els varen previndre als exploradors sobre els Teton Sioux. Els Teton Sioux varen rebre els regals en una mal dissimulada hostilitat. Un cap va exigir que Lewis i Clark li entregaren un pot com a pagament per permetre'ls el pas a través del seu territori. En observar que els indis es tornaven més perillosos, Lewis i Clark es varen preparar per a barallar. A últim moment, quan la lluita estava per començar, abdós bandos varen depondre la seua actitut. L'expedició va continuar ràpidament en direcció a l'oest (remontant el riu) fins que l'arribada de l'hivern els va detindre en el territori de la tribu Manen.

Durant l'hivern de 1804–05, el grup va construir el fort Manen, prop de lo que actualment és Washburn. Durant l'hivern l'expedició va mantindre bones relacions en la tribu Manen que vivien prop del fort. Va ser en el fort Manen que Lewis i Clark varen amprar a un trampero partix indi que parlava francés cridat Toussaint Charbonneau, la jove esposa del qual índia shoshone cridada, Sacajawea, (pronunciat Sa-ka-ga-wea) va servir de traductora de l'expedició en els shoshones i nez percé.

Perrito de la praderia de coa negra. Els expedicionaris varen enviar un eixemplar viu a Jefferson.

En abril de 1805, alguns membres de l'expedició varen ser enviats de tornada a les seues llars des de Manen, en lo que es va cridar «el grup de tornada». Junt en ells es va enviar un informe en el relat dels descobriments de Lewis i Clark, cent huit espècimen botànics i zoològics (que incloïen alguns animals vius), sesenta y ocho espècimen minerals, i el mapa de Clark dels Estats Units. Aixina mateix, periòdicament, varen enviar a Jefferson atres espècimen, inclós un perrito de la praderia que Jefferson va rebre viu en una caixa.

L'expedició va continuar a lo llarc del curs del Misuri fins als seus naixents i a cavall per sobre la Divisòria continental d'Amèrica, en Lemhi Pass. Varen descendir de les montanyes en canoas, seguint el curs dels rius Clearwater, Snake, i Columbia, varen passar per Celilo Falls i per lo que actualment és Portland. En este punt, Lewis va avistar el Mount Hood, una montanya que està molt prop de l'oceà. En la corfa d'un gran pi, Clark va tallar el següent mensage:

«William Clark December 3rd 1805. By land from the O. States in 1804 & 1805»

[William Clark Decembre 3 1805. Per terra des dels Estats O.[nius] en 1804 & 1805]

William Clark

Lewis i Clark en el Columbia - C. M. Russell.

Erro al crear miniatura:

Un home vestit d'época explica el recorregut seguit per l'expedició.

Clark va escriure en el seu diari: «Ocian [sic] in view! O! The Joy!». Una anotació en el diari posseïx el títul «Cap desilusió en la desembocadura del riu Columbia en la Gran Mar del Sur o oceà Pacífic». Ací els va sorprendre el segon hivern que va deure afrontar l'expedició, per lo que varen sometre a votació si devien acampar sobre la marge nort o sur del riu Columbia. El grup va acordar acampar sobre la marge sur del riu (hui Astoria), i varen construir el fort Clatsop per a passar l'hivern. Mentres invernaban en el fort, els hòmens varen realisar els preparatius per al viage de tornada hervir aigua de mar per a obtindre sal, caçant uapitíés i atres animals salvages, ademés de relacionar-se en les tribus natives. L'hivern de 1805-06 va ser molt plujós, i varen tindre dificultats per a abastir-se de carn. Mai varen poder consumir salmó del Pacífic perque els peixos solament retornen al riu per a reproduir-se durant els mesos d'estiu.

Els exploradors varen començar el seu viage de tornada el 23 de març, de 1806. Per a la seua tornada, Lewis i Clark varen utilisar quatre canoes de troncs tallats que els havien comprat als indígenes, ademés d'una que varen furtar en venjança per un robo anterior. Menys d'un més despuix d'haver partit des del fort Clatsop, varen abandonar els seus canoas perque traslladar-les en la zona de cascades requeria un enorme esforç.

El 3 de juliol, després de creuar la Divisòria Continental, l'expedició es va dividir en dos grups de manera que Lewis poguera explorar el riu Marías. El grup de Lewis, format per quatre hòmens, es va posar en contacte en alguns indis peus negres. La trobada va ser cordial pero durant la nit els peus negres varen intentar furtar-els les armes. En la lluita, varen matar a dos indis, que varen anar els únics indígenes morts per l'expedició. El grup de quatre membres: Lewis, Drouillard, i els germans Field, varen travessar 160 km durant un dia abans de tornar a acampar.

