Acipenser sturio

El esturión comú (Acipenser sturio) és una espècie de peix acipenseriforme de la família Acipenseridae, potser l'espècie més representativa del gènero Acipenser.

La llongitut màxima que s'ha descrit va ser d'un mascle que va alcançar els 5 metros,^[1] i el pes màxim va ser de 400 kg.^[2]

Descripció

És una espècie de gran talla que pot alcançar els 350 cm de llongitut total i 300 kg, podent viure fins a un centenar d'anys. El cos és allargat de secció pentagonal i en una aleta cabal heterocerca. No presenta escamas i el cos està cobert en chicotets dentells i cinc files de plaques òssees (10 a 15 plaques dorsals, 29 a 38 plaques laterals i 10 a 12 plaques ventrales). Presenta quatre barbetes i un morro molt prominent. L'esquena és marró o grisa obscur més pàlit sobre els costats i la pancha blanca.^{cita requerida}

Hàbitat i ecologia

Espècie anádroma que passa la major part de la seua vida en la mar pero es reproduïx en les aigües dolces. El esturión viu en el fondo a unes profunditats de 5 a 60 metros. S'alimenta principalment d'invertebrats incloent chicotets crustacis, cucs i moluscs. Els jovenils migran cap a les desembocadures dels rius als 4 o 5 mesos despuix del naiximent i permaneixen en els estuaris més d'un any.

Distribució

Antigament l'àrea de distribució s'estenia pels rius de tota Europa, des d'Escandinavia fins al Mar Negra, pero en l'actualitat les úniques poblacions abundants en estat salvage es troben restringides a la conca dels rius Garona, Dordonya i Gironde. En tota França s'estima que no hi ha més que uns pocs mils d'individus.

En la península ibèrica seguia presentant-se en regularitat en els rius Tajo, Ebre i Guadalquivir en el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} \|Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} \|Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} \|Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 \|Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 \|Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 \|Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 \|Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 \|Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 \|Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 \|Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 \|Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 \|Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 \|Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}\|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

i es comercialisava en els mercats de Lisboa, Tortosa i Sevilla.^[3] També se cita en els rius Miño, Duero, Guadiana, Xúquer i Turia. En el Guadalquivir és en el que ha sobrevixcut més temps. De fet, l'última explotació industrial d'esta espècie, en Còria del Riu, es va tancar en 1970.^[4] L'última femella coneguda en este riu es va capturar en l'any 1992^[5] despuix de molts anys sense cap registre. El seu procés de rarefacción, que termina en la total extinció, comença molts sigles abans. El següent passage de la vida de Sant Joan de la Creu, cap a l'any 1551, mostra lo excepcional que devia ser ya este peix en les aigües de la Espanya interior en eixa época:

...a la dita vila de Medina del Camp, a l'entrada della, d'un estany d'aigua o del riu Zapardiel (no s'acorda este testic ben quin de les dos parts va ser), va eixir un peix d'extraordinària grandea, com una ballena i més, i en la boca coberta, be com que acometia al dit venerable pare, que era chiquet, per a engolir-li-ho; i el chiquet, temerós, es va encomanar a Deu, i va desaparéixer el peix. Al com va vore el dit Francisco de Yepes i es va espantar de vore una cosa tan monstruosa... I ansí li'l contava a este testic com a cosa extraordinària.^[6]

Des de decembre de 2024 en les Terres de l'Ebre s'estan portant a terme noves reintroducción, més allà del proyecte LIFE-MigratoEbre^[7] que va permetre millorar la conectivitat ecològica del tram final del riu Ebre i una primera reintroducción de l'espècie.

Proyecte LIFE - MigratoEbre

Rampa de peixos en el azud de la Central nuclear de Ascó, de 40 metros de llarc i 8 d'ample (va entrar en funcionament en setembre de 2017).

Embassament de Flix (pendent)

Rampa del Azud de Cherta (2024)^[8]

1.ª reintroducción de 44 eixemplars (21 de decembre de 2023)^[9]
2.ª reintroducción de 50 eixemplars (11 de decembre de 2024)

Reproducció

La reproducció es realisa des de maig a finals de juny. Els mascles maduren sexualment als 8-12 anys i les femelles als 13-16 anys. Els individus adults no s'alimenten durant l'época de reproducció. El número d'ous sol oscilar entre 300 mil i 2 millons. El desenroll dels ous dura al voltant d'un més a 17 °C de temperatura.

Amenaces

Sobre l'espècie: La principal amenaça són les captures accidentals sobre l'espècie.

