Xiphias gladius
El peix espasa[1] (Xiphias gladius) és una espècie de peix actinopterigio perciforme, única espècie del gènero monotípic Xiphias i de la família Xiphiidae. Són grans peixos predadors altament migratoris, caracterisats pel seu pico llarc i aplanado, diferent del dels seus parents, els marlines, que és cònic. El peix espasa constituïx l'única espècie pertanyent a la família Xiphiidae, i la seua peixca és un deport popular. Són estilisats i tenen la característica de perdre tots els seus dents i escamas en la seua etapa adulta. Alcancen un tamany màxim de 4,3 m i un pes de 540 kg. El récort de l'International Game Fish Association correspon a un espècimen de 536 kg capturat en 1953 en Iquique, Chile.[2]
El peix espasa és conegut comunament com «el gladiador», per la forma del seu cos i a la similitut del seu pico en una espasa (gladius en llatí), el qual utilisa com a arma tant per a atacar als seus assuts, com per a defendre's dels seus depredadors naturals. En ocasions, també se li denomina «emperador», a pesar de que este nom es referix també a una espècie molt distinta, Luvarus imperialis. Esta confusió està provocada per la similitut de la carn dels filetes d'abdós espècies.
El marrajo és una de les poques espècies marines lo suficientment gran i ràpida com per a atrapar i matar un peix espasa adult, encara que això suponga un gran perill per al marrajo; s'han trobat marrajos morts o moribunts en picos mutilats de peix espasa clavats en els seus cràneus. Els jóvens són molt més vulnerables a la depredació per part d'atres peixos pelágics de major tamany.
Etimologia
El nom genèric Xiphias deriva del grec ξιφίας (xiphias, ‘peix espasa’), que a la seua volta prové de ξίφος (xiphos, ‘espasa’). l'epítet específic gladius deriva del llatí que significa ‘espasa’.
Característiques
Les femellas són més grans que els machos, els quals rara volta superen els 135 kg (300 lliures). Segons estudis portats a terme en el Pacífic nort-occidental, les femelles maduren als 4 o 5 anys d'edat, mentres que els mascles als 3 o 4 anys.
El peix espasa és homeotermo, lo que li permet mantindre una temperatura 10 o 15 °C superior a la de l'aigua en la que es mou. El calfament dels ulls millora la visió, i subsecuentemente aumenta les possibilitats d'atrapar un assut. De les més de 25 000 espècies de peixos òsseus, solament es coneixen unes 22 aproximadament que tenen la capacitat de mantindre la temperatura del seu cos per damunt de la temperatura de l'aigua, entre les que es troben també els marlines, tonyines i algunes espècies de taburons (famílies Lamnidae i Alopidae).
Vore també
Referències
- ↑ Xiphias gladius en l'ITIS.
- ↑ [1]
Bibliografia
- "Xiphias gladius". En FishBase (Rainer Froese y Daniel Pauly, eds.). Consultada en 10 de 2005. N.p.: FishBase, 2005.
- FDA Consumer: «Mercury in Fish: Cause for Concern?»
- Fritsches, Kerstin A., Brill, Richard W. i Warrant, Eric J. (2005): «Warm Eyes Provide Superior Vision in Swordfishes.» Current Biology 15, 55-58.
- Hopkin, Michael (2005): «Swordfish heat their eyes for better vision.» Nature, 10 de giner de 2005.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Xiphias gladius» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.