Mentrestant, Clark havia penetrat en territori Crow. Els crow eren coneguts per ser hàbils lladres de cavalls. A la nit, els cavalls de Clark varen desaparéixer, encara que no varen avistar cap Crow. Lewis i Clark varen viajar per rutes separades fins a trobar-se en la confluència del riu Yellowstone i el Misuri l'11 d'agost. El grup de Clark havia descendit pels rius surant en bull boats (menudes embarcacions recoberta per una pell de bisont, en un armassó interior llauger de fusta). En trobar-se, un dels caçadors de Clark, Pierre Cruzatte, que era cego d'un ull i tenia dificultats en l'atre, va confondre a Lewis en un uatipí i li va disparar, ferint a Lewis en la cuixa. A partir d'allí, els grups es varen juntar i ràpidament varen retornar a la seua llar utilisant el riu Misuri. Varen aplegar a Sant Luis el 23 de setembre, de 1806.

El Cos de Descobriment va tornar en informació important sobre el nou territori dels Estats Units i la gent que vivia en ella, aixina com els seus rius i montanyes, plantes i animals. L'expedició va realisar una molt important tasca ajudant a alçar mapes del subcontinent nortamericà.

Guanys

• Estats Units va adquirir un gran coneiximent sobre la geografia del Oest nortamericà per mig de mapes dels principals rius i cadenes montanyoses.
• Observar i descriure 178 plantes i 122 espècies i subespècies d'animals.
• Promoure el comerç de pells euro-nortamericà en l'Oest.
• Establir relacions diplomàtiques euro-nortamericans en els indígenes.
• Establir un precedent per a l'exploració de l'Oest per part de l'eixèrcit.
• Reforçar els drets nortamericans pel reclam sobre el territori d'Oregó.
• Cridar l'atenció del govern i els mijos de comunicació sobre l'Oest.
• Produir gran cantitat d'informació sobre l'Oest (els diaris de Lewis i Clark).

Membres de l'expedició

1. Capità Meriwether Lewis — Secretari privat del president Thomas Jefferson i líder de l'expedició.
2. Tinent William Clark — Va compartir la jefatura de l'expedició, a pesar de que tècnicament era el segon en la llínea de mando.
3. Sacajawea - Esposa de Toussaint Charbonneau; traduïa Shoshone a Hidatsa per a Charbonneau i era una membre valorada de l'expedició. Va ajudar a l'Expedició de Lewis i Clark a conseguir els objectius de la seua missió autorisada en explorar el Territori de Luisiana.
4. York — Esclau negre sirviente de Clark.
5. Sargent Charles Floyd — Capataç de l'expedició; va fallir al començ del viage. Va ser l'únic membre de l'expedició que va fallir durant la mateixa.
6. Sargent Patrick Gass — Carpintero, promogut a Sargent després de la mort de Floyd.
7. Sargent John Ordway — Responsable de l'aprovisionament, assignar els guàrdies, i dur els registres de l'expedició.
8. Sargent Nathaniel Hale Pryor — Líder del primer esquadró; va estar a càrrec de la cort marcial dels soldats John Collins i Hugh Hall.
9. Veta Richard Warfington — Va dirigir l'expedició de tornada a Saint Louis en 1805.
10. Soldat John Boley — va ser disciplinado en Camp Dubois i va ser assignat al grup de tornada.
11. Soldat William I. Bratton — Treballava de caçador i ferrer.
12. Soldat John Collins — Va tindre freqüents problemes disciplinaris; va ser jujat per una cort marcial per furtar el whisky que se li havia encarregat cuidar.
13. Soldat John Colter — Acusat d'amotinar-se al començ del viage, posteriorment va demostrar ser un bon caçador; va guanyar molta fama despuix del viage.
14. Soldat Pierre Cruzatte — Violinista francés tòrt i marí expert.
15. Soldat John Dona'm - Va sofrir forts diarrees. Va morir combatent contra un orso.
16. Soldat Joseph Field — Carpintero i hàbil caçador, germà de Reubin.
17. Soldat Reubin Field — Carpintero i hàbil caçador, germà de Joseph.
18. Soldat Robert Frazer — Duya un diari que mai va ser publicat.
19. Soldat George Gibson — Violiniste i bon caçador; va servir com a intérpret (provablement en llenguage de signes).
20. Soldat Silas Goodrich — Principal peixcador de l'expedició.
21. Soldat Hugh Hall — Va ser jujat per una cort marcial junt en John Collins per furtar whisky.
22. Soldat Thomas Proctor Howard — Va ser jujat per una cort marcial per assentar un "perniciós eixemple" davant els indis en mostrar-els lo fàcil que es podia escalar el mur del Fort Manen.
23. Soldat François Labiche — Comerciant de pells francés que va servir d'intérpret i marí.
24. Soldat Hugh McNeal — Primer explorador blanc en alcançar les màrgens de les naixents del riu Misuri en la divisòria continental.
25. Soldat John Newman — Va ser jujat per una cort marcial i confinat per "realisar repetides expressions d'una naturalea altament criminal i incitar a la gresca."
26. Soldat John Potts — Immigrant alemà i molinero.
27. Soldat Moses B. Reed — Va intentar desertar en agost del 1804; va ser condenat per desertor i expulsat del grup.
28. Soldat John Robertson — Membre de l'expedició per un breu temps.
29. Soldat George Shannon — Es va perdre dos voltes durant l'expedició, una d'elles durant setze dies, en 19 anys era el membre més jove de l'expedició.
30. Soldat John Shields — Herrero, armero, i hàbil carpintero; junt en John Colter, va ser jujat per una cort marcial per gresca.
31. Soldat John B. Thompson — En alguna experiència com agrimensor.
32. Soldat Howard Tunn — Caçador i navegant.
33. Soldat Ebenezer Tuttle — Pot haver segut l'home enviat de tornada el 12 de juny, de 1804; per una atra part va formar part del grup que va retornar des del Fort Manen en 1805.
34. Soldat Peter M. Weiser — Va tindre alguns problemes disciplinaris menors en River Dubois.
35. Soldat William Werner — Condenat d'absentar-se sense permís en St. Charles, al començ de l'expedició.
36. Soldat Isaac White — Pot haver segut l'home enviat de tornada el 12 de juny de 1804 o haver format part del grup de tornada des de forta Manen en 1805.
37. Soldat Joseph Whitehouse — A sovint oficiava de sastre per als atres hòmens; va dur un diari en el qual va estendre la narrativa de l'expedició en més de cinc mesos.
38. Soldat Alexander Hamilton Willard — Herrero; ajudant de John Shields. Va ser atacat per un orso blanc en juliol de 1805 en la zona de les catarates del riu Misuri sent rescatat per Clark i atres 3 expedicionarios.
39. Soldat Richard Windsor — A sovint assignat com a caçador.
40. Intérpret Toussaint Charbonneau — espós de Sacagawea; va servir com a traductor i a sovint de cuiner.
41. Jean Baptiste Charbonneau — Fill de Charbonneau i Sacagawea, va nàixer l'11 de febrer, de 1805; la seua presència va servir per a dissipar tota interpretació de que l'expedició fora un grup guerrer, i fer que el pas per terres indígenes fora tranquil.
42. Intérpret George Drouillard — Hàbil en el llenguage indi dels signes; el millor caçador de l'expedició.
43. "Seaman", el gran gos negre de Lewis de raça Terranova.

