Cladograma
Un cladograma (del grec κλάδος [clados], «branca») és un diagrama ramificat usat en la cladística que esquematiza la filogenia, o història evolutiva, més provable d'un grup de tàxons terminals (els nodos terminals del cladograma), en base en certa metodologia fundada pel taxónomo Willi Hennig en 1950 (traduït a l'anglés en 1965). el cladograma unix tàxons en la seua ascendència comuna, deduïda a partir de sinapomorfías o caràcters derivats compartits (Camin & Sokal, 1965; Eldredge & Cracraft, 1980; Mayr, 1965, 1978); els cladograma són els diagrames d'ascendència en comuna i els filogramas són els diagrames basats en relacions ancestro-descendent. En un sentit més restringit, un cladograma correspon a un conjunt de filogramas.[1] Aixina fa alguns supòsits previs de l'història evolutiva del grup, com que cada branca de nodo a nodo és una espècie (independentment de la cantitat de canvis evolutius que varen ocórrer en eixe linaje), que la ramificació és únicament dicotòmica, que una espècie ancestral al ramificarse en dos dona sempre dos espècies derivades i cap de les branques manté els caràcters de l'espècie ancestral, i que no hi ha anastomosis de branques. Els cladograma són utilisats pels sistemàtics filogenético.[2]
Els cladograma són similars als dendrogramas, pero els nodos representen el antepassat comú més pròxim del grup d'organismes. del cladograma es pot derivar una classificació dels organismes.
Vore també
Referències
Enllaços externs
- Cladograma: Ilustrant el parentesc evolutiu [1] archivat en Wayback Machine.
- Interpretem cladograma [2] archivat en Wayback Machine. Activitat sugerida per a l'aula de classe en el desenroll de la temàtica de classificació dels sers vius.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cladograma» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.