Anar al contingut

Perciformes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Perciformes

Els perciformes, també cridats percomorfos (Percomorphi) o acantópteros (Acanthopteri), inclouen al voltant del 40 % de tots els peixos i són l'orde més gran de vertebrats. El nom Perciformes significa «en forma de perca». Pertanyen a la classe dels actinopterigios i comprenen més de 1270 espècies en Àfrica, 1540 en Suramérica, 1550 en Alaska i Oceania. En l'oceà Atlàntic existixen 7000 espècies diferents, en diferents formes i tamanys, trobades en casi tots els mijos aquàtics. Varen aparéixer i es diversificaron per primera volta en el Cretácico.

Morfologia

[editar | editar còdic]

Els peixos perciformes generalment tenen aleta dorsal en base àmplia, normalment en un entalle, i aletes dorsal i anal en els primers radis transformats en espines punchants de número variable. La part posterior posseïx ralles que poden estar parcial o totalment separades. Regularment, presenten aletes pèlviques en una espina i fins a cinc ralles suaus, prop de la gola o baix la pancha. Les escates són usualment ctenoides en la forma, no obstant, a voltes són cicloide o d'atres tipos. Molts atres caràcters més tècnics definixen al grup.

Classificació

[editar | editar còdic]

La seua classificació és controvertida; com li'ls definix tradicionalment, els perciformes són casi certament parafiléticos. Atres órdens que possiblement deurien ser inclosos com a suborden són els escorpeniformes, tetraodontiformes i pleuronectiformes. Dels suborden reconeguts actualment varis també podrien ser considerats parafiléticos. A continuació es mostra la classificació de Bleeker (1863) actualisada per Nelson en 2006:[1]


A continuació es compara en el sistema Betancur-Rodríguez:

Nelson 2006[1] Betancur-Rodriguez et al. 2016[3]

Orde Perciformes

Incerta sedis - abans pertanyents a l'Orde Scorpeniformes

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 Nelson, J. S. (2006). Fishes of the World (4 ed.). Hoboken, NJ: John Wiley & Sons. ISBN 978-0-471-25031-9.
  2. Thomas J. Near. «pnas. org/content/109/34/13698. full Resolution of ray-finned fish phylogeny and timing of diversification» págs. 13698–13703. doi:10.1073/pnas.1206625109.
  3. R. Betancur-Rodriguez, I. Wiley, N. Bailly, A. Acer, M. Miya, G. Lecointre, G. Ortí: google. com/site/guilleorti/classification-v-4 Phylogenetic Classification of Bony Fishes – Version 4 google. com/site/guilleorti/classification-v-4 archivat en Wayback Machine. (2016)

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons