Piélago
El piélago (del grec πέλαγος -pélagos-, 'mar oberta') és la part d'aigua pertanyent a la columna d'aigua del oceà obert, és dir, aquelles zones que no es troben sobre una plataforma continental. En oceanografia, les zones que comprenen el piélago són denominades zones pelágicas. Els organismes que l'habiten són aixina mateix pelágicos. Pot dividir-se a la seua volta en regions segons la profunditat. La zona pelágica pot considerar-se com un cilindre o columna d'aigua imaginària entre la superfície de la mar i el fondo. Les condicions de la columna d'aigua canvien en la profunditat: la pressió aumenta, la temperatura i la llum disminuïxen, i la salinitat, l'oxigen i els micronutrientes (com el ferro, el magnesi o el calcio) canvien.
La zona pelágica exclou les aigües situades sobre plataformes continentals: la zona llitoral (o intermareal) i la zona nerítica.
La vida marina es veu afectada per la batimetría (topografia submarina), incloent entre uns atres el llit marí, llínees de costa o monts submarins, aixina com per la proximitat a la vora entre l'oceà i l'atmòsfera en la superfície de l'oceà, que aporta llum per a la fotosíntesis, depredació des de dalt i vents que agiten les ones i posen en moviment les corrents. La zona pelágica es referix a les aigües obertes i lliures alluntades de la costa, a on la vida marina pot nadar lliurement en qualsevol direcció, sense obstàculs topogràfics.
La zona oceànica és l'oceà obert i profunt més allà de la plataforma continental, en contrast en les aigües costeres prop de la costa, com en els estuaris o en la plataforma continental. Les aigües de la zona oceànica se sumergixen fins a les profunditats del abisopelágico (o zona abissal) i més allà fins al hadopelágico (o zona hadal). Les aigües costeres solen ser les relativament poc profundes epipelágicas. En total, la zona pelágica ocupa 1.330 millons de km³ en una profunditat mija de 3.68 km i una profunditat màxima d'11 km.[1][2][3] La vida pelágica disminuïx a mida que aumenta la profunditat.
La zona pelágica contrasta en les zones béntica i demersal del fondo del mar. La zona béntica és la regió ecològica en el fondo mateix, que inclou la superfície del sediment i algunes capes subsuperficiales. Organismes marins com les pechines i els carrancs que viuen en esta zona es denominen bentos. Just per damunt de la zona béntica es troba la zona demersal. Els peixos demersales poden dividir-se en peixos bentónicos, que són més densos que l'aigua i descansen en el fondo, i peixos bentopelágicos, que naden just per damunt del fondo. Els peixos demersales també es coneixen com peixos de fondo.
Divisions
[editar | editar còdic]Esta zona es dividix en un número de subzonas, basades en les seues diferents característiques ecològiques (que més o menys indiquen la seua profunditat). La zona pelágica està subdividida en cinc regions verticals. De dalt avall, estes zones són:
Zona epipelágica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Zona epipelágica.
De la superfície fins als 200 m aproximadament. És la zona a on hi ha suficient llum per a realisar la fotosíntesis, i per tant estan molt concentrats els animals i plantes, incloent plàncton, algues flotants i meduses. Ací típicament trobem peixos com tonyina i molts taburons i delfins i marsopas.
Zona mesopelágica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Zona mesopelágica.
Dels 200 m fins als 1000 m de profunditat, aproximadament. És la zona de penombra. Encara que penetra una miqueta de llum fins a esta profunditat, és insuficient per a la fotosíntesis. El nom ve del prefix grec μέσον, 'intermig'. Els organismes més abundants que creixen en la zona mesopelágica són bactèries heterotróficas.[4] Entre els animals que habiten esta zona estan els peixos espasa, calamars, peixos llop i algunes espècies de sépies. Molts dels organismes que habiten esta zona són bioluminiscentes.[5] Algunes criatures mesopelágicas pugen a la zona epipelágica en les nits a alimentar-se.[5]
Zona antropelágica
[editar | editar còdic]1000 m aproximadament. Zona de transició, en algunes fosses existix presència de material orgànic, no existixen plantes vives.
Zona batipelágica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Zona batipelágica.
Dels 1000 m fins als 4000 m aproximadament. Del grec βάθος (bathos), 'profunditat', i βαθύς (bathys), 'profunt'. A esta profunditat l'oceà està pràcticament en completa obscuritat (solament en excepció de l'ocasional bioluminiscencia d'alguns organismes, com els lophiiformes). No hi ha plantes vives, i la majoria dels animals sobreviuen consumint el detrito conegut com neu marina (que cau dels nivells superiors), o depredando a uns atres (com els peixos astral). Els calamars jagants viuen en este nivell, i són caçats pels cachalotes.
Zona abisopelágica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Zona abissal.
Dels 4000 metros fins al llit marí. La llum no existix ací, la majoria dels seus habitants són cegos i transparents. El nom ve del prefix grec άβυσσος (ábyssos), 'abisme', o siga, sense fondo (un remanente dels temps en que es creïa que l'oceà no tenia fondo). Entre les escasses criatures que viuen en les fredes temperatures, les altes pressions i la completa obscuritat d'este lloc es troben vàries espècies de calamars; equinoderms, com l'estrela euryalina, pepinos de mar i porcs de mar; i artròpodes marins, com les aranyes de mar. Moltes espècies d'estes profunditats són transparents i no tenen ulls.[6]
Zona hadopelágica (o zona hadal)
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Zona hadal.
La zona que està dins de les fosses oceàniques. El nom ve del prefix grec Hades, el inframundo. Esta és la part més profunda de l'oceà a més de 6000 metros o 6500 metros, depenent de l'autor. Esta zona és desconeguda en un 90% i molt poques espècies s'han observat vivint ací.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ “Surface Area and the Seabed Area, Volume, Depth, Slope, and Topographic Variation for the World's Sigues, Oceans, and Countries” (2010). Environmental Science & Technology 44 (23): 8821–8. doi:. PMID 21033734. Bibcode: 2010EnST...44.8821C.
- ↑ “The Volume of Earth's Ocean” (2010). Oceanography 23 (2): 112–4. doi:.
- ↑ Ocean's Depth and Volume Revealed [1] archivat en Wayback Machine. OurAmazingPlanet, Maig 19 de 2010.
- ↑ “Temperature control of microbial respiration and growth efficiency in the mesopelagic zone of the South Atlantic and Indian Oceans.” (2012). Deep Siga Research Part I: Oceanographic Research Papers 95: 131–138. doi:.
- ↑ 5,0 5,1 The Open Ocean - MarineBio.org
- ↑ The Open Ocean - MarineBio.org
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piélago» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.