Anar al contingut

Cladograma

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Arbre filogenético (en este cas representat en forma de cladograma) que mostra un eixemple de diversificació d'una espècie ancestral en 3 espècies presents en l'actualitat. Cada nodo de l'arbre (com el marcat en un círcul roig) representa l'antepassat comú més pròxim dins d'un clado, que representa algun antepassat comú en tots els seus descendents. L'antepassat comú és una població que no necessàriament està composta d'un únic individu. En barres roges es mostren les apomorfías: els nous estats del caràcter.

Un cladograma (del grec κλάδος [clados], «branca») és un diagrama ramificat usat en la cladística que esquematiza la filogenia, o història evolutiva, més provable d'un grup de tàxons terminals (els nodos terminals del cladograma), en base en certa metodologia fundada pel taxónomo Willi Hennig en 1950 (traduït a l'anglés en 1965). el cladograma unix tàxons en la seua ascendència comuna, deduïda a partir de sinapomorfías o caràcters derivats compartits (Camin & Sokal, 1965; Eldredge & Cracraft, 1980; Mayr, 1965, 1978); els cladograma són els diagrames d'ascendència en comuna i els filogramas són els diagrames basats en relacions ancestro-descendent. En un sentit més restringit, un cladograma correspon a un conjunt de filogramas.[1] Aixina fa alguns supòsits previs de l'història evolutiva del grup, com que cada branca de nodo a nodo és una espècie (independentment de la cantitat de canvis evolutius que varen ocórrer en eixe linaje), que la ramificació és únicament dicotòmica, que una espècie ancestral al ramificarse en dos dona sempre dos espècies derivades i cap de les branques manté els caràcters de l'espècie ancestral, i que no hi ha anastomosis de branques. Els cladograma són utilisats pels sistemàtics filogenético.[2]

Els cladograma són similars als dendrogramas, pero els nodos representen el antepassat comú més pròxim del grup d'organismes. del cladograma es pot derivar una classificació dels organismes.

Vore també

Referències

  1. ↑ Morrone, Juan J. (2013). «Primer», Sistemàtica. Fonaments, métodos, aplicacions., Mèxic.: UNAM, Facultat de Ciències., p. 38.
  2. ↑ Morrone, Juan J. (2013). «Primer», Sistemàtica. Fonaments, métodos, aplicacions., Mèxic.: UNAM, Facultat de Ciències, p. 30.

Enllaços externs