Zona nerítica

]]

1. Regió nerítica: propenca a la costa, fins al llímit de la plataforma continental.

La zona nerítica és la part relativament poc profunda de l'oceà (fins als 200 metros) i que està just per damunt de la caiguda de la plataforma continental. Des del punt de vista de la biologia marina, forma un entorn relativament estable i ben allumenat per a la vida marina, des del plàncton fins als grans peixos i coralés. És una Zona considerada de bona fotosíntesis, puix rep abundant llum solar, de baixa pressió atmosfèrica i de temperatura estable.

És la zona més abundant d'animals, i en menys del 10% de la superfície oceànica total té una producció peixquera que és casi la mitat de la total generada per l'oceà. Per extensió, es denominen «organismes neríticos» a aquells organismes vius, animals o vegetals, que viuen en aquell hàbitat.

La zona llitoral és la que es veu afectada per l'oscilació de les mareas. Des de l'oceanografia física, es veu com el lloc a on el sistema oceànic interactua en la costa.

Zona nerítica o llitoral

Comprén tota l'aigua que està sobre la plataforma continental i es subdivide en:

• Supralitoral: està situada per damunt de les altes marees; no és banyada per l'aigua d'mar.
• Sublitoral o infralitoral: està més allà del llímit de la marea més baixa i continua fins al terme de la plataforma continental.

Plantilla:Globalisar En esta part de la costa trobem fauna del fondo de la mar, o bentos, i organismes aquàtics que naden lliurement, o necton, i en la superfície el plàncton, que sustenta en gran medida el ecosistema marí.

Entre les espècies bentónicas estan les esponges, coralés, vore'ms o cucs marins (planarias, nemertinos, nematodos i poliquetos), alguns moluscs com el loco, equinoderms com el erizo roig i també holoturias o pepinos d'mar.

Entre els vertebrats d'esta zona trobem peixos, que en el llitoral peruà superen les mil espècies, com els congrios dorat, colorat i negre, distintes espècies de lluçs, jurel, sardina, anchoveta, serra, cojinovas del nort, sur i motejada, corvina, albacora i tollo; aus marines que solen seguir als barcos peixquers, com els petreles, albatros, oronetes de mar i fardelas; reptilés, cinc espècies de tortugas de mar que solen aplegar de tant en tant al nostre llitoral, i la curiosa i molt venenós escurçó de mar d'orige tropical, que en Chile solament es troba en les costes de la Illa de Pasqua; i mamífers, com llúdrias, llops de mar, foques, cetáceos en dents o odontocetos (delfins, toninas, calderones i cachalotes) i en barbes o misticetos (ballenas i rorcualés).