Anar al contingut

Trachinus draco

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Trachinus draco
Per a atres usos d'este terme vore Escorpión (desambiguació).


El peix escorpión (Trachinus draco), també denominat peix arrapa, faneca brava, escarapote, sabirón o salvario, és un peix de la família Trachinidae comuna en aigües fredes del mar Mediterrànea, mar Cantàbrica i de l'est del oceà Atlàntic. En talla total mija propenca als 30 cm, és allargat i comprimit. Opèrcul en espina venenosa dirigida cap a arrere. Boca gran i oblicua. cita requerida. cita requerida. Aleta cabal llaugerament cóncava. Aletes pèlviques anteriors a les pectorals. Ulls molt dorsals i junts. De color pardo verdoso en taques més obscures i algunes llínees oblicuas pardo groguenques, una taca negra en la primera aleta dorsal. Bentònic i sedentari, viu semienterrado en el fondo arenenc o fangoso, fins a profunditats pròximes als 150 metros.

Entre les espècies de la mateixa família es troben T. araneus, T. armatus, T. collignoni, T. lineolatus, T. pellegrini, T. radiatus, I. vipera.

Posseïx un verí de naturalea glucoproteica i vasoconstrictora, en cas d'inoculació en el ser humà provoca síntomes d'inflamació, bossades, dolor, febra i inclús insuficiència respiratòria i convulsions.[1] El dolor, que es irradia ràpidament, alcança el màxim a la mija hora i cedix a les 2 a 24 hores.[1] L'aparat toxicóforo està en els radis espinosos de la primera aleta dorsal i en les espines de l'opèrcul.[1]

Una senya a tindre en conte és que podem combatre el verí en calor, per lo que una de les mides més eficaces és sumergir el membre o zona afectada en aigua calenta (sobre 45°) durant 1 hora o 1,30 hores, puix la toxina és termolábil i s'inactiva en la calor.[2] És recomanable acodir sempre a l'hospital o centre de salut per a administrar els medicaments pertinents lo més ràpidament possible.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 García Gimeno i Sánchez Segarra, R. M. i P. J.(1998).«Riscs Sanitaris del Peix: III Ictiotoxismes i intoxicació per bivalvats».Revista Alimentària.: 104.Consultat el 3 de decembre de 2016.
  2. ↑ «SAMIUC: Principis d'urgències, emergències i contes crítics: Enverinament per peixos». Archivat des de l'original, el 21 de setembre de 2013. Consultat el 22 d'abril de 2013.
  • Lloris, Domènec i Meseguer, Sergi: Recursos marins del Mediterrani: fauna i flora de la Mar Català. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Peixca de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, octubre de 2000. ISBN 84-393-5244-1. Plana 115.
  • Mare Nostrum