Vore també

• Cronologia de l'expedició de Clark i LewisHistòria d'Estats Units
• Jefferson National Expansion Memorial
• Vell oest

Bibliografia

Història

• Lewis and Clark Among the Indians, James P. Ronda, 1984 - ISBN 0-8032-3870-3
• Undaunted Courage, Stephen Ambrose, 1997 - ISBN 0-684-82697-6
• National Geographic Guide to the Lewis & Clark Trail, Thomas Schmidt, 2002 - ISBN 0-7922-6471-1
• The Lewis and Clark Journals: An American Epic of Discovery (abridged), edited by Gary I. Moulton, 2003 - ISBN 0-8032-2950-X
• The Journals of the Lewis and Clark Expedition, 13-Volume Set, edited by Gary I. Moulton, 2002 - ISBN 0-8032-2948-8
• The complete text of the Lewis and Clark Journals online, University of Nebraska-Lincoln (in progress)
• In Search of York: The Slave Who Went to the Pacific With Lewis and Clark, Robert B. Betts, 2002 - ISBN 0-87081-714-0
• Online text of the Expedition's Journal at Project Gutenberg
• Lewis & Clark: The Journey of the Corps of Discovery, Ken Burns, 1997 - ISBN 0-679-45450-0
• Lewis and Clark: across the dividix, Carolyn Gilman, 2003. Washington, D. C.: Smithsonian Books. ISBN 1-58834-099-6
• The Way to the Western Siga: Lewis and Clark Across the Continent, David Lavender, 1988. Harpercollins. ISBN 0-06-015982-0

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Expedició de Lewis i Clark.
• Full text of the Lewis and Clark journals online – edited by Gary I. Moulton, University of Nebraska-Lincoln
  • National Archives photos dating from the 1860s-1890s of the Native cultures the expedition encountered
• Lewis and Clark: The National Bicentennial Exhibition
• National Council for the Lewis and Clark Bicentennial
• Lewis & Clark Bicentennial in Oregon
• Lewis and Clark, Mapping the West - Smithsonian Institution
• Lewis and Clark - National Geographic - a variety of resources, including an Interactive Journey Log
• Lewis and Clark - PBS
• Trip's Journal Entry - Search Engine
• Discovering Lewis and Clark
• Lewis and Clark by Air - A book with a perspective of L&C from the air
• Lewis and Clark National Historic Trail - United States National Park Service
• Lewis and Clark National Historic Trail Interpretive Center en Great Falls, Montana.
• A 21st century pictorial of the original route
• C-SPAN American Writers, Lewis&Clark in three parts, RealVideo, 2001 [1] archivat en Wayback Machine.
• Lewis and Clark in Kentucky
• Lewis and Clark Expedition
• Journal kept by the Corps of Discovery
• Lewis & Clark - All-Star River Explorers (University of Illinois Extension)