Sobre l'hàbitat: Les principals causes del decliu han segut la regulació dels caixers, la disminució dels cabals, la construcció d'assuts, la contaminació i l'extracció d'àrits en les zones de frezaderos. La construcció de l'assut d'Alcalà del Ric aigües dalt de Sevilla en 1930 va impedir el pas dels esturiones a gran part de les seues frezaderos habituals.

Llegislacions i convenis

Llegislació Espanyola

Figura com de "especial interés" en el Catàlec Nacional d'Espècies Amenaçades, Real Decret 439/90

Llegislació autonòmica espanyola

Catalogada com a D en l'Anex II de les espècies protegides de fauna salvage autòctona, llei 3/88 de protecció d'animals de Catalunya.

Convenis internacionals

En l'Anex II del Conveni de Berna 82/72. Figura en el Reglament CITES (3626/82/CE) i la seua ampliació Reglamente (3646/83/CE) com a espècie "I".

Directives Europees

Anexos II i IV de la Directiva d'Hàbitats (43/92 CEE) del 21 de maig de 1992.

Llibres rojos

Citada com "En Perill" en el Llibre Rojo dels Vertebrats Espanyols.

Vore també

Referències

↑ Muus, B.J., 1999. Freshwater fish. Scandinavian Fishing Year Book. Hedehusene, Dinamarca, 224 p.
↑ Muus, B.J. i P. Dahlström, 1968. Süßwasserfische. BLV Verlagsgesellschaft. München. 224 p.
↑ Steindachner, F. (1866). Allgemeine Bemerkungen über die Süsswasserfische Spaniens und Portugals und Revision der einzelnen Arten. Carl Gerold’s Sohn, Wien. 15 pp.
↑ http://www.carposo.com/2013/06/esturion-del-guadalquivir-història.html
↑ http://www.vertebradosibericos.org/peces/acistu.html
↑ Crisogono de Jesús (1947): Vida de Sant Joan de la Creu. Ed BAC. Plantilla:ISBNT
↑ MIGRATOEBRE.
↑ Resolució TES/794/2020, de 24 de març, de declaració d'impacte ambiental del Proyecte constructiu d'ampliació i millora de la rampa de peixos en el Azud de Xerta, promogut per l'Institut per al Desenroll de les Comarques de l'Ebre i tramitat per l'Agència Catalana de l'Aigua, en el terme municipal de Xerta (DOGC, núm. 8.103, de 03/04/2020).
↑ L'esturió torna al riu Ebre després de més de 50 anys - El esturión torna al ric Ebre despuix de més de 50 anys; artícul publicat per aguaita.cat el 21/12/2023 (en català).

Plantilla:FishBase species
:^{[enllaç trencat]}/ BANC DE SENYES DE LA NATURALEA:Peixos Continentals d'Espanya

Enllaços externs

Wikispecies té un artícul sobre Acipenser sturio.

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Acipenser sturio.
Acipenser sturio en "Enciclopèdia virtual dels vertebrats espanyols"
Este artícul conté una traducció derivada de «Acipenser sturio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Muus, B.J., 1999. Freshwater fish. Scandinavian Fishing Year Book. Hedehusene, Dinamarca, 224 p.

[2] Muus, B.J. i P. Dahlström, 1968. Süßwasserfische. BLV Verlagsgesellschaft. München. 224 p.

[3] Steindachner, F. (1866). Allgemeine Bemerkungen über die Süsswasserfische Spaniens und Portugals und Revision der einzelnen Arten. Carl Gerold’s Sohn, Wien. 15 pp.

[4] ttp://www.carposo.com/2013/06/esturion-del-guadalquivir-història.html

[5] ttp://www.vertebradosibericos.org/peces/acistu.html

[6] Crisogono de Jesús (1947): Vida de Sant Joan de la Creu. Ed BAC. Plantilla:ISBNT

[7] MIGRATOEBRE.

[8] Resolució TES/794/2020, de 24 de març, de declaració d'impacte ambiental del Proyecte constructiu d'ampliació i millora de la rampa de peixos en el Azud de Xerta, promogut per l'Institut per al Desenroll de les Comarques de l'Ebre i tramitat per l'Agència Catalana de l'Aigua, en el terme municipal de Xerta (DOGC, núm. 8.103, de 03/04/2020).

[9] L'esturió torna al riu Ebre després de més de 50 anys - El esturión torna al ric Ebre despuix de més de 50 anys; artícul publicat per aguaita.cat el 21/12/2023 (en català).

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} \|Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} \|Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} \|Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 \|Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 \|Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 \|Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 \|Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 \|Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 \|Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 \|Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 \|Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 \|Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 \|Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}\|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]