Esox lucius
El lucio europeu (Esox lucius) és una espècie d'actinopterigio esociforme de la família dels esócidos d'aigua dolça.
Descripció
[editar | editar còdic]El lucio europeu té un cos llarc, de forma casi cilíndrica. El cap, relativament llarga, té una boca en forma de pico d'ànet que s'obri cap a dalt. L'aleta dorsal, de tamany relativament llarc, s'estén cap a arrere.
El color varia en l'hàbitat, l'esquena és normalment de color vert-marró, la coloració canvia cap a tons més clars acostant-se a la pancha blanca. Les mandíbules estan proveïdes de dents especialisades, de la mateixa manera que la llengua i els arcs de les agallas. El lucio posseïx entre 110 i 130 chicotetes escamas a lo llarc de la llínea lateral.
El tamany promig està situat entre uns 50 cm i 1 metro. Existixen eixemplars de fins a metro i mig i pesos de fins a 25 kg. El tamany màxim solament ho alcança normalment la femella, el mascle no aplega a més de 90 cm.
Les mandíbules dels lucios són de cartílec i es diferencien de les mandíbules òssees de la majoria dels peixos. Les dents són reemplazables i es disponen en rencs, unes darrere d'unes atres, de manera que quan es pert una dent, una nova peça es mou cap a avant i ho substituïx. Els lucios perden les seues dents de dos modos: de forma accidental en menjar o per un procés de muda natural.
Comportament
[editar | editar còdic]Els lucios s'alimenten de peixos de totes les espècies i de carrancs; poden menjar alevines de la seua pròpia espècie. Sapos, aus i chicotets mamífers també pertanyen al seu espectre d'assut. El lucio té reputació de ser un peix de rapa molt agressiu, a pesar de que passa la major part del temps amagat entre la vegetació. Han segut trobats eixemplars adults en aus en l'aparat digestiu.
Alguns lucios alcancen l'edat de 30 anys. La reproducció té lloc en vores en vegetació abundant.
Hàbitat i situació en Espanya
[editar | editar còdic]El lucio és un peix d'hàbitat ferm al que li agrada estar prop de la vora en aigües corrents, llacs i grans estanys. Preferix les vores en maleza i atres possibilitats d'amagar-se, com a troncs, raïls, roques, ponts o vegetació. Necessita un aigua de bona calitat per a prosperar, aixina com aigua fresca, nivell estable de les aigües, abundància de peixos pastura i abundància de vegetació.
Es troba en la major part de la península ibèrica, llevat en Galícia, en major abundància en els embassaments del Xúquer, rius castellans, lleonesos i extremenys.
Va ser introduïda en els anys 50 per l'administració per a la peixca deportiva i ha segut traslocado a molts llocs de la península. Actualment constituïx una amenaça important per a la conservació de la biodiversitat pel seu impacte sobre la ictiofauna autòctona, aixina com sobre amfibis, reptils lligats a ecosistemes aquàtics i inclús avifauna.[1][2]
Caràcter invasor en Espanya
[editar | editar còdic]Pel seu potencial colonisador i constituir una amenaça greu per a les espècies autòctones, els hàbitats o els ecosistemas, esta espècie va ser introduïda en el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras, aprovat per Real Decret 1628/2011, de 14 de novembre (vigent fins al 4 d'agost de 2013), derogat per Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras, seguint estant prohibida en Espanya la seua introducció en el mig natural, possessió, transport, tràfic i comerç gràcies a una sentència del Tribunal Suprem que fallava mantindre en el catàlec algunes espècies excloses.[3][4] El decret anterior va vore la llum pero no es va aplicar per l'impossibilitat de repoblar les aigües en espècies autòctones, per la construcció dels assuts dels embassaments, les quals impedixen casi sempre el procés de remonte i desove d'algunes d'estes espècies.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Associated Press.Consultat el 27 de setembre de 2007.
- ↑ «Peixos continentals d'Espanya. Salaria fluviatilis (Asso, 1801)» (en espanyol). Banc de Senyes de la Naturalea. Ministeri de Mig ambient d'Espanya. Consultat el 27 d'agost de 2019.
- ↑ «Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, pel que es regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras.».
- ↑ «Sentencia de 16 de març de 2016, de la Sala Tercera del Tribunal Suprem, que anula els següents extrems del Real Decret 630/2013, de 2 d'agost, que regula el Catàlec espanyol d'espècies exòtiques invasoras: 1º L'exclusió de les espècies Batrachocytrium dendrobatidis, Udaria pinnatifida, Helianthus tuberosus, Cyprinus carpio, Oncorhynchus mykiss. 2º L'exclusió de la població murciana del bóvido Ammotragus lervia, que deu quedar inclosa sense excepcions. 3º La Disposició adicional quinta queda anulada en la seua totalitat. 4º De l'apartat segon de la Disposició adicional sexta queda anulada la següent indicació: "En cap cas s'autorisaran noves explotacions d'crío de visón americà ("Neovison vison"), o ampliació de les ya existents, en les províncies de l'àrea de distribució del visón europeu ("Mustela lutreola"), que figuren en l'Inventari Espanyol del Patrimoni Natural i la Biodiversitat". 5º La Disposició transitòria segona queda anulada en la seua totalitat.».
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Esox lucius.
Wikispecies té un artícul sobre Esox lucius.- Esox Lucius
- Beschreibung mit Anglertips
- Informe ACPES sobre espècies piscícoles exòtiques invasoras en GR-J
- Este artícul conté una traducció derivada de «Esox lucius» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.