Trachinidae
.jpg)
.jpg)
Els traquínidos (Trachinidae) són una família de peixos marins adscrita al orde dels Perciformes.
La distribució dels traquínidos comprén l'est del oceà Atlàntic, la mar Mediterrànea i la mar Negra. Són peixos bentònics que viuen de dia enterrats en el fango, d'a on només aguaiten els ulls.[1]
Tenen el cos allargat, en la segona aleta dorsal i aleta anal molt llargues. Les aletes pèlviques se situen per davant de les aletes pectorals. Fortes espines cobrint les agallas i en la primera aleta dorsal, totes elles en glándulas venenoses.[1] El tamany màxim registrat de Trachinus araneus és de 45 cm.[2] No tenen bufa natatoria, per lo que deuen nadar activament per a desplaçar-se.
Cacen a l'aguaite, esperen enterrats a que passen prop els seus assuts, generalment gambas o chicotets peixos, i boten sobre elles.
Risc per a la salut
La seua peixca resulta perillosa, puix el verí de les seues espines és fortament tòxic inclús per a l'home. El fet d'enterrar-se en l'arena causa accidents a persones que caminen sobre ella en aigües poc profundes, per lo que es deu tindre precaució durant l'estiu i banyar-se en sandalias en els llocs a on abunden.
El nom comú que reben estes espècies fa referència a les picadures doloroses que solen provocar, havent-se descrit casos greus de picadura en Regne Unit, Irlanda, França i Espanya.
Síntomes
En cas de pinchonazo lleu se sent picor dolororso, unflament en enrojecimiento, nàuseas, bossadas, mal de cap, rampes abdominals i aturdimiento.
Els casos greus són rars, en els següents síntomes: alteració del ritme cardíac, paràlisis, dificultat per a respirar, baixada de la pressió sanguínea, degeneració del teixit afectat en cangrena,[3] podent aplegar a la pèrdua de consciència i, en rar casos, a la mort.[4]
Tractament
Els picadures en general no són perilloses, i els síntomes solen desaparéixer en unes poques hores inclús sense tractament, encara que a voltes han permaneixcut durant mesos.
El tractament consistix en sumergir la zona afectada en aigua molt calenta, tant com la persona siga capaç de soportar, lo que provoca la desnaturalisació de la proteïna venenosa. No és necessari acodir al mege.
Gèneros i espècies
Existixen nou espècies agrupades en dos gèneros:
- Gènero Echiichthys Bleeker, 1861:
- Echiichthys vipera (Cuvier, 1829) - Salvariego
- Gènero Trachinus Linnaeus, 1758:
- Trachinus araneus Cuvier, 1829 - Aranya
- Trachinus armatus Bleeker, 1861
- Trachinus collignoni Roux, 1957
- Trachinus cornutus Guichenot, 1848
- Trachinus draco Linnaeus, 1758 - Escorpión
- Trachinus lineolatus Fischer, 1885
- Trachinus pellegrini Cadenat, 1937
- Trachinus radiatus Cuvier, 1829 - Escurçó
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Nelson, J. S., 1994. Fishes of the world. Third edition. John Wiley & Sons, Inc., New York. 600 p.
- ↑ Roux, C., 1990 Trachinidae. pp. 893-895. In J. C. Quero, J. C. Hureau, C. Karrer, A. Post and L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisbon; SEI, Paris; and UNESCO, Paris. Vol. 2.
- ↑ Branko Šuljić,Sportski ribolov, 2001
- ↑ Neven Miliš@ić, Život Jadrana, 2001
- Este artícul conté una traducció derivada de «Trachinidae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.